Determinats aliments poden arribar a ser la nostra millor medicina. És el cas de la magrana, un fruit de tardor que recull infinitats d´elogis per part de la ciència. Els darrers anys els investigadors han destacat nombroses propietats saludables d´aquesta deliciosa fruita. Sota una pell gruixuda i daurada amb tocs vermellosos s´amaga un interior farcit de grans vermells brillants amb un potencial antioxidant enorme. Aquesta fruita del magraner es caracteritza per tenir un sabor refrescant, gràcies a la seva gran quantitat d´aigua.
A l´antic Egipte era molt venerada fins al punt que cap al 2500 aC s´enterrava les persones amb una magrana per desitjar-les abundància a l´altra vida. Es creu que van ser els cartaginesos els qui la van introduir als països mediterranis. Van ser els grecs i romans qui la van incorporar a la dieta habitual. A l´Orient Llunyà la magrana està vinculada a la fertilitat i es regala als nuvis com a present per tal que tinguin molta descendència.
La magrana (“granada” en castellà) resulta una fruita molt atractiva a Andalusia i els experts en història li atribueixen el topònim de la ciutat de l´Alhambra.
El seu sabor, que varia segons el punt de maduració o la seva varietat, pot endolcir-nos la vida. Més encara si macerem els grans amb mel o amb most de raïm. En canvi, el podem neutralitzar barrejat amb una macedònia de fruites àcides com la taronja o el kiwi. Es menja al natural, gra a gra, apartant la pell blanca que separa les cel·les i que té un sabor amargant.
A l´hora de comprar-ne és recomanable triar les magranes que tenen la pell de color roig fosc, quasi marró. Com més grans siguin més sucosa serà la polpa. Un altre consell és triar aquelles peces que tenen la pell llisa i brillant, de color uniforme, sense cops, ni marques ni obertures que poden delatar que la fruita està passada. Sabem que la fruita està madura quan en fer-li un cop o fent pressió emet un so metàl·lic. Típica de casa nostra podem aprofitar encara més les seves propietats si les comprem de cultiu ecològic, proper i de temporada, a botigues de Km 0 o a pagesos de la zona.
Com es cuina o prepara
Un dels seus grans inconvenients és la dificultat de pelar-la sense trencar els seus grans. Dos sistemes molt pràctics d´obrir la fruita consisteixen a tallar-la per la meitat i la peça cap avall fer una mica de pressió per a que caiguin sobre el plat.
L´altre procediment és dividir la magrana en quatre talls, però separant només la pell que la recobreix (sense fer talls profunds) i després anar traient els grills amb les mans. També és divertit deixar que els nens col·laborin desgranant la magrana amb la mateixa paciència que farien treballs manuals.
Respecte a com cuinar-la la magrana no admet moltes manipulacions perquè perd tota la seva frescor. La millor manera de degustar-la és decorant una deliciosa amanida o consumir-la en sucs, batuts o macedònia. Com a ingredient d´amanida, el podem barrejar per exemple amb enciam o escarola, poma, panses, sèsam o pipes de gira-sol i una vinagreta feta amb la mateixa magrana.
També, ara que comencen a baixar les temperatures i la tardor ja inaugura els primers refredats podem optar per incorporar a la dieta un suc carregat de Vitamina C. Els ingredients serien quatre taronges, una magrana, una llimona i sucre sense refinar. El nostre organisme ens agrairà aquesta dosi extra de vitamines per mantenir-lo sa i en plena forma.
