M. Àngels Cabré és la fundadora i directora de l´Observatori Cultural de Gènere, un organisme independent que lluita per visibilitzar el paper de les dones en el món de la cultura. Ara està organitzant el Dia de les Escriptores a Catalunya. També forma part de l´organització del premi M. Luz Morales de Periodisme. Defensa que “la cultura és l´única manera que té un poble de prosperar” i critica que “els que manen no pensen en les dones”.
Com va nèixer l´Observatori Cultural de Gènere?
Es va crear l´any 2013. Era una cosa que faltava a Catalunya. Hi havia algunes associacions professionals de dones però faltava un organisme més general que denunciés la infrarrepresentació de les dones en el món cultural.
En teoria, la cultura no té gènere.
Sembla que hi hagi paritat però les xifres diuen el contrari. Els números canten.
Què diuen les xifres?
Només el 18 per cent de les dones guanyen premis literaris, només el 9 per cent dirigeixen cinema, només l´11 per cent dels participants en festivals musicals són dones, un 14 per cent si comptem les bandes mixtes. Als centres d´art només hi ha un 14 per cent d´exposicions de dones, un 37 per cent si comptem les col·lectives, però hi ha sales amb un zero per cent de presència femenina.
És molt poc, tenint en compte que les dones som la meitat de la població.
Els museus tot just ara es comencen a posar les piles. A l´Observatori hem aconseguit que a Cosmocaixa hagin posat a la porta una figura de Madame Curie. Les nenes no ténen referents de dones científiques.
És trist que després de tants anys d´educació mixta a les escoles encara estem així.
És que l´escola només és una part de l´educació. Hi ha cançons, programes de televisió i anuncis sexistes per tot arreu. Als països nòrdics, la gent està més conscienciada. Una empresa que feia anuncis sexistes va ser boicotejada i va haver de tancar, però als països mediterranis les coses són diferents. Ara hi ha un grup d´actrius que estan explicant a internet que han tingut problemes per no anar prou escotades o prou maquillades. A les dones que no s´arreglen se les critica. Aquests problemes els homes no els ténen. Ningú decideix com s´ha de vestir un actor.
Tornem a l´Observatori? Què més fan?
Hem rebut l´encàrrec d´organitzar el Dia de les Escriptores a Catalunya. Serà el 15 d´octubre i enguany portarà el lema “Rebels”. I, sobretot, l´Observatori fa informes i dóna xifres. La societat civil ha d´influir i queixar-se perquè les dones del món de la cultura no treballen amb normalitat i no viuen de la seva feina. Les escriptores reben més premis comercials que institucionals perquè els editors saben que venen però, en general, els homes ténen més possibilitats, més difusió, més premis.
I guanyen més diners.
Les diferències de sous entre homes i dones arriben al 25 per cent.
En canvi, entre el públic dels actes culturals, predominen les dones.
Jo sóc crítica literària i abans de l´Observatori ja feia conferències sobre dones escriptores. El públic eren dones. En actes culturals (cursos, conferències) sempre hi ha més dones, de vegades el 90 per cent.
Entenc que l´Observatori és un organisme independent.
Sí, el vaig crear per iniciativa pròpia. No té orientació política però, entre d´altres coses, vol influir en els polítics perque actuin perquè els que manen no pensen en les dones i les dones tenim molt a dir. Si no ens movem, no canviarà res. L´Observatori col·labora amb les regidories feministes dels Ajuntaments, com el de Terrassa, amb l´Ateneu Barcelonès, amb l´Institut Català de les Dones de la Generalitat… Actualment treballem en un projecte important finançat per l´Institut Català de les Dones, un projecte per sensibilitzar el públic.
En què consisteix?
És un projecte d´intervenció en els espais públics culturals per a la integració de la perspectiva de gènere. Visitem centres culturals, han d´omplir un qüestionari i els fem suggeriments. Farem públiques les conclusions a començaments de 2019.
La nostra societat dóna prou importància a la cultura?
La cultura és l´única manera que té un poble de prosperar però el cert és que aquí poca gent consumeix cultura. Només s´ha de veure els museus: entre els visitants hi predominen els turistes. En aquest país el futbol és la nova religió i la cultura no interessa. A Europa, hi ha escoles de música a cada barri. Aquí a la cultura només s´hi dediquen les restes dels pressupostos generals. Si es destinessin diners suficients a organitzar activitats culturals, es podrien fer coses molt bones i la gent respondria.
L´elevat IVA cultural tampoc hi ajuda.
Han posat un IVA elevat perquè ningú en consumeixi.
