Terrassa és una ciutat de cinema. De fet, ara fa quasi un any que la UNESCO va atorgar a Terrassa el títol de Ciutat Creativa en l´apartat de cinema. En aquest sentit, cal remarcar la presència al municipi de l´Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (Escac) i el Parc Audiovisual de Catalunya (PAC). A més, la localitat alberga la seu de diverses productores audiovisuals. No obstant això, la majoria d´aquestes empreses no són de gran embargadora i moltes no es dediquen al cinema sinó a un altre tipus de continguts audiovisuals.
Aquest és el cas de Ben Mirat Produccions, una productora que va néixer fa 11 anys i que té la seva seu a Terrassa. El seu CEO, Marc Riera, explica que al principi feien continguts per ràdio i televisió i que la seva primera producció destacada va ser la retransmissió dels partits de primera divisió de waterpolo per TVE i Teledeporte. Més tard, es van especialitzar en continguts per internet, però després també en vídeos corporatius, publicitat i grafisme. Actualment, ofereixen vídeos corporatius, cobertura d´esdeveniments, spots per internet, programes de televisió de petit format, contingut per canals de YouTube, realitzacions en directe i connexions en directe via 4G. Els seus clients més destacats són Mediaset, Forta, Quality Produccions, Lifting Group i empreses com Coca Cola.
“Quan vam començar a fer vídeos per internet, no n´hi havia gaires, YouTube encara era un experiment, però amb l´auge de les xarxes socials, el panorama va canviar i vam haver de fer un canvi de xip, estudiar la situació de nou i adaptar-nos als nous formats, un repte que vam agafar amb moltes ganes”, assegura Riera.
Tot i haver arribat a tenir onze treballadors en plantilla, la productora treballa ara amb freelances. “Les produccions audiovisuals requereixen moltes especialitats, és per això que ara comptem amb una cartera de professionals que contractem segons les necessitats de cada producció”, comenta el director, que aclareix que Ben Mirat Produccions és una productora petita “on no fem de tot, però ho fem tot per allò que sabem fer”. Així, ofereixen un tracte molt proper als clients, intentant-los guiar des del guió inicial fins a la postproducció i difusió final del producte.
El canvi com a oportunitat
“El monopoli de la televisió a Catalunya i a Espanya segueix sent de les productores més grans, sense deixar pas a les petites. Les productores de la nostra mida no ens podem permetre finançar el nostre propi projecte i cobrar a 11 mesos com marquen moltes cadenes. Per això ens hem de centrar en produccions més petites i aplicar els coneixements televisius als nous formats que apareixen. Les xarxes socials, YouTube, els nous dispositius i les noves maneres de consumir contingut audiovisual fan que ens hàgim d´adaptar. Això són oportunitats per oferir noves idees a clients que ho necessiten”, opina Riera.
Pedro Ballesteros és un altre productor terrassenc que també s´ha anat adaptant als canvis que ha experimentat el sector. Ballesteros va començar treballant a Ràdio Televisió Olímpica (RTO), organisme creat per produir el senyal televisiu durant els Jocs Olímpics de 1992. Allà va fer d´operador de càmera i va ser ajudant de realització. “Van ser moments molt emocionants tant a nivell personal com professional. Sempre es diu que els Jocs Olímpics de Barcelona van marcar un abans i un després. En la meva carrera professional també va ser així”, recorda el terrassenc.
L´any 1993 Ballesteros va crear, juntament amb Antonio Ballesteros i Artur Álvarez, la productora Blanc Frame. “Donàvem serveis d´ENG per a televisions. Vam començar a treballar primer amb TV3, després amb TVE i més endavant amb Antena 3 i Telecinco. Érem càmeres freelance que treballàvem per serveis informatius i programes de televisió. Després vam començar a fer vídeos corporatius”, relata Ballesteros. “Ho fèiem tot una mica entre tots: buscar clients, gravar, editar…”, diu.
Amb Blanc Frame, Ballesteros va produir els programes “Quien sabe dónde” i “En buenas manos”, alguns partits del F. C. Barcelona, etc. “Cada dia era una aventura; cada dia era diferent. Sempre passaven coses”, explica.
Comunicació empresarial
Més endavant, Ballesteros va fundar la productora Sinfin, amb la que va col·laborar amb el programa “Línea 900”, de La2 de TVE, i va fer diversos documentals per TV3. L´any 2015 va crear una altra productora audiovisual, SeisGrados. Actualment, Ballesteros està centrat en els vídeos corporatius i per xarxes socials, i en la fotografia.
“El gran canvi que hi hagut els últims anys en el món audiovisual és que els mitjans tècnics s´han tornat molt més accessibles. Abans, per fer una producció amb cara i ulls, es necessitava una gran inversió. Potser hi havia molta gent amb grans idees però pocs tenien els recursos necessaris per dur-les a terme”, sosté Ballesteros.
El productor egarenc considera que ara és un bon moment per a les productores audiovisuals que elaboren productes de comunicació empresarial. “Les empreses necessiten cada cop més continguts audiovisuals. Quant a vídeo corporatiu, les empreses i les marques necessiten ara vídeos més curts però més constants. Es fan produccions més curtes però se´n fan més perquè les marques volen estar presents a les xarxes socials i internet amb vídeos curts que es van renovant”, explica Ballesteros.
L´animació, un altre món
En un altre camp, el de l´animació, també cal destacar Neptuno Films, una productora terrassenca que van crear Josep Viciana i Cristina Brander. L´empresa, que va tancar a finals de l´any passat, va iniciar les seves activitats a Terrassa l´any 1991, i en poc temps es va convertir en una de les productores més importants a nivell mundial dins del panorama de l´animació per a infants, exportant les seves sèries arreu del món. Algunes de les produccions més exitoses de Neptuno Films són “L´Aneguet Lleig”, “La vaca Connie”, el “Detective Bogey” i “Megaminimals”.
Viciana va començar fent cinema amateur amb el Coro Vell i als 29 anys va anar a estudiar cinema a l´Escola de Mitjans Audiovisuals Barcelona (EMAV), amb la intenció de fer documentals. No obstant això, la seva primera feina ja va ser en el camp de l´animació, com a guionista de la productora D´Ocon Films, responsable de sèries com “El món màgic del màgic Bruffi” (en coproducció amb TV3), i “Los aurones” i “Los Fruties” (en coproducció amb TVE).
Amb Neptuno Films, Viciana va anar diverses vegades al Festival de Cannes a presentar els seus projectes i a buscar altres companyies que hi invertissin o hi col·laboressin en l´animació, el doblatge o altres aspectes. “Només les grans productores com Disney o Warner ho poden fer tot en les grans produccions. De fet, ara, que no hi ha tants diners, les coproduccions són cada cop més comunes”, assegura Viciana, que tot i reconèixer que els avenços tecnològics han abaratit els costos, destaca que les televisions i plataformes paguen menys que abans, quan hi havia molt poques cadenes amb un públic molt ampli i més diners. El productor, a més, considera que ara, amb la gran oferta de canals de televisió i plataformes “online”, s´han de fer continguts més específics perquè el públic s´ha fragmentat.
