Carme Roldán ha treballat a Ràdio Terrassa, la revista Al Vent, Radio Reloj i TV3, on porta més de trenta-cinc anys, onze dels quals els va passar a la delegació de Madrid. En periodisme ha fet de tot. Considera que el més difícil de la seva carrera ha estat informar sobre atemptats i el més satisfactori, tenir l’oportunitat d’entrevistar persones excepcionals.
Quants anys porta a TV3?
Més de trenta-cinc. Vaig començar al Telenotícies Migdia del Salvador Alsius. Érem la segona tongada de periodistes contractats a TV3, que tot just acabava d’arrencar. Era un projecte molt engrescador. Vaig estar al departament d’assignació, on distribuíem els equips que havien de cobrir les notícies, i després a societat i a política. Ara hi penso i semblen altres vides.
També va ser una temporada a la delegació de Madrid.
Vaig anar a Madrid per provar. Hi havia de ser un any i m’hi vaig quedar onze. Allà van néixer els meus fills. Va ser molt intens. Érem quatre i no sabíem mai de què ens tocaria informar, només que sempre havíem d’estar disponibles. Teníem un “busca” i sempre el portàvem a sobre. Recordo que, a més de cultura i societat, vaig fer molta informació política i de judicis. El cas GAL, Filesa, l’Operació Nècora, que va ser el primer macrojudici de la droga… Fa poc buscava imatges d’arxiu d’aquella època per il·lustrar la notícia de la publicació en català de la novel·la “Fariña” i vaig trobar coses que havia cobert jo i no me’n recordava.
Com els tractaven a Madrid?
En aquells moments Madrid era una ciutat molt acollidora i a la gent de TV3 ens respectaven molt. TV3 estava considerada una cadena de referència. I Madrid era fantàstica, una ciutat molt cultural.
Actualment és a cultura i tinc entès que està bolcada en la informació musical, oi?
És la primera vegada que em començo a especialitzar. Als 60 anys, em sento afortunada de poder aprendre i obrir-me a nous reptes. Després d’una carrera tan variada al peu de l’actualitat, després de tanta batalla, poder-me centrar en la música és un regal. És una àrea fantàstica, que alimenta l’esperit.
Però no està en un programa cultural sinó al Telenotícies, oi?
Som una finestra per mostrar la creació cultural. Els creadors tenen l’oportunitat de mostrar el que fan i a través del Telenotícies la cultura arriba a molta més gent que en els programes especialitzats. De vegades hi ha entrevistats que se sorprenen quan saben que l’entrevista és per al Telenotícies. Estic molt orgullosa de fer aquesta feina. Potser la cultura minoritària, com l’òpera, per exemple, algun dia deixarà de ser minoritària si es difon a tothom. Abans la cultura anava després dels esports. Això està canviant. La reivindicació i la batalla diària és que ens deixin prou espai per a la cultura. Els periodistes hem de defensar allò en què creiem. I els mitjans públics, i els privats també, tenen la responsabilitat d’oferir productes que enriqueixin el públic. Els entreteniments tronats empobreixen.
Em comentava abans que ha tingut una carrera ben variada. Va començar a la ràdio, oi?
Vaig començar a Ràdio Terrassa. Encara estava estudiant la carrera però m’hi vaig bolcar tant que a la facultat gairebé només hi anava per als exàmens. Era quan la ràdio començava a fer informació local a Terrassa. Vaig cobrir les primeres eleccions municipals, els moviments socials de la Transició… Va ser una gran escola de periodisme. També vaig col·laborar a la revista Al Vent, una aposta de ciutat molt interessant. I després, un cop acabada ja la carrera, vaig treballar un temps a Radio Reloj abans d’entrar a TV3.
Quins han estat els moments més difícils?
El més dur va ser haver de cobrir atemptats.
I els més gratificants?
Com a periodista em sento molt afortunada d’haver pogut tenir accés a persones importants. No em refereixo als polítics sinó a persones com ara el doctor Baselga, l’investigador del càncer, o a figures de l’òpera, escriptors, genis… Que persones importants et dediquin el seu temps i t’expliquin coses és fantàstic. Els periodistes som uns privilegiats. Tenim l’oportunitat d’entrar en contacte amb persones excepcionals i fem de pont entre ells i el públic. És el que m’agrada del periodisme.
Com veu el panorama actual del periodisme?
El periodisme està en crisi però els periodistes continuem essent imprescindibles. És curiós que abans hi havia desinformació per falta de mitjans i ara per excés. Actualment hi ha una gran allau d’informació però per estar ben informat has de buscar referents creïbles, que tinguin criteri i que contrastin les notícies. Per això, els periodistes sempre faran falta. El bon periodista contrasta la informació, sap que no s’ha de quedar amb el primer que li diuen. A TV3 sempre comprovem les notícies, encara que això signifiqui no ser els primers a donar-les.
