Els patinets no són cosa només de nens. Cada cop hi ha més adults que n’utilitzen per desplaçar-se per la ciutat. I és que permeten anar d’un lloc a l’altre de forma ràpida i sense contaminar.
Juntament amb els patinets (elèctrics o no) existeix una sèrie de mitjans de transport anomenats VMP (Vehicles de Mobilitat Personal). Es tracta de monopatins, plataformes, tricicles, rodes elèctriques i altres vehicles de petites dimensions d’una sola plaça moguts per un motor elèctric o per tracció humana, que estan pensats per cobrir trajectes de distància curta o mitjana.
Els partidaris argumenten que es tracta d’una alternativa de transport ecològica, econòmica, que requereix un manteniment pràcticament nul i fàcil de conduir. Altres avantatges respecte a la bicicleta és que es tracta de vehicles més petits i lleugers i, en la majoria dels casos, plegables. Gràcies a la bateria tenen una autonomia variable que va dels 20 als 40 quilòmetres, i permeten a l’usuari desplaçar-se ràpidament sense esforç i evitar retencions i problemes d’aparcament.
La Dirección General de Tráfico (DGT) els defineix com a “vehicles capaços d’assistir l’ésser humà en el seu desplaçament personal i que, per la seva construcció, poden excedir les característiques dels cicles i estar dotats de motor elèctric”.
A falta d’una normativa específica sobre aquest tipus de vehicles, la DGT proposa alguns criteris. No els assimila a la figura del vianant ni els cataloga com a vehicles de motor, per la qual cosa no és necessari disposar de carnet o llicència per conduir-los i tampoc és obligatori contractar una assegurança. Estableix que poden situar-se físicament en l’àmbit de la calçada, sempre que es tracti de vies expressament autoritzades per l’autoritat local, però detalla que no obstant això l’autoritat municipal pot autoritzar la seva circulació per voreres, zones per als vianants, parcs o habilitar carrils especials amb les prohibicions i limitacions que consideri necessàries (relatives a massa, velocitat i servei a què es destinen) per garantir la seguretat dels usuaris de la via.
Regulació
Alguns consistoris com el de Barcelona han desenvolupat una ordenació per regular els VMP i els cicles de més de dues rodes, amb l’objectiu de resoldre problemes de convivència a l’espai públic i fomentar una mobilitat sostenible i segura, atesa la presència creixent d’aquesta nova mobilitat que anirà guanyant espai a la calçada. A Terrassa, l’ordenança municipal reguladora de la circulació de persones i vehicles en vies urbanes no en fa cap menció específica. No obstant això, prohibeix “la circulació amb bicicletes, patins, monopatins i similars en zones on puguin destorbar la circulació dels vianants com ara vies excloses al trànsit de vehicles, voreres, andanes i especialment a les calçades on pugui posar-se en perill la integritat física pròpia i de la resta d’usuaris”, disposició que es podria aplicar en el cas dels VMP.
“Són vehicles que van a més de 10 km/h, per la qual cosa no haurien d’anar per la vorera. Jo tinc més por quan vaig per la vorera que quan vaig per la calçada”, explica Emiliano García, que es desplaça en patinet elèctric des de fa uns quants mesos. “N’havia tingut un amb què anava dempeus però el fre de vegades fallava i a l’octubre me’n vaig comprar un altre que em permet anar assegut. Es pot plegar i el pots posar al cotxe o a l’autobús”, diu. “Tenia el dubte de si comprar-me una bicicleta o un patinet. Com que el patinet ocupa menys espai i és més còmode, vaig escollir aquesta opció. Ara n’estic encantat. Per anar per Terrassa és fantàstic perquè no hi ha gaires pujades. En pla, té una autonomia de 35 quilòmetres. L’endolles a la nit i al matí ja el tens carregat”, assegura. “No contamina, no has de pedalejar i guanyes temps perquè no has de buscar aparcament. Jo sempre vaig amb casc; crec que hauria de ser obligatori”, afegeix.
Pilar Castán i Gabriel Tugues opinen de forma semblant. Ells tenen patinet elèctric des de l’abril i creuen que entre els dos l’amortitzaran ens menys d’un any. “Jo el faig servir per anar de casa a buscar l’autobús que em porta a la feina. Quan no el necessito, el fa servir la Pilar”, explica Tugues. “La combinació amb l’autobús de vegades no acaba d’encaixar i llavors agafo el patinet”, destaca Castán. “No depens de l’horari del transport públic, és ecològic, econòmic, àgil i pràctic perquè el pots plegar”, subratllen els dos.
Conviure amb vianants i cotxes
“El centre està molt bé però, quan surts, les voreres són estretes, hi ha pocs carrils bici…”, lamenten. “Jo acostumo a anar per la vorera i si és estreta vaig amb compte o baixo a la calçada si veig que no ve cap cotxe. Seria ideal que hi hagués més carrils bici. D’aquesta manera no molestaríem ni els vianants ni els cotxes”, opina Tugues. “Em temo que, quan ho regulin, no podrem anar per enlloc. El patinet pot arribar a uns 25 km/h però en pujades no passa de 10 km/h i conviure amb els cotxes és complicat. Si ens prohibeixen circular per voreres d’una determinada amplada, ja veurem què fem. Seria contraproduent per a l’agilitat del trànsit urbà”, pensa Tugues, que creu que “no estaria malament” tenir una assegurança de responsabilitat civil. “Com que és elèctric és molt silenciós però, per molt que vigilis, pots tenir un ensurt”, especifica Castán.
En Jordi Ruiz utilitza un patinet elèctric que van regalar al seu fill fa un mes. “Jo sóc un apassionat dels vehicles elèctrics. Tinc una bici de muntanya elèctrica i una bici urbana també elèctrica però, com que el patinet té una mida que també em va bé, de vegades l’agafo per fer trajectes curts pel centre de Terrassa o per Barcelona. El poso sota el seient del tren i, un cop arribo a Barcelona, vaig amb patinet pel carril bici. És molt pràctic i no et canses tot i que en pujades queda una mica limitat respecte a la bicicleta o altres mitjans de transport”, explica.
“Quan són voreres estretes, vaig per la calçada. Si són carrers d’ús exclusiu per a vianants o voreres mínimament amples i sense gaire gent, vaig per allà. Sempre vigilo”, assegura Ruiz. “Penso que hi hauria d’haver una regulació més clara i específica. Hi serà. És quelcom molt nou i ha d’anar evolucionant”, diu. “Jo crec que haurien d’anar per la calçada i amb casc”, sosté Ruiz que, com García, Tugues i Castán, està convençut que cada cop veurem més patinets i altres vehicles de mobilitat personal per la ciutat.
