És completament diferent del que estem acostumats a fer quan quedem amb els amics. És una activitat que et fa pensar i promou la unió entre els jugadors perquè s’ha de fer un bon equip per poder sortir de la sala”, assegura la Núria Serra, una jove de Sant Fruitós de Bages, quan se li pregunta per la seva experiència en el món dels escape room. “És una experiència molt divertida i entretinguda. Pots compartir amb amics una tarda molt diferent i de qualitat. Es fomenten el treball en equip, la comunicació, la lògica…”, comenta, en la mateixa línia, la terrassenca Esther Querol. Com aquestes dues joves, cada cop hi ha més persones que s’enganxen a la moda dels escape rooms, jocs d’aventura en què els participants, generalment en grups de quatre o sis persones, han d’aconseguir sortir de l’habitació tematitzada on estan tancats resolent una sèrie d’enigmes i proves en un temps determinat.
Els inicis
Tot i que els orígens no estan clars algunes fonts apunten que el primer escape room va ser creat l’any 2006 a Silicon Valley per un grup de programadors de sistema que es van inspirar per crear els misteris i reptes del seu joc en les obres d’Agatha Christie. No obstant això, Japó va ser el primer país on es va desenvolupar el concepte de Real Escape Game (REG) cap a l’any 2008. Més enllà del Japó, els jocs d’escape van aparèixer a Singapur l’any 2011 i va arribar a haver-n’hi 50 cap al 2015. Es calcula que el 2017 n’hi havia més de 8.000 a tot el món.
A Catalunya, la primera sala d’escape va ser Parapark Barcelona, una proposta importada d’Hongria l’any 2012. Actualment hi ha un gran número d’empreses que ofereixen escape rooms en molts municipis catalans, la majoria a Barcelona ciutat. A Sant Adrià del Besòs destaca el Game Point Center, el centre d’escape rooms més gran d’Europa, amb una superfície de 3.000 metres quadrats i 18 sales. Segons el portal Escape Room Lover, a Terrassa hi ha vuit centres dedicats a aquesta activitat.
Des de missions d’espionatge en què s’ha de recuperar un objecte misteriós fins a segrestos a mans d’actors, passant per aventures detectivesques en què cal resoldre un crim, salvar la humanitat d’un perillós virus i trobar un cofre secret, les històries que es poden viure en els escape rooms són quasi tantes com abarca la imaginació, tot i que l’objectiu sempre és el mateix: aconseguir sortir abans que acabi el compte enrere.
No és necessari tenir coneixements previs en cap camp concret ni tenir un cert nivell d’estudis. Amb coneixements generals i la lògica innata de cada persona és suficient per poder completar la missió amb èxit. L’únic que cal és tenir enginy i ser bon observador; en cap cas cal utilitzar la força física ni realitzar cap esforç diferent al que realitzem dia a dia. A més, es tracta d’una activitat apta per a gent de qualsevol edat. Hi poden participar tant famílies com grups d’amics o empreses i entitats que vulguin reforçar els vincles entre l’equip.
Observats
Per vigilar que tot es faci amb total seguretat i que es respectin les normes del joc, existeix la figura del “game master” o controlador del joc, que visualitza tota la sessió per càmeres de videovigilància i escolta tot el que passa a través de micròfons. Aquesta persona també llança pistes perquè els participants puguin avançar en el joc si ho necessiten. Sigui com sigui, en la gran majoria de casos s’aconsegueix una immersió total en el joc. “Els reptes intel·lectuals porten moltes persones a trobar-se en un estat que, des de la psicologia positiva, es denomina ‘flow’, en català ‘fluir’. Això significa que la implicació en l’activitat és total i comporta un grau de concentració absolut, produint aquest estat emocional positiu”, assegura a EFE Pilar Conde, directora tècnica de les Clínicas Origen.
“El que més em motiva dels escape rooms és el fet que participes en una experiència on no saps què trobaràs. Cada joc té una història que fa que acabis vivint-la com si fos real. És divertit haver-hi de posar els cinc sentits”, explica Yara Micó, una terrassenca de 26 anys. “És una activitat molt interactiva, on pots viure moltíssimes emocions. És com si entressis dins d’un videojoc i hi interactuessis, sentint fred, calor, claustrofòbia, por…”, afegeix.
“És un tipus de diversió diferent, com un joc de rol en viu. Suposo que el que agrada dels escape rooms és similar al que agrada de jugar a videojocs, amb la diferència que hi jugues en viu i en directe, i que saps que és una cosa a curt termini. Això fa que en vulguis fer més, superar-los i col·leccionar-los”, comenta Marina González, també de Terrassa. “És una hora mínim de diversió assegurada en grup. A més, un cop aconsegueixes sortir, passes una altra hora comentat tot el que ha passat dins la sala”, destaca.
“És una activitat d’oci diferent a les que estem acostumats, tan divertida i complexa a la vegada que, un cop la proves, enganxa”, diu aquesta egarenca de 25 anys. “Molta gent opta per regalar experiències en comptes de béns materials, i els escape rooms són una experiència única i molt positiva. Quan en fas un ja no el pots tornar a fer perquè ja saps com resoldre el misteri. El record d’aquella experiència el tindràs sempre; el compartiràs amb la gent del grup amb qui hagis jugat”, posa de relleu González.
“El boom dels escape rooms crec que apareix pel fet que es busquen noves formes d’oci, més complexes i que s’adaptin a generacions amb moltes inquietuds. Penso que pot agradar a qualsevol persona, ja que trobem temàtiques de tot tipus. És una activitat pensada per a un públic molt ampli”, recalca Esther Querol.
Les conseqüències del boom
No obstant això, no tot és positiu; també hi ha queixes. “Hauré fet uns deu escape rooms. Últimament ens costa més escollir ja que s’estan obrint moltes sales. Algunes formen part de grups empresarials i et trobes que acabes fent activitats amb proves molt semblants i amb històries no gaire profundes”, lamenta Micó.
En aquest sentit, cal destacar que inicialment els escape rooms van ser un negoci altament lucratiu; la novetat del model va fer possible que fos fàcil arrencar un negoci amb una petita inversió que oferia grans beneficis. Actualment, però, hi ha força competència i la inversió inicial per crear un joc atractiu i competitiu és cada vegada més alta. Elements electrònics i mecànics, efectes especials i tot tipus de tecnologies milloren la qualitat del joc i ofereixen una experiència més completa als jugadors, però incrementen desorbitadament el cost de la creació.
