Mireia Darder (mireiadarder.com), doctora en psicologia i terapeuta Gestalt, ha revolucionat la visió del món de moltes dones i homes amb el seu llibre “Nascudes per al plaer” (Ed. Comanegra), en el qual analitza els estralls del patriarcat sobre la sexualitat femenina i la societat en general. Denuncia que sobre la sexualitat de les dones pesen una sèrie de creences que la limiten i obliden el poder de la seva font de vida.
Una societat millor no passa només per la construcció d’un home més sensible i emocional, sinó també d’una dona més lliure, amb més empenta, convençuda del seu potencial sexual, que no tingui por de perseguir el plaer i celebri amb orgull el seu cos. Una societat millor necessita que les dones gaudeixin del sexe sense demanar disculpes. Així ho pensa Mireia Darder, doctora en psicologia i terapeuta Gestalt, autora del llibre “Nascudes per al plaer” (Ed. Comanegra).
Què li sembla la sentència de “la Manada”?
Sembla més preocupada per avaluar si la dona ha consentit tenir o a no a tenir relacions sexuals que a veure la violència patida per la situació que va viure la víctima. Quan una persona està en una situació de vida o mort, s’ha demostrat que el cervell es paralitza. En aquesta situació la persona no és capaç de fer res. Per això no es pot interpretar si una víctima s’ha defensat o no, atès que la paràlisi és la reacció davant una situació extrema de por.
Es justifica la violència.
La nostra cultura està acostumada a naturalitzar la violència, especialment sobre els infants i les dones, i no la jutja negativament, perquè, fins fa poc, l’home com a cap de família tenia total poder sobre dona i fills. Fins a l’any 1962 no es va parlar per primera vegada de la síndrome del nen maltractat. Abans dels estudis de Dr. Kempe no es considerava que pegar o maltractar un nen pogués causar un problema. És només des de fa molt poc, gràcies a campanyes com “Me too”, que han començat a denunciar-se els abusos sobre les dones que fins ara també estaven normalitzats.
Diria que la sexualitat femenina requereix un nou enfocament?
No existeix una sexualitat femenina feta per les dones perquè la sexualitat femenina que tenim està condicionada pel patriarcat. Jo sempre havia donat tallers de sexualitat per a homes i dones, i pensava que donar-los solament a dones resultaria avorrit, però he comprovat que en aquests tallers de sexualitat femenina estem construint entre totes una sexualitat femenina pròpia inexistent.
Quins descobriments fa als seus tallers de sexualitat femenina?
En cada taller descobrim alguna cosa nova sobre la sexualitat femenina, un camp encara molt desconegut com explico en el llibre “Nascudes per al plaer”. El nostre potencial per al plaer és tant que durant molt de temps ha estat temut per homes i dones i probablement també per això la cultura patriarcal ha reprimit la sexualitat femenina i l’ha amagat.
Què la sorprèn més?
El que més sorprèn és que, quan la dona abraça la seva capacitat per al plaer, s’empodera. Les creences limiten la nostra biologia, que és molt plàstica. Així, quan trenquem les creences que ens limiten, el cos i la biologia responen a això i a les dones els sorprèn la quantitat de punts del seu cos que poden portar a l’orgasme; també que la majoria de dones podem arribar a ejacular, cosa que proporciona molt plaer. O bé els sorprèn comprovar que quan s’estimulen diferents punts d’orgasme es pot produir un orgasme total. També l’estimulació dels pits és molt important per al plaer de la dona.
El seu llibre “Nascudes per al plaer” també proposa una nova visió del món en femení.
La ideologia patriarcal entén que l’home està per damunt de la do-na i que la competència i la violència són consubstancials a l’ésser humà. Entén que la forma natural de resoldre els conflictes és mitjançant la violència i la guerra.
Com ho canviaria?
La proposta seria que la cooperació és la base de la biologia, atès que, com diu el pare de l’epigenètica, Bruce Lipton, som un conjunt de cèl·lules especialitzades que cooperen i treballen juntes per constituir-nos com a éssers humans. L’home i la dona tenen el rang d’iguals i el respecte i l’empatia poden ser la forma de solucionar els conflictes. Els bonobos els resolen a través de sexualitat, mentre que els ximpanzés usen la violència per relacionar-se.
Llavors…
Si la nostra cultura s’alliberés del patriarcat i es basés menys en el poder es podrien reivindicar unes relacions basades en el plaer, donar menys espai a l’esforç i al patiment, a favor del joc i l’experimentació. Pregunta’t: aquesta setmana quant temps has dedicat al plaer? Si hi has dedicat un 20% del teu temps, pots considerar-te afortunada, perquè a la nostra societat un només es dóna permís per al plaer quan ja ha complert amb totes les seves obligacions. Sempre prioritza el “deure” i l’esforç.
