El proper 6 de juny es compliran cinquanta anys del decret que va permetre la creació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Les dues primeres facultats, la de Filosofia i Lletres i la de Medicina, van començar les classes l’octubre de 1968, la primera provisionalment a Sant Cugat i la segona a Barcelona. A Filosofia i Lletres hi havia cent onze alumnes matriculats, a Medicina, cent quaranta-set.
L’any següent es van adquirir els terrenys de Bellaterra (noranta-sis hectàrees en terme municipal de Cerdanyola) mentre s’incorporaven dues noves facultats, la de Ciències i la d’Econòmiques, que també impartien les classes a Barcelona. El primer rector de la universitat –que també n’havia estat un dels impulsors– va ser un catedràtic de bioquímica, Vicent Villar Palasí.
Les obres del campus van durar fins l’any 1971. Aquell mateix any es van crear les facultats de Dret i de Ciències de la Informació. Amb els anys s’han anat fent més obres, amb la construcció de nous edificis a mesura que augmentava el nombre de facultats i serveis.
El règim franquista va suspendre els estatuts i va cessar el rector l’any 1973 i fins al 1979 no es van poder aprovar uns estatuts nous. Tanmateix. el 1975 es va redactar el Manifest de Bellaterra, el primer document que reivindicava una universitat democràtica i socialment responsable.
El 1976 es va dissoldre el Patronat de la UAB i el doctor Josep Laporte fou nomenat rector a proposta del Claustre.
Durant la dècada dels 80 van aparèixer noves facultats com les de Veterinària, Psicologia o Ciències Polítiques. La Vila Universitària es va inaugurar l’any 1992 i el 1999 les emblemàtiques Columnes de la UAB, un monument de l’escultor Andreu Alfaro.
Ja dins del segle XXI, l’any 2007 va començar a funcionar el Parc de Recerca de la UAB. Mentrestant, la universitat s’anava internacionalitzant cada vegada més. L’any 2008, per exemple, va obrir una oficina a Shanghai. De fet, dels estudiants de màster i doctorat actualment un trenta-cinc per cent són estrangers.
El 26 de novembre de 2009, èssent rectora Ana Ripoll Aracil, catedràtica d’Arquitectura i primera dona en accedir al càrrec, la UAB va obtenir el reconeixement de Campus d’Excel·lència Internacional.
L’edifici bioclimàtic es va inaugurar l’any 2014. Té sis plantes i està ubicat a l’entrada sud del campus.
La segona dona rectora, Margarita Arboix, catedràtica de Farmacologia, ocupa el càrrec des de fa dos anys.
Actualment el tren arriba fins a la mateixa universitat però durant molt de temps els estudiants hi havien d’anar amb cotxe (els pocs que en tenien), en autostop, que era molt popular entre el jovent, o bé en tren fins a Cerdanyola (Renfe) o Bellaterra (Ferrocarrils de la Generalitat). En aquest darrer cas els terrassencs havien de canviar a Sant Cugat i perdre-hi gairebé mitja hora perque l’altre tren havia passat trenta segons abans. Des de les estacions de Bellaterra i Cerdanyola hi havia un servei d’autobusos però molts estudiants preferien arribar al campus fent una passejada a través del bosc que es coneixia popularment com “la ruta Ho Chi Minh” (fins que a començaments dels 80 va començar a circular el rumor que hi havia un violador al bosc).
Les carreres (o graus) més noves que s’han incorporat al programa docent són Ciències Polítiques i Gestió Pública, Matemàtica Computacional i Analítica de Dades, Ciències de l’Antiguitat, Estudis de Gènere, Història Política i Econòmica (en anglès), Gestió de Ciutats Intel·ligents i Sostenibles, Enginyeria de Dades i Relacions Internacionals. A més, es poden cursar una gran varietat de màsters, una quarta part dels quals són en anglès.
D’altra banda, hi ha diversos centres i escoles que estan vinculats i/o adscrits a la UAB com Eina, Massana, Vall d’Hebron Institut de Recerca, els Salesians de Sarrià, l’Institut Guttmann i l’Escola Universitària d’Infermeria i Teràpia Ocupacional de Terrassa, entre d’altres. Aquesta darrera és l’escola d’infermeria més antiga de Catalunya –es va crear fa cent anys, el 1918– i està adscrita a l’Autònoma des de l’any 1983.
Aquest any la universitat està bolcada en els actes de celebració del seu cinquantenari. Un dels darrers que s’han fet ha estat la recuperació, quaranta-tres anys després, del recital de poesia ‘Gespa Price’, impulsat per un grup d’estudiants de Filologia que atorgaven a l’art un valor fonamental per a la defensa de la llengua i la cultura catalanes. Es va fer el 15 de maig i entre els convidats hi havia Vicenç Altaió, Marta Pessarrodona, Miquel de Palol i Xavier Bru de Sala.