Conxita Sal·lari s’ha dedicat tota la vida a l’ensenyament però la seva gran passió és la cuina i el plaer que donen les petites coses de la vida. Acaba de publicar “Receptes de primavera”, un llibre bilingüe català-anglès per donar a conèixer la cuina catalana entre els estrangers, que serà el primer d’una sèrie de quatre, amb traducció i il·lustracions del seu marit Richard.
Vostè s’ha dedicat sempre a l’ensenyament i ara treu un llibre de cuina. Ha cuinat mai professionalment ?
Professora d’anglès i mestra de Primària tota la vida, si, però quan era jove vaig anar a Londres a practicar i perfeccionar l’anglès i em va sortir una feina d’ajudant de cuina a Holland House, un alberg prop de Kensington situat en una mansió jacobina del segle XVII, on havia viscut Lord Byron. Si hi treballava m’hi podia allotjar gratis. Allà va néixer l’afició. Cuinàvem per a 150 persones. Hi havia estudiants d’arreu del món. Hi vaig conèixer el Richard Cowper, el meu marit, que és australià i també treballava a la cuina.
La cuina anglesa és molt diferent de la catalana.
Ara amb la globalització no tant però aleshores sí. Una vegada vaig fer llenties i em van anar tornant tots els plats sense tocar. Ho vaig compensar preparant un postre especial. Però una altra vegada vaig triomfar gràcies a una recepta de la meva mare.
Quina recepta?
La de la sarsuela. Això va ser més tard, a Escòcia, a l’illa de Skye, on ens vam casar el Richard i jo. Vam estar un temps treballant en un restaurant de lord Macdonald, que és el propietari de la meitat de l’illa. Em van portar unes vieires. No sabia com preparar-les però em vaig recordar de la recepta de la sarsuela de la meva mare, que era molt bona cuinera. Van sortir tan bé que, en acabar l’àpat, els clients em van voler conèixer per felicitar-me. Em van convidar a una copa de vi blanc en agraïment per aquell plat tan bo. Assaborir les petites coses és el que dóna la felicitat.
I després només ha cuinat per a la família i els amics?
Per a ells i amb ells. Cuinar junts convida a parlar, multiplica les forces positives. Si cuines amb els fills o els germans, l’acte de cuinar és diferent perque és com un regal fet amb il·lusió: fa família. De vegades vénen a dinar ex-alumnes meves amb els seus fills i cuinem amb els nens, que s’ho passen molt bé. També he fet, sense cobrar, els càterings de les pel.lícules del meu fill Geoffrey, “Tercer grado” i el videoclip que acaba de rodar pel grup Doctor Prats. I amb el meu fill gran, que ara viu a Boston on està treballant en un programa de recerca contra el càncer i ens comuniquem a través d’internet, moltes vegades cuinem alhora el mateix plat, ell als Estats Units i jo a Terrassa.
Intueixo que per a vostè la cuina és més que una afició.
La cuina és més que cuinar. Cuinar amb amor és com cuidar un jardí, fas un món millor, una aportació a l’entorn, encara que sigui petita. Forma part de la “good life”, que diuen els anglosaxons.
La bona vida.
Sap d’on ve això de la “good life”? Quan els meus fills eren petits, vam viure un any a Sidney. Jo no coneixia ningú. Un dia vaig portar els nens a la biblioteca i hi vaig descobrir un llibre que es deia “The Good Life”, que parlava del plaer de les petites coses. Entre d’altres coses, hi havia receptes de cuina. Llegir-lo em va donar una sensació de benestar i comfort i vaig decidir que alguna dia faria un llibre com aquell, és a dir, que pogués transmetre la mateixa sensació.
De tota manera, el seu primer llibre era de narrativa.
Sí. “Saïd” és un conte sobre un nen marroquí que té problemes per adaptar-se i coneix una nena que l’ajuda. Aleshores jo tenia molts nens magrebins d’alumnes a classe i una ex-alumna em va suggerir que escrivís alguna cosa per a ells.
Parlem de “Receptes de primavera”/ “Spring Recipes”. No és gaire habitual un llibre de cuina bilingüe, oi?
Aquí no gaire, en altres països és més corrent. L’editor, que és el mateix de “Saïd”, em va demanar un receptari català per a estrangers perque vénen molts turistes a Catalunya que s’interessen per la nostra cuina. Serà el primer d’una sèrie de quatre, un per a cada estació de l’any. El meu marit, el Richard, ha fet les traduccions a l’anglès i les il·lustracions. He volgut que el Richard fes les fotos perque és molt bon fotògraf però la gent no ho sap perque no les ensenya mai a ningú.
El llibre no és només una col·lecció de receptes. Veig que hi ha anècdotes i cites literàries.
Són petits textos de prosa poètica, amb històries i anècdotes sobre els diferents plats. A més de la cuina, hi ha un missatge. Vull que la gent s’enamori de l’acte de cuinar. Crec que cuinar també és un acte de llibertat, t’allunya del menjar preparat. No és el mateix menjar una cosa que has preparat tu que demanar una pizza.
