El teatre amateur terrassenc gaudeix de bona salut. Hi ha més de vint companyies que tenen una trajectòria regular i molts d’aquests grups participen habitualment en concursos d’arreu de Catalunya i hi guanyen premis. La companyia més veterana és la del Social, que va començar a actuar a finals del segle XIX.
La setmana passada va arrencar una nova edició, la dotzena, del cicle Escenes Locals, que es perllongarà fins al proper 24 de juny i que té programats tretze espectacles d’estils ben diversos.
Enguany les companyies que hi participen són el Grup Teatral Egarenc, Menos es Más, Povenga, Farga’m, Sin Memoriam Teatre Band, Qollunaka, Companyia 8, El Social, PAM, Punt i Seguit, l’escola de teatre Les Pisanes (amb dos muntatges diferents) i el Grup de Teatre d’Amics de les Arts. El Grup Teatral Egarenc, vinculat al Casal Terrassa-Centre, va obrir el foc a la parròquia de Sant Cristòfor amb l’obra “L’amor venia en taxi”.
L’origen d’aquestes companyies és molt diferent però totes tenen en comú la passió pel teatre de les persones que en formen part. Han sorgit en el si de centres parroquials, entitats culturals, col·legis professionals, associacions de veïns, escoles…
Integració
Un dels casos més curiosos és el d’Estereo Rum’s Teatre, un grup nascut l’any 2013 i format per actors de nacionalitats diverses però tots ells fincats a Terrassa –procedents del Marroc, l’Equador, Bolívia, Veneçuela, Colòmbia, Mèxic i el Senegal– que va néixer arran d’uns tallers d’integració per a immigrants.
L’ONCE va tenir també una companyia teatral, Egar Show, creada el 2006, que ja no està en actiu. Del Col·legi d’Advocats va sorgir l’any 2005 Togats pel Teatre. Nieles va néixer el 2010 en el si de l’Asociación Cultural de Canjáyar. Entitats de signe ben diferent com l’Ateneu Candela, Amics de les Arts i Joventuts Musicals o el Centre Aragonès, per exemple, també tenen els seus propis grups de teatre.
34 Passes va començar a funcionar el 2005 dins de la parròquia de la Santa Creu i des d’aleshores ha representat una vintena d’obres. El seu objectiu és difondre el teatre en llengua catalana. En aquests moments, fins demà, té en cartell “El mercader de Venècia”, de Shakespeare, a la sala Xavi Sallent del centre parroquial de la Santa Creu. La parròquia també organitza, des de fa molt de temps, tallers de teatre infantils (a partir de 8 anys) i per a adults, dels quals surten els muntatges del seus Quadres Escènics.
El grup Povenga va sorgir fa una mica més de deu anys de l’associació de pares i mares del col·legi dels Salesians i la Retallada, de la de l’escola Roc Alabern. L’Institut Torre del Palau té un quadre de teatre format pels seus professors que funciona des de fa aproximadament una dècada.
Farga’m, que es va crear l’any 2010, és un grup de teatre experimental que de moment encara ha estrenat molt pocs muntatges però que ja està considerada una companyia a seguir i ha guanyat uns quants premis.
A la nostra ciutat també hi ha grups que no són estrictament teatrals com Tub d’Assaig, que és de circ, però que ofereix espectacles que contenen elements teatrals. O bé la coral Ohana, actualment vinculada a Amics de les Arts i Joventuts Musicals, que es dedica al cant coral però integra elements del teatre “burlesque” en els seus espectacles.
Tampoc ens podem oblidar de l’actriu Esther Lázaro, de Therkas Teatre, companyia creada el 2012, que porta més de cinc anys representant el monòleg “De algún tiempo a esta parte”, de Max Aub, per Barcelona, València, Mallorca, Còrdova, Madrid, Mèxic, París, Viena, Salzburg, Le Mans, els Països Baixos, Alemanya…
Veterans
Ja hem esmentat que el Social és la companyia més antiga en actiu però el Grup de Teatre d’Amics de les Arts i el PAM del Casal de Sant Pere són també molt veterans.
L’actual Grup de Teatre d’Amics de les Arts, amb gairebé cinquanta muntatges en el seu currículum, “bolos” constants i una bona col-lecció de premis en concursos d’arreu de Catalunya, té l’origen en una escissió de la companyia el Globus que es va produir l’any 1978, quan alguns dels seus membres van decidir professionalitzar-se i altres van triar continuar mantenint el seu caràcter amateur. La primera obra que van estrenar com a Grup de Teatre d’Amics de les Arts va ser “La fam”, de Joan Oliver. Molière, Goldoni, Gogol, Dürrenmatt, Espriu, Sergi Belbel, Agustí Bartra, Brecht o Woody Allen són altres dels autors cèlebres que han representat.
Tanmateix, cal tenir en compte que el Globus ja sorgia de la fusió de les companyies Skunk (de Pau Monterde) i Sis x Set (de Feliu Formosa). I abans d’això a l’entitat hi funcionava un grup de teatre nascut l’any 1963 a Joventuts Musicals (Amics de les Arts i Joventuts Musicals es van fusionar l’any 1966).
Pel que fa al PAM, va adoptar aquest nom l’any 2008 però el grup del Casal de Sant Pere és més antic, existeix des de la creació de l’associació de veïns. Des de 1977 ofereix les seves obres a la sala Crespi. Entre els seus èxits figuren “La corona d’espines” o “Un teatre de pel·lícula”, molt representades i premiades.
El Casal de Sant Pere, a més, organitza des de 1966 el concurs de teatre Ciutat de Terrassa, que també se celebra a la sala Crespi i que ens permet veure els treballs més destacats de les companyies de teatre amateur d’altres poblacions. Aquest 2018 s’hi han presentat quaranta-sis muntatges, dels quals s’han seleccionat nou a competició i un altre fora de concurs.
El jurat del Ciutat de Terrassa premia les millors obres i els millors actors però també s’atorguen guardons de votació popular i d’un jurat juvenil.
El concurs, l’han guanyat grups terrassencs en dues ocasions, l’any 1983 el Grup de Teatre d’Amics de les Arts amb l’obra “L’inspector” i el 1993 el desaparegut grup Rodamón amb “Alosa”.
Els més nous
Entre les companyies més joves, és a dir, les creades ja dins del segle XXI, n’hi ha algunes que s’han fet un nom ben de pressa com Qollunaka, la ja esmentada Farga’m, Punt i Seguit –que es pot vanar d’haver guanyat més de dos-cents premis en poc més de deu anys– o la ja també citada anteriorment 34 Passes.
Qollunaka, creada el 2003, ha avançat molt des que va debutar amb “Els Okupastorets”. Avui precisament estrena un clàssic com “Qui té por de Virginia Woolf?”, d’Edward Albee (que en cinema van fer Richard Burton i Liz Tay-lor), a la sala Maria Plans. Aquesta companyia va sorgir d’una ONG i actualment està lligada al Casal de Sant Pere.
La companyia més nova (de moment) és Menos es Más, nascuda l’any passat, a iniciativa de Paco Burguillos, formada principalment per persones que procedeixen d’altres grups. Burguillos, que és autor, actor i director, als seus 77 anys –dels quals porta uns trenta a Terrassa–, és tot un personatge de l’escena local ja que ha fundat sis grups, alguns d’ells encara en actiu, a banda de col·laborar puntualment com a actor amb altres companyies.
Menos es Más justament actua avui en el cicle Escenes Locals, on presenta la tragicomèdia “En primavera y en otoño”, aquesta tarda al centre cívic Alcalde Morera.
D’altra banda, el grup Elen-co, vinculat al centre cívic Avel·lí Estrenjer, té en preparació el musical “Walking on Sunshine”, basat en la pel·lícula del mateix títol, que serà la seva carta de presentació en el món del teatre després d’una pila d’anys dedicats a la música. Ja n’han fet el càsting.
