Nascut a Terrassa l’any 1969, Pep Puig es va donar a conèixer amb “L’home que torna”, que va guanyar el Premi Jove Talent Fnac. També ha publicat “Les llàgrimes de la senyoreta Marta”, “L’amor de la meva vida de moment”, “La vida sense la Sara Amat” (premi Sant Jordi) i ara “Els metecs”, una història sobre l’amistat, la paternitat i la recerca dels orígens.
L’escriptor terrassenc Pep Puig Ponsa acaba de publicar “Els metecs”, la seva nova novel·la, dos anys després de guanyar el premi Sant Jordi per “La vida sense la Sara Amat”.
Per què “Els metecs” i no “Els forasters” o “Els estrangers”, que són paraules més corrents?
“Metec” és una paraula poderosa. Estic fascinat per la cançó de Georges Moustaki però encara més per la pròpia paraula. Metec no només vol dir foraster, és més ambigu, més imprecís. És una paraula d’origen grec que significa “més enllà de la casa”. Un metec és un estranger espiritual.
Un desarrelat?
És algú d’aquí però que se sent estranger. A la novel·la mostro la desorientació a través dels diàlegs i les situacions. Té diverses capes.
La novel·la tracta també de la crisi dels 40?
No, no és generacional. És més sobre la paternitat.
Vostè és pare?
Sí. D’aquí parteix tot. És una novel·la sobre uns homes que com a homes i com a pares no acabem de trobar el nostre lloc, homes desplaçats i a meitat del camí de la vida. Els personatges no saben què busquen i el resultat acaba essent esbojarrat.
Per què?
El seu destí és una dona, una dona que dóna a cada personatge allò que necessita. Pot ser amiga, mare, amant, confident…. Ells són tots com uns Ulisses confosos i ella és la Penèlope. A les meves novel·les sempre hi ha una Penèlope que està a l’aguait.
És a dir, que hi ha una influència de “L’Odissea”.
El mite del retorn. Mai fas un viatge de tornada, els viatges sempre són d’anada, encara que els personatges no saben cap on van, estan desorientats.
Es basa en personatges reals?
Sí, però és una novel·la biogràfica, no autobiogràfica. Escriure sobre coses que coneixes és més terapèutic. Aquesta és una novel·la molt viscuda. Hi anava posant ingredients que trobava pel camí i ha anat creixent en relació amb els personatges. És un cant a l’amistat i un reconeixement de les pròpies mancances. Té una aparença molt masculina però no és masclista, també té un costat femení.
També és molt humorística.
Crec que la vocació humorística és clau. M’han dit que té un humor terrassenc.
Existeix l’humor terrassenc?
No ho sé, però només el fet de dir-ho en veu alta ja té un component humorístic.
Hi ha més pressió per escriure una novel·la després de guanyar un premi important com el Sant Jordi?
Cap ni una. Hi havia un compromís amb l’editorial per fer una segona novel·la amb ells però he tingut tota la llibertat del món.
Dilluns és Sant Jordi. Què pensa de la Festa del Llibre?
Que els autors literaris estan ofegats pels mediàtics. Hauria de ser una festa realment literària. La gent s’hauria de comprar un llibre que l’autor hi hagi dedicat un esforç.
Treballa ja en el seu proper llibre?
En aquest he explorat els límits de la narració. La propera novel·la serà més austera de paisatges i personatges.
I com a lector, què li agrada?
M’agrada reconèixer veus, autors amb veu pròpia, com Vinyoli, Estellés o Juan Rulfo.
Com veu el panorama literari català actual?
Passada l’època de la Transició, el català s’ha despentinat, ja no té por de ser incorrecte. La primera frase de la meva novel·la, per exemple, és en castellà. A Barcelona hi ha molta contaminació i la novel·la ho reflecteix. Ara mateix, però, és un mal temps per a la cultura, amb tot el que està passant políticament.
La situació actual donaria per a una novel·la?
S’hauria d’explicar una història íntima i inserir-la en el context general.
M’han dit que a més de bon escriptor vostè també és un bon futbolista.
Escriure i jugar a futbol no són pas tan diferents. Escriure també és orgànic, no s’escriu només amb el cap.
Quines altres aficions té?
Sóc molt cinèfil.
Quins directors li agraden?
Ingmar Bergman i Federico Fellini, per exemple. Bergman perquè és atrevit, no té manies amb la veritat. Fellini és lúdic, divertit. És un creador lliure. Les normes són per trencar-les.
Oi que hi ha un projecte per portar al cinema una de les seves novel·les?
Serà una “TV movie” produïda per la Isona Passola basada en “La vida sense la Sara Amat”. Totes les filles dels meus amics diuen que es volen presentar al càsting pel paper de la nena. Ara està en procés de guió. M’han dit que hi havia una versió en la que la nena estava morta però es veu que al final l’han descartada.
Vostè viu actualment a la ciutat de Barcelona. Se sent “metec” a Terrassa?
De vegades. A Barcelona, barrejat amb els turistes, em sento menys estranger. És una paradoxa.
