Allunyades de les càmeres, més enllà de les portades. Així són elles. Talent, caràcter, perseverança i, sobretot, molt esforç. El futbol femení va driblant amb una constància admirable tots els elements que se li posen per davant. Terrassa, fidel a la seva tradició, no queda al marge d´aquest talent. Els focus se´ls emporten, com no pot ser d´una altra manera, Vicky Losada i Marta Corredera. Les dues, juntament amb Carla Gómez, són la brillant representació de la ciutat a la Lliga Iberdrola, màxima categoria del futbol estatal. Però Terrassa va molt més enllà. Terrassa és cultura, tradició, progrés i a poc a poc també és futbol femení. El Terrassa i la Fundació Manu Lanzarote són els dos representants del futbol femení a la ciutat. La fundació carrega a la seva esquena anys de treball, d´èxits i sobretot d´una gran labor amb l´esport femení.
Per la seva banda, el Terrassa FC s´ha iniciat aquest any en el món de l´esport femení però, amb menys d´un any de vida, l´impacte del club ha estat increïble. Un dels grans responsables d´aquest èxit és el coordinador Ezequiel Segura. Segura atresora una llarguíssima experiència al futbol femení i va ser l´aposta de Jordi Cuesta per fer créixer un embrió que comptava només amb dues noies, que compartien equip amb la resta de jugadors del Terrassa.
“Vam fer un projecte nou. Potent i ambiciós, però des de zero. La base és el més important. Sense la base és molt complicat. El fet de ser un club important com el Terrassa ens va ajudar molt”, explica Segura. No va ser fàcil, ja que un dels grans problemes del futbol femení és l´escassetat de noies que practiquen aquest esport. “Vam començar amb dues nenes que jugaven amb els nens. I a partir d´aquí només hi ha dos secrets: treballar i que tothom estigui content. Si les jugadores estan contentes, transmeten alegria i, si transmeten alegria, contagien altres noies, i per tant, creixem”, afegeix, orgullós, Ezequiel Segura.
Créixer és també l´objectiu d´una Fundació Manu Lanzarote que suma ja anys d´experiència, qualitat, èxits i que s´ha consolidat com un dels equips punters pel que fa a futbol femení. Carlos Romero n´és aquest any el coordinador, i assegura que tot i la increïble irrupció del Terrassa ells només tenen un objectiu. “Volem seguir creixent”, explica un Romero que considera que és molt positiu que entitats com el Terrassa apostin pel futbol femení. “Com més equips hi hagi, molt millor. Anys enrere era impensable una situació com l´actual. Com més equips, més ens donem a conèixer i més creixerem. Estem en clara irrupció”, explica Romero. Un dels múltiples problemes del futbol femení és l´escassetat de noies que el practiquen i a primera vista podria semblar que l´aparició del Terrassa es podria convertir en un problema per a la Fundació Manu Lanzarote, però segons Romero no és així. “Ni ens ha ajudat ni ha anat en contra nostra. Tot i la irrupció del Terrassa, nosaltres hem seguit creixent”, sentencia el coordinador de la fundació.
La base és un aspecte vital tant per a la Fundació Manu Lanzarote com per al Terrassa FC, però els equips de competició també són rellevants. Aquest any, el Terrassa ha aconseguit una fita històrica, i és que, a la seva primera temporada competint i a falta de set partits per acabar la competició, les noies que dirigeixen Òscar Quintana i Antonio Ramos s´han proclamat campiones. Judit Domene forma part d´aquest grup de jugadores que han fet història. “Les sensacions després d´aconseguir l´objectiu són emocionants i molt satisfactòries. Ens hem trobat molts obstacles al llarg de la temporada. Al principi no ens imaginàvem arribar on estem, però a poc a poc vam veure que ho podíem fer”, explica Domene. Amb només 19 anys, el futur és seu, i la jugadora del Terrassa és ambiciosa. “Ara mateix vull gaudir de l´ascens, tot i que espero que el futur em regali un altre moment com el que vam viure. La idea sempre és seguir creixent com a jugadora i com a persona, i a veure fins a on arribem com a col·lectiu”, sentencia la jugadora del Terrassa.
Domene Juga d´extrem i s´emmiralla en Alexia Putellas, jugadora del Barça. Precisament, relacionat amb el Barça i el futbol femení d´elit, la Judit Domene considera que han de seguir treballant per fer créixer el futbol femení. “Necessitem ajuda, sobretot mediàticament. Només així podrem seguir creixent. Ara mateix, respecte al futbol masculí tenim pocs avantatges, però a poc a poc ho intentarem igualar”, explica Domene. Per intentar arribar a aquest nivell, l´extrem del primer equip del Terrassa té la seva pròpia fórmula. “La recepta és fàcil: esforç i ganes. Només així podrem estar al nivell del futbol masculí. Tot i això està clar que encara ens queda molt per créixer”, explica.
L´aposta de Manu Lanzarote
Fa cinc anys, Manu Lanzarote va decidir tirar endavant un projecte ambiciós però complex. Amb aquest temps, la Fundació Manu Lanzarote ha crescut fins a ser la segona entitat a Catalunya amb més equips femenins. “Vam començar de zero. El primer any teníem només tres equips i ara ja en tenim onze”, explica el mateix Lanzarote. La filosofia, els valors i el fons de la fundació van més enllà dels resultats esportius. “El més important per a nosaltres és formar bones jugadores però també bones persones. Volem competir, és evident, però ens interessen una sèrie de valors determinats”, explica.
Els objectius, tot i això, són ambiciosos. La mescla entre els valors relacionats amb l´esport i la competitivitat que aquest mateix et genera és la fórmula perfecta per intentar consolidar-se com un dels referents en l´àmbit del futbol femení. “L´any que ve tindrem quasi 200 jugadores. Considerem que estem al límit. El nostre objectiu és seguir creixent i, per què no, obrir escoles a altres llocs. Ara mateix, a Terrassa, tenim una idea molt clara: volem ser competitius amb els valors que ens fan diferents”, agrega Lanzarote.
“No volem córrer per morir d´èxit.” Amb aquesta sentència, Manu Lanzarote en té prou per explicar el recorregut d´aquests cinc anys. Sense objectius irreals i amb una filosofia molt marcada. La Fundació Manu Lanzarote ha estat capaç de seguir competit tot i l´aparició del Terrassa. “És genial que entitats com el Terrassa apostin tan fort pel futbol femení. Això vol dir que hi ha suficients jugadores i que el futbol femení segueix creixent”, explica.
Relacionat amb això, Lanzarote considera que el futbol femení, per tal de seguir creixent, no es pot comparar amb el masculí. “Són diferents. És un problema social i no pas esportiu. Hem aconseguit avançar molt però encara ens queda camí per recórrer i depèn d´elles”, assegura Lanzarote.
Terrassa s´està convertint a poc a poc en un dels epicentres del futbol femení a Catalunya. Les apostes, diferents però compatibles, de dues entitats com el Terrassa i la Fundació Manu Lanzarote obren un fil d´esperança per tal d´imaginar un futur clar i prometedor. La pilota és ara a la banda de totes aquelles noies que a base d´esforç, treball i sacrifici intentaran arribar on un dia la Vicky Losada o la Marta Corredera van somiar. Mentrestant, els clubs aniran pas a pas per tal de no morir d´aquest èxit.
