Nascut a Terrassa fa 50 anys, el doctor Jordi Surrallés és catedràtic de Genètica a la UAB, director del Servei de Genètica de l’Hospital de Sant Pau, investigador principal del CIBERER i assessor d’organismes com l’European Research Council, el Cancer Research UK o el Dutch Cancer Institute. S’ha especialitzat en síndromes rares i ha liderat un estudi internacional sobre el càncer de mama hereditari.
El doctor Jordi Surrallés Calonge estudia síndromes genètiques rares amb predisposició al càncer per tal d’entendre’n l’origen i trobar noves vies diagnòstiques i terapèutiques. Recentment, un grup d’investigadors liderat per ell conjuntament amb el doctor Miquel Àngel Pujana ha identificat un nou gen implicat en el càncer de ma-ma hereditari.
Vostè va néixer a Terrassa.
Ara visc a Barcelona però vaig néixer al carrer de Baix, sóc “fill de la Plaça Vella” i hi ha Surrallés a Terrassa des de fa segles. Més terrassenc no puc ser!
Porta molts anys investigant el càncer?
Em vaig doctorar en Genètica l’any 1994 i després vaig estar treballant un temps a a l’Institut Finlandès de Salut Ocupacional i a la Universitat de Leiden, a Holanda, on vaig començar a investigar les causes genètiques del càncer hereditari.
I després va tornar a Catalunya.
Sí, i vaig establir un grup de recerca a la Universitat Autònoma de Barcelona, on sóc catedràtic de Genètica des de fa deu anys. Ens dediquem a investigar malalties rares amb predisposició tumoral.
Ara també treballa a l’Hospital de Sant Pau.
El mes de gener de l’any passat em van nomenar director del Servei de Genètica de l’Hospital de Sant Pau, que és pioner a Espanya en l’estudi dels gens BRCA 1 i BRCA 2 en pacients amb càncer de mama i d’ovari hereditaris. També va ser el primer de l’Estat a incloure l’anàlisi d’aquests gens per oferir millor atenció a les pacients i les seves famílies. Des de l’hospital estic més pròxim als problemes i necessitats assistencials.
Hi ha molts càncers de mama hereditaris?
Quan parlem de càncer hereditari ens referim que hi ha una predisposició a tenir un càncer determinat que passa de pares a fills. Són hereditaris entre un cinc i un deu per cent de càncers comuns com el de mama i el de còlon. Els homes també poden desenvolupar un càncer de mama, encara que no és freqüent, i en poden transmetre la predisposició als seus fills i filles.
Encara que ell no el desenvolupi?
Sí. Si l’àvia paterna té càncer, per exemple, pot transmetre els gens de predisposició al seu fill i aquest a la seva filla. A l’Hospital de Sant Pau els serveis d’Oncologia i Genètica treballem coordinadament per fer un seguiment de les famílies on hi ha sospites de càncer hereditari, és a dir, quan hi ha diversos membres de la mateixa família que en pateixen i que en molts casos han desenvolupat els tumors essent joves. Aleshores estudiem els gens implicats per millorar-ne la prevenció i el tractament. És el que es diu medicina personalitzada. Cada cop serà més important en el futur.
Com es pot prevenir un càncer hereditari?
Adoptant uns hàbits de vida més saludables, per exemple. En alguns casos de risc extrem una opció és la mastectomia profilàctica. No sé si recordarà que l’actriu Angelina Jolie ho va popularitzar fa alguns anys. Aquesta cirurgia pot reduir molt el risc de desenvolupar un càncer però no és fàcil per a les pacients i cal que l’oncòleg i l’assessor genètic estudiïn el cas. A l’Hospital de Sant Pau tenim la doctora Teresa Ramón y Cajal que coordina la Unitat del Consell Genètic del Càncer i hi té moltíssima experiència.
Què han descobert en el seu nou estudi?
Hem identificat un gen, l’EDC4, que interactua amb un altre que ja coneixíem anomenat BRCA1, que sabíem implicat en càncer hereditari. Els nostres resultats indiquen que en una fracció de les dones amb càncer la causa són mutacions a EDC4. Descobrir nous gens és important per entendre el desenvolupament dels tumors i poder fer prevenció activa.
Aquest descobriment ajudarà en el tractament?
Hem pogut aportar dades que demostren que quan s’altera aquest gen les cèl·lules es tornen molt sensibles a una determinada quimioteràpia. El nostre estudi obre una potencial via de tractament per a aquests tumors.
Ha durat molt l’estudi?
Set anys. Aquests estudis són lents i cars. Lamentablement, el finançament públic de la recerca és escàs.
Quanta gent hi ha participat?
L’estudi inclou més de mil persones. Hem treballat amb famílies de pacients on s’havien descartat prèviament els gens coneguts.
Tinc entès que el seu objectiu a llarg termini és entendre els mecanismes que mantenen l’estabilitat del genoma i ens protegeixen del càncer i l’envelliment.
Sí, això permetria poder millorar el diagnòstic i trobar noves estratègies terapèutiques. Cal tenir present que la majoria dels càncers es deuen a mutacions que s’acumulen al llarg de la vida. El càncer és una patologia que normalment està associada a l’envelliment ja que calen molts anys per acumular el nombre de mutacions necessàries per produir un tumor a l’organisme. És per això que poder entendre els mecanismes que mantenen l’estabilitat dels nostres gens i actuen reparant les mutacions és tan important per arribar a comprendre les causes del càncer i de l’envelliment, dos dels grans problemes de salut dels països desenvolupats com el nostre.
