Tot i que per formació és biòleg, la seva professió és la de guionista, especialitzat en documentals científics, històrics i polítics. I ho va ser d´un impactant documental com va ser “Las cloacas de Interior”, produït per Mediapro. Va ser l´inspirador del seu llibre “Les clavegueres de l´Estat. Guerra bruta i corrupció a Espanya”, que va presentar fa poc a la Casa del Llibre de Terrassa.
Quina relació hi ha entre el documental i el llibre?
Vaig començar a conèixer aquesta temàtica gràcies al documental. Els dos periodistes del diari Público Patricia López i Carlos Enrique Bayo feia un parell d´anys que anaven darrere d´una sèrie de personatges que feien maniobres fora de la llei. Gràcies als seus coneixements es va poder fer el documental. El llibre vol aixecar la mirada i no només el que s´explica a un documental, on es remet a les emocions. Al llibre es poden explicar més pautadament, amb més reflexió. No és ni millor ni pitjor, és diferent.
Al llibre s´han afegit fets que han passat després que s´emetés el documental.
Evidentment, després del documental han passat més coses i les clavegueres no deixen de funcionar. Persones que es denunciaven al documental i també al llibre ja s´han jubilat, però aquesta gent sempre troben substituts disposats a fer la mateixa feina.
Al pròleg la Patricia López diu que vostè al principi no s´ho creia, això de les clavegueres.
Sí que m´ho creia, però sempre havia pensat que la gent que maniobra per intentar canviar la realitat era una mica il·lusa, perquè la realitat és molt complexa i és molt difícil canviar-la. Ara, gairebé dos anys després, veig que la voluntat d´aquesta gent no és canviar la realitat, sinó que el que busquen és incidir en l´opinió pública i que les persones que ataquen quedin tocades de per vida. En aquest sentit, les clavegueres funcionen.
Als altres països hi ha clavegueres i guerra bruta, també?
Als altres països, el que es diu “guerra bruta”, es limita als serveis d´informació i va dirigit a elements terroristes i que atempten contra la seguretat de l´Estat. Al cas concret d´Espanya, s´hi apunta molta més gent, d´una forma solidària, sense tocar la corneta. Allò que, en un altre Estat, estaria en un nucli reduït de policies, aquí s´escampa com una taca d´oli. I a vegades és difícil on comencen les clavegueres i on acaba l´Estat.
I per què aquesta diferència?
Això ve una mica del franquisme. Tots estan imbuïts de la mateixa idea del que és bo i el que és dolent per a l´Estat. Al franquisme hi havia el Fuero de los Españoles i hi havia una llei per sobre que era un compendi de tots els drets que teníem, podien ser suspesos si estava en perill la unitat de la pàtria. Aquest esperit es conserva d´alguna manera a la Constitució. I es conserva com un valor per sobre dels altres entre molts funcionaris. Això és el tret més distintiu.
I com es filtren aquestes informacions des de les clavegueres?
El CNI (Centro Nacional de Inteligencia) i la policia estan enfrontats i és fruit d´aquest enfrontament que podem saber tot el que hem sabut. Quan es comencen a donar cops entre ells, és quan comencen a haver-hi filtracions. Si no, no en sabríem res.
Quin paper té la premsa en tot això?
Alguns mitjans hi col·laboren. El modus operandi és molt senzill. Una informació que pot ser certa, mig certa o fabricada es passa al periodista de torn. Ja se sap quins són aquests periodistes. La premsa ho publica i s´arma un escàndol. Alguns ho fan per dependència, perquè han pogut renegociar els seus deutes gràcies a la intercessió del govern.
A Catalunya també hi ha clavegueres?
Pel que jo puc arribar a saber, no dic que en algun moment algú hagi reclutat uns detectius o hagi volgut saber coses d´un altre. Però, clavegueres en el sentit de buscar informació per atacar els enemics polítics, des de les institucions, no. Aquí no hi ha hagut guerra bruta contra els adversaris. Si un dia som Estat, espero que no n´hi hagi.
Podem dir que les clavegueres són un Estat dins de l´Estat?
Sí, és el que deia de l´acció solidària. Una cosa són les clavegueres i l´altra, la guerra bruta. A la guerra bruta, hi participa tot l´Estat i existeix d´ençà que hi ha societats jerarquitzades i es fa per mantenir el poder.
El 23-F també podríem relacionar-lo amb les clavegueres?
La responsabilitat del rei Juan Carlos, sigui per acció o per omissió, està clara. De fet, hi ha qui pensa que, en realitat, el cop d´Estat va triomfar. I altres diuen que va servir de vacuna.
Espanya s´endú la palma en aquest sentit?
No, no, s´han fet coses molt bèsties a molts altres països. No ens emportem la palma però podem dir que l´estructura espanyola és diferent. I, de països, podem parlar de Rússia o de Turquia, per exemple.
