Ara té 43 anys i, quan en tenia 32, i després de molts anys treballant al sector de la informàtica a diferents multinacionals i guanyar-se prou bé la vida, va deixar-ho tot per dedicar-se a l’actuació. Quan estudiava ja li agradava fer crèdits variables de cine o teatre, però fins que la seva germana no li va regalar un curs d’interpretació, per fer els caps de setmana, no va decidir, com diu ell, “llançar-se a la piscina” i fer realitat el somni de ser actor.
De què treballava abans de decantar-se per fer d’actor?
Vaig començar a tirar pel camí de la informàtica i vaig treballar a vàries multinacionals. Sempre havia tingut allò del teatre, però ho tenia molt amagat. Al final, entre l’estrès i que el cos em deia que hi havia alguna cosa, i que la meva germana em va apuntar a un curs d’interpretació els caps de setmana, va començar tot.
Era conscient de la seva vocació per actuar?
No n’era conscient. Estudiava a l’Escola Pia i vaig enganxar la reforma del que era el CES. I sempre que podia, amb els crèdits variables, triava cine i teatre. Al que m’agradava treia bones notes però mai m’havia passat pel cap guanyar-me la vida com a actor. I més amb el meu pare, que em deia que estudiés i em busqués una feina. Però al final, si alguna cosa ha de sortir, crec que acaba sortint.
I què li van dir a casa?
Ho van encaixar molt millor del que m’esperava. Ells van veure que feia molts anys que treballava a un nivell, podríem dir, bèstia. Va ser un estiu a l’hora de sopar. Els vaig dir que deixava la feina i que volia ser actor. La meva mare es va posar a riure i va dir que li agradava molt. El meu pare va dir que, si era això el que volia fer, endavant.
Després de fer el curs aquell, què va passar?
Aquell curs em va treure un virus que jo ja tenia a dins. Vaig conèixer un director i li vaig explicar que m’agradaria que això no s’acabés. I em va dir o segueixes fent cursos o t’hi dediques seriosament. Vaig pensar que, si no ho feia, me’n penediria tota la vida.
Va costar prendre la decisió?
Va costar perquè, tot i que treballava moltes hores, em guanyava molt bé la vida. I la primera pregunta era: renuncio a tot pel que ja creia que era la meva vocació? I vaig decidir fer-ho.
Què va fer llavors?
Primer va ser tirar-me a la piscina sense saber si hi havia aigua. Em vaig apuntar al col·legi del teatre de Barcelona, que eren tres anys. Tenia dos anys d’atur i no havia de preocupar-me per res, i el tercer any ja veuríem. Vaig fer algunes coses, i fins i tot vaig tornar a treballar en coses de màrqueting. Em sortien petites feines però no per guanyar-me la vida. Els meus pares m’ajudaven mínimament i vaig fer vídeos per a empreses i entre una cosa i altra vaig anar tirant.
I els amics? Què li van dir?
Vam quedar per sopar i els ho vaig anunciar. Van fer cara de sorpresa però que, si era la meva idea, endavant. Els companys de feina em deien que estava boig.
Sembla un guió de pel·lícula…
Reconec que hi ha un punt d’inconsciència però si has de perseguir un somni has de tirar-te a la piscina.
Ha fet teatre?
Bàsicament, és el que faig més. Ara està de moda el microteatre, que són obres de quinze minuts per a quinze persones. Ara, cada vegada és més difícil que t’agafin per a una gran producció de teatre i això està funcionant. Si agrada la teva feina, pots trobar-ne més. I m’ha passat.
Algun registre que li agradi més, drama, comèdia…
La comèdia. Però també m’agrada anar canviant. Jo sóc molt comediant i molt pallasso, però el millor de la interpretació és fer papers que se surtin de tu. Mentre més allunyat de tu sigui el paper, el repte és més gran i més enriquidor.
Té algun objectiu marcat?
Sí, només guanyar-me la vida com a actor i estic intentant-ho. És complicat, però no impossible.
Sortir per la televisió, per exemple, a una sèrie, fa molt?
Mai he tingut un paper a les sèries de TV3, he tingut intervencions. A “La riera” he sortit alguna vegada i he anat picotejant a les sèries que hi ha hagut. Si surts per la televisió, sembla que siguis molt bo i potser està una mica sobrevalorat.
La crisi s’ha notat al sector?
Sí, sobretot amb el tema dels pagaments de les feines. Abans la gent es guanyava la vida fent només publicitat i ara és impossible. Cada vegada t’estrenyen més i més. I moltes feines són per amor a l’art. I has de saber filtrar i saber si t’agrada un projecte. Has de saber combinar-ho una mica tot.
Algun actor com a referent?
Molts. De ben petit, a casa nostra ens encantava el cine. Steve McQueen o Gregory Peck. Però també Sean Connery, que sempre m’ha captivat. I qualsevol actor de “Joc de trons”, que fan una gran feina, el Kit Harington, per exemple. Em fixo amb els que m’agraden.
Les sèries estan augmentant. Creu que poden menjar-se el cine?
Menjar-se’l no ho sé, però crec que el poden substituir o complementar. Hi ha molts actors de cine que s’estan passant a les sèries. Hi ha molts canals ara de pagament, com Netflix, que no paren de fer sèries. I això són més opcions i possibilitats de feina. I algun dia espero entrar en un càsting per a una sèrie de Netflix (riu). I aquestes sèries tenen al darrera un equip de professionals com a les pel·lícules. Estan molt ben fetes.
Quin concepte té de la ficció catalana i espanyola?
Crec que hi ha hagut un gran canvi. Es feien coses bones però hi ha hagut un salt qualitatiu. Per posar-hi un però, crec que s’ha intentat arribar a un nivell d’imatge i de direcció i de fotografia i de muntatge, amb els americans de referent, que està molt ben fet, però, segons el meu punt de vista, a molts llocs segueixen fallant guions i la direcció d’actors.
Faria guions o no és el seu fort?
No, escriure no. Sense que soni a fatxenda, crec que tinc bones idees, però no sé escriure. Vaig fer-ho alguna vegada i em va costar molt.
Preferiria dirigir, potser?
Sí, ho prefereixo. Penso que se’m dóna molt millor. Treure el màxim suc i jugar, que és la base de tot. Quan jugues és quan surten coses bones i van improvisant. El tema de la direcció m’encanta.
Quina pel·lícula o quina obra de teatre li hauria agradat fer?
D’obra de teatre m’hauria agradat una de recent que es diu “Incendis”. També m’hauria encantat fer un petit paper a sèries com “Joc de trons”, “Modern family”, “Stranger thinks” o en una que he descobert fa poc, que es diu “Dirk Gently”.
