Cyrano de Bergerac, del poeta i dramaturg francès Edmond Rostand (Marsella 1868-París 1918), ha estat l ´última obra presentada al XLIV Premi Ciutat de Terrassa de teatre. L´ha posada en escena el grup de teatre del Centre Cultural i Recreatiu de Pineda de Mar, dirigit amb molt d´encert per la Maite Ferré.
L´obra, que tots coneixem, ens planteja ,sobretot, dos grans temes : l´amor etern i el dilema entre la bellesa externa i interna. Dilema de plena actualitat tot i el pas del temps i que és simbolitzat amb la gran nàpia que ja forma part de la literatura universal.
El personatge de Cyrano a Catalunya sempre l´han representat grans actors : Flotats (encara recordo com em va impactar l´actuació d´aquest mestre d´escena quan el vaig veure per primera vegada al Centre Cultural ja fa uns quants anyets; Pere Arquillué, un terrassenc que ha fet seus els escenaris barcelonins o la recent interpretació del gran Lluís Homar.
Però la representació del Cyrano que vam veure diumenge a la Sala Crespi ens va deixar bocabadats a tots. Xevi Gómez va saber captar l´essència del personatge i es va guanyar gairebé el títol de professional. L´energia que desprenia dalt de l´escenari no va minvar en cap moment. La seva eterna estimada , la Rosaura (Escarlata Reig),també va fer una notable actuació.
Els acompanyaven dalt de l´escenari gairebé una quinzena d´actors que van completar , amb les diverses actuacions i personatges, un espectacle teatral de nivell.
Vull destacar, especialment, l´escena on hi ha una batalla d´espases que semblava talment una coreografia de dansa.
Les diverses projeccions al fons de l´escenari marcaven l´espai on anirien succeint les escenes : un teatre, un forn , els exteriors…, de manera que amb pocs estris damunt l´escena ens transportaven a llocs ben contraposats. Un recurs original i actual.
I m´acomiado de tots vosaltres amics lectors que heu seguit les meves cròniques amb unes paraules de Garcia Lorca : "El teatre és poesia que brolla del llibre per fer-se humana".
Doncs que ens trobi asseguts a primera fila. Fins la propera edició del Ciutat de Terrassa.
