Aquesta pedagoga barcelonina, però totalment integrada a Sant Cugat del Vallès, ha liderat el llibre d´audiodescripció per a persones amb discapacitat visual “Amb ulls de gos”, un conte inspirat en el gos pigall Atlas. Directora de l´associació el Món de Prop, Olga Martínez es dedica al projecte Mira´m, que treballa per a la inclusió amb tota naturalitat.
Com sorgeix la idea d´escriure “Amb ulls de gos”?
El conte s´emmarca dins d´un projecte educatiu que desenvolupem per a les escoles. El projecte es diu “Mira´m”. És el segon conte que creem a l´associació el Món de Prop per treballar a les escoles. El primer es titulava “El gat i la lluna”, tocava la diversitat visual.
I ara ha arribat el segon.
Al nostre equip d´educadors, va arribar un gos pigall i això va suposar moltes experiències de grup i en equip. I vam pensar que estaria bé que els nostres lectors es posessin en el lloc d´un gos pigall. Aquest protagonisme volíem que fos un fil conductor perquè els nens aprenguin com han d´actuar davant d´un gos pigall.
El resultat final és una cosa que no s´havia fet abans.
Volíem crear un material que, en certa manera, deixés sobre la taula el que passa quan tens unes imatges i no hi veus. En el món dels llibres hi ha els audiollibres però, si tens un llibre que té imatges i ningú te les explica, te les perds. Es va crear un format de llibre amb imatges o il·lustracions i un sistema d´autodescripció per a persones cegues i que pot quedar per al futur a les escoles.
És un sistema innovador.
És la primera vegada que es fa això, que se sàpiga. És com es fa amb les pel·lícules, però amb un conte. Quan una persona perd la visió, parcialment o totalment, es perd els petits detalls de les coses i és bonic que algú els hi expliqui. Escoltar el conte està bé, però si algú t´explica les imatges, millor. I això és el que hem fet nosaltres.
Ha sigut una feina exhaustiva, que ha durat un any.
Som una associació sense afany de lucre i tots els que hi han participat ha sigut a partir de col·laboracions, gent a qui ha agradat el projecte i ho ha fet de forma voluntària. Tenim moltes idees i les anem desplegant.
Pot ser un punt de partida cap a més accions semblants dins del projecte.
Vam començar amb “El gat i la lluna”, que tenia un format diferent, i fa quatre anys que treballem amb ell, i ha funcionat molt bé. I ara esperem que “Amb ulls de gos” funcioni bé i creiem que funcionarà. Creem contes per llegir i es poden fer servir per a això, però també són un material pedagògic. La idea que plantegem és que aquests contes serveixin com a escenaris de treball amb els infants.
L´Atlas, el gos pigall, què ha significat per al projecte?
L´Atlas ha sigut la inspiració. La seva història és una manera de donar a conèixer tot el camí que fan els gossos pigall. De petits els crien i van creant vincles constantment, però els van trencant perquè canvien de família. I això representa una duresa molt gran. Són gossos molt treballats i la feina que fan es mereix un respecte. I això ho volíem transmetre als infants. L´objectiu és que els nens se´ls mirin com a gossos que fan una feina social increïble.
Quins són els objectius de l´associació que dirigeix?
Els objectius són sensibilitzar i prevenir envers la capacitat visual. Nosaltres el que volem és abordar la prevenció per mitjà de la pedagogia. I una de les maneres que ens agrada de treballar és creant materials diferents, pel seu disseny o pedagògicament, i això provoca que surtin temes que interessen als nens.
Quina és la seva tasca principal?
Treballem l´empatia perquè la gent millori la seva capacitat de posar-se al lloc dels altres i, per tant, crear una mentalitat més inclusiva. Donem la nostra visió de les coses i el que fem és treballar l´empatia dels nens en general, i que tinguin una capacitat més gran per funcionar de forma inclusiva però natural, sense forçar. No volem que es digui: ara hem d´integrar tal persona. No. El més important és com ens comuniquem i com actuem.
També treballen amb un projecte que es diu Personetes.
Faig ceràmica i les personetes són escultures que he creat. I són fetes a partir de la baixa visió. Hi ha una part de detalls que canvia, com els colors. Vaig pensar que estaria bé seguir fent aquestes escultures per fer una tasca social. En vaig fer una sèrie i la vaig donar a la Fundació Ulls del Món, que tenen un fons d´art. I han participat en accions educatives, en alguns festivals. A partir d´una escultura, es pot treballar i dóna molt de joc.
L´altre projecte és Dis-capaci-Art.
Sempre intentem barrejar un vessant artístic en tots els projectes i sempre tenim finestres obertes. Ho hem fet només una vegada i la idea és crear exposicions amb una sensibilització al darrera. És la mateixa filosofia, tot molt inclusiu i per a tothom.
Creu que falta molt camí per tenir més en compte la gent amb discapacitat visual?
Sempre que hi ha projectes com aquest és perquè n´hi ha una necessitat. I així va sorgir el nostre. Si mires el que s´està fent, vols millorar amb coses que no existeixen. I fa cinc anys ens vam motivar i vam crear el projecte Mira´m.
Manca sensibilització?
Sí, falta molt per recórrer. Hi ha molta feina per fer. Han de canviar molt les coses perquè aquest tema millori. A mi, m´agradaria que la paraula “integració” desaparegués. Considero que cadascú té la seva condició i que hem de ser comprensius i intentar entendre com és l´altre. I canviar el xip, la resta és posar etiquetes.
