Terrassa

Apps fetes a Terrassa

Fa deu anys, el 2008, Apple va presentar la seva botiga d’aplicacions, anomenada AppStore. Aquesta tenda virtual va ser la punta de llança que va potenciar les capacitats de l’iPhone, l’estel·lar telèfon d’Apple, alhora que va canviar la manera com milers de persones es relacionaven amb el seu mòbil.

Una dècada després, les aplicacions formen part del nostre dia a dia; hora a hora; gairebé segon a segon, per a alguns. WhatsApp, Facebook, Twitter, Google Maps o YouTube són algunes de les apps més populars d’un univers descarregable que no para de créixer.

La nova edició que aquesta setmana s’ha celebrat a Barcelona del Mobile World Congress, la cita anual més important de la tecnologia mòbil, no ha fet sinó corroborar l’èxit que la fórmula inventada per Apple té entre els usuaris.

En autobús compartit
La reeixida proposta de la marca ha anat configurant una indústria de les apps, generadora de noves oportunitats laborals. No cal anar lluny de casa per trobar emprenedors que avui aposten per aquest sector. A Terrassa mateix i la seva àrea d’influència n’hi ha exemples. Coneguem-ne alguns. El seu objectiu és cercar solucions que ens acabin fent la vida més fàcil.

En Marc Sallés, matadeperenc, i en Miquel Armengol, de Terrassa, han tingut precisament aquesta voluntat a l’hora de concebre l’aplicació I Go Too. “Descarrega’t la primera app per crear viatges en autobús. Desplaça’t barat compartint-ne un”, afirma la seva presentació a l’AppStore.

“Cada vegada ens movem més, però a la vegada tenir cotxe és cada cop més difícil. Sobretot per al jovent, ja que és força car”, diu Sallés (jugador del primer equip de l’Atlètic Terrassa i de la selecció espanyola, a més d’emprenedor).
La idea d’I Go Too (una app disponible per a iPhone i mòbils Android) és senzilla: compartirem el “bus” de la mateixa forma que ja compartim el cotxe a l’hora de viatjar amb una app que ha esdevingut tan popular com BlaBlaCar.

Imaginem, per exemple, que amb una colla d’amics volem passar uns dies a París. “Aleshores un membre del grup entrarà a l’aplicació, indicarà el dia i l’hora de l’anada i la tornada, i quantes persones faran el viatge –assenyala Sallés. El mínim en són deu, i el màxim, cinquanta-quatre.”

L’app es posa a treballar per buscar d’immediat l’empresa de transport que posarà l’autobús. I calcula quin serà el preu del tiquet per passatger. Aleshores podem compartir amb els nostres amics del Facebook la proposta de viatge. Potser algun més s’hi afegirà. I així el bitllet ens sortirà més barat.

La talla ideal
En l’àmbit educatiu, un dels centres amb més activitat a Terrassa quant al desenvolupament d’aplicacions és el campus de la Universitat Politècnica de Catalunya. A mitjan gener, el seu Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial (Intertext) feia públic que havia creat una app sorprenent: un sastre virtual per saber quina talla hem de demanar quan comprem roba a través d’internet.

“Ja estem en converses amb quatre empreses, a nivell d’Espanya, per tal que integrin la nostra app”, comenta ara en José Antonio Tornero, investigador d’Intertext. La idea de l’app iSizeYou és evitar que hàgim de tornar aquells pantalons, la camisa o aquella jaqueta que hem adquirit online sense saber ben bé si encertarem amb la nostra talla.
Com ho aconsegueix? L’aplicació ens demana que ens fem un parell de fotos. Amb les imatges determinarà quina és la nostra talla. Després podrem entrar a les botigues de moda que disposin d’aquesta app i accedir al seu catàleg de roba, i se’ns mostrarà el model amb la talla que més s’ajusti a les nostres mides.

“Tres de les empreses amb què estem en converses són del sector de la moda, però n’hi ha una que no, perquè l’aplicació també pot estendre’s a camps com els mobles o l’automoció”, diu Tornero. I Size You està disponible a l’AppStore i per a Android.

Comunicació pares-escola
Sense sortir de Terrassa, la Tània Rodríguez i en Sergi Juárez (parella; ella, enginyera industrial; ell, titulat en Multimèdia per la UPC) van percebre en un moment donat que mancava una eina que facilités la comunicació entre els pares i les escoles bressol.

I així van crear l’app Childcare On. L’abril de l’any passat explicaven a Diari de Terrassa els detalls de la plataforma, pensada per a les guarderies de 0 a 3 anys (tot i que també pot arribar fins als 6).

Tant els pares com l’escola poden incloure, a l’app, informació específica de l’infant (menjars, biberons, temps de descans, deposicions…). I a l’app hi ha un xat, tipus WhatsApp, perquè en tot moment hi hagi una comunicació instantània entre pares i centre.

Els darrers mesos, el projecte ha crescut encara més i ara la parella compta ja amb quatre apps diferents que afavoreixen aquesta mateixa comunicació. Una d’elles, Childcare On, per a escoles bressol; School On, per a la Primària (6-12 anys); School Off, per a les activitats extraescolars; i Campus On, per als campus d’estiu. Totes estan a Android i Apple. “En desenvolupar l’app, la feina més gruixuda és la programació informàtica. Però és allò a què jo em dedico, així que no ens ha costat tant com la vessant comercial, la de donar a conèixer l’aplicació, que requereix temps”, comenta Juárez. L’informàtic està ara laboralment centrat en la família d’aplicacions creades. Les seves apps terrassenques funcionen en quinze centres d’Espanya. I a l’espai de criança Petita Mimosa de Terrassa.

Una moneda virtual
Una altra de les apps amb segell egarenc, l’ha ideat Brain Up Creative Wear, una empresa participant del programa “Acceleració en òrbita”, impulsat per l’Ajuntament de Terrassa, la Cecot i la Cambra de Comerç, en el marc del Parc Científic i Tecnològic Orbital 40.

L’aplicació es diu Buugit!! i només d’entrar-hi ens ensenya promocions de comerços que hi ha al nostre voltant. Si fem un “m’agrada” a aquestes promocions rebrem, de regal, cinc “buugits” (la moneda virtual de l’aplicació). En compartir una oferta, ens en donaran cent. I si completem el nostre perfil, ens n’oferiran cinc-cents.

“Amb els ‘buugits’ acumulats podem anar als comerços que formen part de l’app, i els podrem bescanviar per descomptes”, conta en Manuel Jesús Morón, de Brain Up Group. “Si dinem en un restaurant i tenim dos-cents ‘buugits’, potser els podrem canviar per un cafè de franc”, afegeix.

“En una primera fase de prova vam implicar 86 comerços de Terrassa –explica. Ara estem en procés de rellançar l’app, que pretén impulsar el comerç local.”

On anar
A la Maurina viu un altre emprenedor d’apps mòbils, en Ricardo Mejía. Tant ell com la seva dona són informàtics. Sempre havien treballat per a altri fins que van voler passar més temps en família. Aleshores van convertir-se en “freelances” i van començar a treballar des de casa en una aplicació batejada com a “On anar”.

“La tendència és que l’administració sigui cada cop més oberta a l’hora d’oferir dades públiques –apunta Mejía. Aprofitant aquest context vam crear una app basada en l’agenda d’activitats infantils, culturals, educatives… que publica l’Ajuntament de Terrassa. En definitiva, el que fem és recollir la informació sobre l’agenda municipal i, a l’app, la despleguem ordenada cronològicament.”

Tots ells són exemples de persones que han visualitzat un servei, i una escletxa de negoci, en el cosmos de les apps. Un univers de moda si considerem que, segons Privalia, cada espanyol dedica 20 hores a la setmana a navegar per les aplicacions del seu mòbil. 

To Top