A l’Ernesto Collado l’hem pogut veure al teatre i en nombroses sèries de televisió. A Terrassa la darrera vegada va ser en el festival TNT de l’any passat, on va presentar “El disparador”. També serà a la nostra ciutat on s’acomiadarà dels escenaris, el mes que ve, perquè acaba d’emprendre una nova aventura professional, la de creador de perfums o, com en diu ell, de “captures olfactives”.
Després de 22 anys sobre l’escenari, Ernesto Collado s’acomiadarà de la seva carrera d’actor el mes que ve a Terrassa, on farà l’últim “bolo” de l’espectacle “Landscape, el idiota y lo sublime”, creat, dirigit i interpretat per ell, ja que a partir d’ara es pensa centrar en una nova aventura professional, la de perfumista, amb la seva empresa Bravanariz, els productes de la qual a Terrassa es venen en exclusiva a la botiga la Provença.
És un adéu definitiu?
Sí. De fet, ja m’he retirat dels escenaris però faré aquest últim “bolo” al Teatre Alegria perquè el Pep Pla m’hi ha insistit molt. Va veure aquest espectacle a Barcelona i volia de totes totes portar-lo a Terrassa. Durant aquests anys el teatre ha estat una eina per expressar la meva fascinació pel món, però ara el que m’interessa és dedicar-me a tirar endavant Bravanariz.
Què és Bravanariz?
Som una empresa de “captures olfactives”. Capturem l’essència del paisatge i la posem en una ampolla. Des de petit tinc una relació molt intensa amb la natura. Quan era un bebè la meva mare em posava a dormir enmig de feixos de lavanda, era l’únic que em calmava. Bravanariz vol compartir amb la gent el fet de reconnectar amb la natura, de construir-hi una relació íntima i complexa, d’acostar-se a la “vivència d’ésser paisatge”.
I com es fa una “captura olfactiva”?
El primer que vam fer, quan vam començar a treballar en el projecte, ara fa quatre anys, va ser contractar la biòloga Sandra Saura, una professional que ha participat en la creació de parcs naturals, perquè ens fes un estudi de les plantes aromàtiques.
Amb quin objectiu?
D’aquesta manera hem pogut dissenyar un protocol de recol·lecció sostenible, que segurament és únic a l’Estat i que ens dóna les directrius per recol·lectar d’una manera respectuosa amb el medi ambient. Així evitem danys i en alguns casos afavorim l’equilibri i la biodiversitat de la flora local. També hem tingut en compte que els sistemes de recol·lecció són diferents per a cada planta i les aromes poden variar segons les estacions. I fem un programa anual de monitoreig per valorar l’efecte de les nostres accions.
Quin n’ha estat el resultat?
De moment hem tret al mercat tres productes, cent per cent naturals, amb els quals volem apropar al món les aromes de l’Empordà. Es diuen Bosc, Muga i Costa i capturen les essències de la muntanya, de la plana i de les cales. Més endavant, intentarem “capturar” els paisatges d’altres comarques.
Com a producte, en què es diferencia del d’altres marques?
Les essències de Bravanariz no porten fixadors sintètics ni correctors de color ni dissolvents derivats del petroli. El producte final no està filtrat perquè així conserva totes les propietats naturals de les plantes i la seva riquesa aromàtica. El que fem nosaltres no ho fa ningú més. No fem aromateràpia, el nostre és un producte molt més complex i exclusiu. La matèria primera és de recol·lecció salvatge, no de cultiu, totes les fases d’elaboració es realitzen artesanalment i no fem servir cap oli essencial que no sigui de plantes que creixen a l’Empordà d’una manera natural. Per obtenir un certificat de producte ecològic n’hi ha prou que tinguis un 85 per cent d’ingredients naturals però els nostres en porten el cent per cent.
El seu avi ja era perfumista, oi?
El meu avi era químic. Va treballar per a empreses i marques de perfumeria i cosmètica com Myrurgia, Simpatía, Legrain, Maja i Da-na. També era socialista i durant la Guerra Civil van estar a punt d’afusellar-lo tres cops. A casa no se’n parlava, ho he descobert fa poc. El cas és que, després de la guerra, l’empresa Dana li va proposar de traslladar-se a París per treballar a la seva fàbrica de sabons però quan va descobrir que els clients eren els nazis va dimitir. Aleshores va muntar el seu propi laboratori d’essències naturals.
Devia ser un pioner.
Va ser un pioner perquè en aquell moment no s’hi dedicava ningú. Tothom li deia que estava boig i que s’arruïnaria però ell hi creia de debò. I això que era químic!
I vostè ha decidit seguir els seus passos…
El meu pare es va dedicar al negoci dels desinfectants per a hospitals perquè això de les essències naturals no ho veia gaire clar. Jo, de jove, vaig ser l’ovella negra de la família ja que vaig marxar de casa per fer d’actor. Ara, després de tots aquests anys amb la meva pròpia companyia portant espectacles pel món, he recuperat la memòria de l’avi.
