Si preguntem: “Es considera una persona que ha trencat barreres? I ens respon: “Jo, de barreres, no n’he pogut trencar, perquè no he sentit que n’hagués de superar mai cap”. Conversem amb la Hasna Taghi, una terrassenca de 31 anys nascuda al Marroc, empresària i “personal shopper”, que té –explica– ”uns tretze mil seguidors a Facebook i uns cinc mil a Instagram”.
La vida de la Hasna és d’allò més atrafegada des que va decidir fer un tomb complet a la seva carrera professional (abans era tècnica de farmàcia), entrar a les xarxes socials i amb el temps començar a vendre-hi roba àrab d’importació per a dones de totes les edats.
L’egarenca (originària de Tetuan, però ja amb 20 anys de vida a Terrassa) viatja cada quinze dies a Turquia –sobretot–, però també al Marroc i a França, per encarregar les comandes de roba que després ven a través de Facebook (www.facebook.com/Hijab.Ella.Shop.Online). I també a la botiga Hijab Ella, que aquesta emprenedora ha obert al barri de Ca n’Anglada.
La Hasna és dona, immigrant, d’origen àrab, religió musulmana i duu els cabells coberts pel “hijab” o vel islàmic. Alhora estudia per ser “coach” empresarial i es passa els matins penjada al Facebook, responent els missatges que li envien les seves clientes i preparant comandes. Potser ella, tal com diu, mai ha sentit que trencava barreres, però amb la seva professió com a “ciberempresària” segur que ajuda a desdibuixar injustos tòpics atribuïts a la població musulmana. I més encara: a les dones d’origen àrab.
La Najat, primera diputada
Igual que la Hasna, la Zakia, una egarenca de només 23 anys, també fa front a una atapeïda agenda d’autònoma. En aquest cas, com a planificadora de bodes àrabs. És tota una “wedding planner”.
Una mica més gran, de 35 anys, és una altra terrassenca musulmana, la Rokaya, que ens explicarà les seves vivències com a taxista de Barcelona. I després coneixerem la Maryam, de 39 anys, una modista egarenca que té un taller de costura propi a Ca n’Anglada i talent per al disseny. Just fa només uns dies, a la necessària tasca de normalitzar la diversitat, hi ha contribuït una imatge: la de la Najat Driouech Ben Moussa, nascuda al Marroc, asseient-se al seu escó del Parlament de Catalunya.
Driouech és la primera dona musulmana diputada en aquesta cambra. Ho és per ERC. En un article d’opinió que podem llegir a la pàgina 2 del Gent DT, la parlamentària es refereix als estereotips que ha de suportar la dona àrab-musulmana que viu a Catalunya. Entre aquests, que “és una dona sotmesa als homes (pare, marit, fill), amb baix nivell formatiu o no alfabetitzada, esclava de la cura de tots els membres del nucli familiar, que no té cap capacitat de decisió en la seva vida diària, …”.
Les dones d’aquest reportatge representen, però, un contrapunt a aquesta enquistada visió.
La diputada Driouech empra, per cert, un signe distintiu de la seva religió i cultura, el vel. Igual que ho fa la Hasna, l’empresària online; la Rokaya, taxista; i la Maryam, modista. Totes insisteixen que posar-se el “mocador” ha estat una decisió lliure i personal, presa d’acord amb les seves creences –el codi de vestimenta islàmic indica que la dona ha de cobrir les parts del cos que, com els cabells, poden cridar l’atenció–.
Tot i que en té intenció en un futur, de moment la Zakia Chair, “weeding planner”, ha decidit no posar-se el “hijab” perquè, al seu parer, “les oportunitats de feina es redueixen dràsticament si duus el vel”. A Espanya, però, tal i com indiquen des del Ministeri de Treball i Seguretat Social, “no hi ha una legislació que prohibeixi específicament, en el lloc de treball, l’expressió de cap confessió religiosa a través de la vestimenta”.
La família de la Zakia és originària de Ksar el-Kebir, una població del nord del Marroc. El seu pare va venir a Catalunya a la dècada dels setanta; uns anys després, ho va fer la seva mare. Els quatre fills de la família (entre ells, la Zakia) ja van néixer aquí.
La Zakia, tot empenta
“De ben petita ja m’agradava molt administrar els meus diners –recorda. Aquí deuen raure els meus orígens com a emprenedora.” Ara la Zakia estudia Administració i Direcció d’Empreses a la Universitat Oberta de Catalunya.
La jove va començar organitzant bodes àrabs una mica com aquell qui no vol la cosa. “Sempre m’han encantat els nostres casaments! Són dos o tres dies en què es barregen moltes emocions, a més de tradició i cultura.”
Una de les primeres bodes que va muntar, va ser la de seva germana. Després va fer el mateix amb la d’algun conegut… I poc a poc la Zakia va anar veient que això de planificar casoris era allò a què volia dedicar-se. Amb 23 anys, ja ha organitzat unes trenta celebracions, entre batejos i altres festes, a Terrassa, a Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Badalona…
Ara l’emprenedora es posarà encara més a fons amb el tema de les bodes àrabs, i fins i tot ha llogat una gran sala de festes de Terrassa per organitzar-ne.
Preguntada sobre si, pel fet de ser dona, al seu entorn familiar ha trobat entrebancs per tirar endavant el seus projectes, la Zakia afirma que la seva família sempre li ha donat suport. I afegeix: “De masclisme, entre la població musulmana, n’hi ha. Clar que n’hi ha.” I després es pregunta: “Però és que la societat espanyola es queda curta en qüestió de masclisme?”
La Rokaya, taxista
Com passa amb la Zakia, la Rokaya Boutam és una dona inquieta, a qui agrada treballar i contribuir a l’economia familiar. Té 35 anys. Va arribar a Catalunya amb 18 i, a Terrassa, cap allà el 2006. Nascuda a M’rirt, a l’Atles Mitjà marroquí, la Rokaya viu a la Cogullada amb el seu marit i els seus fills.
Sí, és cert. Té una professió que resulta poc habitual per a una dona. I molt menys encara per a una dona musulmana. La Rokaya és taxista a Barcelona ciutat i la seva àrea metropolitana. Condueix, doncs, un d’aquells taxis bicolors, de tons grocs i negres.
El seu home ja era taxista. Amb el temps va canviar de sector i aleshores va ser la Rokaya qui, el 2012, li va agafar el relleu. “Al principi va ser una experiència una mica dura –comenta. Primer, perquè trobar una dona al taxi ja es veu com una mica diferent. I si a sobre ets musulmana i portes vel, encara ho és molt més.”
Què ens pot dir de la seva relación amb els seus companys taxistes?, li preguntem. “Amb la majoria d’ells, la relació era bona, però en vaig arribar a escoltar un que, en veure’m, es va parar i va dir: “Ja només ens faltava això.”
Incòmodes anècdotes
Amb alguns dels seus passatgers, la Rokaya també s’ha trobat amb situacions innecessàries. Un dia, un d’ells li va dir que no entenia què hi feia al taxi, que a l’Aràbia Saudí les dones no conduïen. Realment en aquell país hi havia tal prohibició, que va quedar, però, revocada pel govern saudita el setembre passat. “Jo l’hi vaig dir: “Una cosa és la llei de l’Aràbia Saudita i l’altra, la de Catalunya”. Un altre dia, la Rokaya circulava per l’avinguda Diagonal de Barcelona i una noia va aixecar el braç a la distància. La conductora va aturar el taxi i la jove hi va pujar. La Rokaya es va girar cap a la clienta i li va dir “bon dia”, com fa amb tothom. En veure-la, la passatgera va baixar del taxi d’immediat. “Allò em va fer molt mal. En aquell moment tenia moltes ganes de preguntar-li per què ho havia fet”, diu.
Per sort, Barcelona és una gran ciutat molt i molt diversa. I la següent clienta de la Rokaya va ser una espanyola que s’havia convertit a l’islam. La taxista li va explicar el que li havia passat i la passatgera va calmar-la una mica.
“Situacions com aquestes tenen un punt clar de racisme. Jo no m’ho puc mirar d’una altra manera.” A l’actualitat, l’egarenca ha fet un parèntesi en la seva professió per cuidar del seu bebè.
La Maryam, modista
Al barri de Plaça Catalunya-Escola Industrial hi ha una petita botiga, Modista MR. Obrim la porta i hi trobem la Maryam Al Burach, una riallera dona nascuda a Tetuan, també al Marroc. Ens explica que, de nena, amb només 12 anys, ja va començar a aprendre costura. En rebia classes de tardes, perquè els matins anava a l’institut.
Abans d’arribar a Terrassa amb la seva família i els seus tres fills, l’any 2006, la Maryam ja tenia un taller de confecció al Marroc. Al seu país sempre havia treballat com a modista. I un cop establerta a Catalunya va tenir molt clar que volia obrir, aquí també, el seu propi negoci.
A la tenda, hi ven peces de ro-ba, tant occidental com àrab (moltes, creades per ella mateixa). Hi ha jilabes, abaies i candores. La Maryam treballa vuit hores cada dia i els problemes que té per conciliar la vida laboral i la familiar no difereixen massa dels que pateixen moltes altres terrassenques.
Hi ha, però, una diferència: “Una catalana que té fills i ha d’anar a la feina, sempre els pot deixar amb la seva mare, o amb la sogra. Però les que hem vingut de fora molts cops no comptem amb aquesta possibilitat”. Manca més xarxa de recolzament familiar.
La imatge d’una sura de l’Alcorà domina darrere el taulell. La Maryam practica la religió islàmica i els seus cinc pilars fonamentals. Així, per exemple, resa cinc vegades al dia i dejuna durant el mes del Ramadà. Ara s’està traient el carnet de conduir i comenta que té l’avantatge a nivell professional que, de modistes, cada vegada n’hi ha menys a Terrassa.
Punt i apart. Ara creuem per segon cop la porta d’una altra tenda, la de la Hasna, la primera emprenedora d’aquest reportatge, la que viatja cada quinze dies a Turquia o al Marroc, o a França, i ara planeja anar a Dubai a cercar vestits de festa per vendre’ls online o a la seva botiga de Terrassa.
La seva vida va fer un gran tomb quan amb 24 anys va obrir un perfil al Facebook, va començar a penjar-hi imatges de roba àrab que trobava a internet i a preguntar a les seves seguidores què els semblaven aquells modelets.
Les respostes van ser tantes que la Hasna va pensar que havia trobat un buit en el mercat. “Sí que hi havia basars que venien roba àrab de festa, però no botigues especialitzades en roba àrab moderna i per dur en el dia a dia.” Així que va fer les maletes i se’n va anar al Marroc a veure quina moda hi havia. I va iniciar la seva aventura.
“Sempre i quan no facin una feina que sigui ofensiva per a l’islam, les dones musulmanes poden treballar ”, precisa. I fins i tot poden convertir-se, com la Hasna, en empresàries plenes de projectes de l’era digital .
