Els pròxims dies seran molts els moments en què ens reunirem amb els nostres familiars. No obstant això, alguns no ho podran fer. Aquest és el cas, entre d’altres, de diversos infants i adolescents que, per diverses causes, temporalment no poden viure amb la seva família biològica, però que potser tenen la sort de comptar amb una família d’acollida amb qui gaudir d’aquest Nadal.
Però què són les famílies d’acollida? Doncs l’acolliment familiar és un gest altruista i desinteressat que proporciona un entorn d’estimació, tendresa, comprensió, atenció i dedicació a un infant que ho necessita durant un temps determinat. És una mesura temporal per oferir als infants el millor entorn possible per créixer fins que la seva família resolgui els problemes que li impedeixen ocupar-se’n. Sempre que sigui possible, la família d’origen manté una relació amb l’infant acollit a través de visites i sortides, quan cal supervisades per professionals. Mentrestant, la família d’origen ha de treballar, amb el suport que ofereixen els professionals corresponents, per tal de poder tornar a ocupar-se del seu fill.
Els infants que necessiten una família d’acollida han viscut situacions difícils que els han portat a la separació del seu nucli familiar d’origen i estan en situació de desemparament. Les circumstàncies personals d’aquests infants són molt diverses: poden ser petits o grans (des de nadons fins a 18 anys), de diferents cultures, amb germans o sense, i poden presentar necessitats educatives especials.
La majoria resideixen en centres d’acollida o en Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE), depenents de l’administració. Alguns fa temps que hi viuen. Tot i que en el centre reben l’atenció, l’afecte i l’educació de manera integral, necessiten una família que els ofereixi l’embolcall afectiu i educatiu que els permeti créixer en les millors condicions.
Les necessitats de l’infant i la situació de la seva família biològica defineixen la temporalitat de l’acolliment. Pot ser un acolliment d’urgència i diagnòstic, un acolliment simple, un acolliment permanent i també existeix l’acolliment de caps de setmana i vacances, per a infants més grans i adolescents.
Ser família acollidora dóna l’oportunitat d’estimar, educar i donar seguretat a un infant que ho necessita, tot fent les funcions que temporalment no pot fer la família d’origen. Actualment a Catalunya hi ha unes 600 famílies acollidores, amb les quals estan acollits uns mil infants. Però encara se’n necessiten moltes més, especialment per a grups de germans o infants amb malalties greus i diversitat funcional. Avui en dia hi ha uns cent infants de 0 a 6 anys amb aquestes característiques que estan a l’espera de tenir una família acollidora.
Per incentivar l’acolliment, el passat mes d’abril el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies va aprovar crear nous incentius econòmics per a les famílies que acullen menors tutelats per la Generalitat, i va fixar nous imports addicionals a la prestació per acolliment. Era el primer cop en setze anys que s’augmentaven els complements econòmics per a aquestes famílies.
Entre les noves ajudes hi ha 60 euros mensuals per menor per cobrir despeses d’activitats extraescolars o colònies d’estiu que les famílies paguen de la seva butxaca. També han augmentat les ajudes a les famílies que acullen més d’un nen o les que en tenen amb diversitat funcional, i s’ofereixen ajuts per desplaçaments per les visites amb la família biològica -97 euros al mes- i el complement per urgència i diagnòstic -700 euros. A més, s’ofereix la gratuïtat a les farmàcies i bonificacions en les taxes d’ensenyament.
Qui pot acollir?
Per ser família acollidora, des del punt de vista legal, s’ha d’estar en ple exercici dels drets civils, ser major de 25 anys i tenir com a mínim 14 anys més que la persona acollida. Les persones sol·licitants han de gaudir d’una situació afectiva equilibrada, disposar de temps, tenir una actitud educativa flexible i un entorn familiar socialitzador per a l’infant acollit, i estar disposades a col·laborar amb els professionals tècnics que acompanyen l’acolliment. Per fer l’acolliment, tots els membres de la família, incloent-hi els fills i filles, si n’hi ha, han d’estar-hi d’acord.
Així, la persona o família que estigui interessada a fer un acolliment s’ha d’adreçar a l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció (ICAA), que té representacions territorials a les ciutats de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Amposta, o bé ha de concertar una cita amb una Institució Col·laboradora d’Integració Familiar (ICIF).
Un cop presentada la sol·licitud d’acolliment, acompanyada d’un informe mèdic de salut física i psíquica relacionat amb la possibilitat d’atendre un infant, el certificat d’antecedents penals i el certificat d’empadronament, les persones sol·licitants segueixen un procés de valoració, que comprèn com a mínim dues entrevistes individuals i una entrevista al seu domicili. També cal que assisteixin a unes sessions formatives específiques per a famílies acollidores.
Aquest estudi i valoració donarà lloc a un informe psicosocial referent a la unitat familiar, que inclou també una aproximació a les característiques de l’infant o els infants susceptibles de ser acollits per cada família o persona i el tipus d’acolliment més idoni. D’aquest procés de valoració, se n’encarreguen les ICIF acreditades per la Generalitat de Catalunya. El procés acaba amb una proposta d’estimació o de desestimació de la sol·licitud d’acolliment familiar. En cas d’estimació, quan és el moment, l’ICAA proposa un infant determinat a una família en concret. Aquesta proposta es fa sempre en interès de l’infant a partir de les seves necessitats. Després de l’acceptació s’inicia progressivament la relació de l’infant amb la família, que en tot moment té el suport del personal tècnic per tal d’ajudar tant la família com l’infant durant tot el temps que duri aquest acolliment.
Com hem comentat, segons les característiques de l’ infant i el tipus d’acolliment, es preveuen ajuts econòmics per a les famílies o les persones acollidores. Tot i els incentius, l’acollida no es fa per diners. De fet, els ajuts només cobreixen una petita part de les despeses totals.
