L´anomenada generació millenial, formada per aquelles persones nascudes entre els anys 1980 i 2000, ha trencat amb l´establert per una societat més aviat conservadora. Els seus hàbits de vida i consum són tan diferents que han canviat tots els sectors: des del polític i econòmic fins al cultural i la percepció de família. En aquest últim cas, ens trobem enfront d´un nou model. Tal com afirma la psicòloga clínica Charo Sosa, el concepte de família “va evolucionant en funció de diverses variables”. En aquest sentit, explica l´experta, ha nascut una nova modalitat familiar, aquella en la qual els membres de la parella “no desitgen tenir descendència o fins i tot substitueixen els fills per una mascota”.
Això es pot comprovar a través d´un nou estudi publicat per Mintel, que mostra que la meitat de les persones en els seus 30 anys té gats, mentre que les tres quartes parts tenen gossos. Segons aquest informe, els millenials adopten un 35% més de mascotes que els seus antecessors, els baby boomers. Si bé ambdues generacions estimen molt els seus animals, només els joves d´avui en dia inverteixen molt més en ells. Actualment és molt comú veure com les persones paguen per roba, veterinaris, granges educatives o un cuidador per tal de veure les seves mascotes felices. Fins i tot hi ha amos que asseguren que aquestes responsabilitats s´assimilen a les de tenir un fill.
Un més de la família
Però què porta a les parelles decidir tenir una mascota abans (o fins i tot en lloc) d´un fill? Per a Charo Sosa, psicòloga a Àptima Centre Clínic Sabadell, “els motius són diversos. Per una banda la paternitat s´endarrereix, ja que no es comptabilitza amb l´estil de vida actual. Un altre motiu pot ser la por a assumir la responsabilitat que implica la criança d´un fill i també és un factor clau la situació econòmica”.
Així, Sosa admet que el vincle que s´estableix amb les mascotes és “similar al que s´estableix amb qualsevol membre de la família. La mascota passa a formar part d´aquesta, és un ésser viu al qual cal cuidar i donar afecte”.
En aquest sentit s´expressa Marc Bacardit, que afirma que per a ell el Sasha (el seu gat) és “un membre més de la família. No és un animal que està allà i prou sinó que el cuidem i l´estimem”. Per a Laura i Manolo, les seves tres mascotes també formen part de la família: “Som una pinya i anem junts a tot arreu”.
No obstant això, tots ells afirmen que, si bé les seves mascotes són ja un més, també és cert que no es poden equiparar al fet de tenir un fill. “Salvant les distàncies, tant tenir un fill com tenir una mascota implica un seguit de responsabilitats, com poden ser l´educació, les rutines, els horaris, la implicació emocional, el temps d´inversió econòmica… Però no es pot perdre de vista que són dues situacions diferents”, expliquen Laura Casas i Manolo Jiménez, amos de dues gosses, la Galeta i la Baldufa, i d´un cavall, el Fado. Però apunten que “si ve es tracta de coses diferents, no són excloents. Nosaltres estimem molt les nostres mascotes i compartim la vida amb elles, són un més de la família i, quan arriba el moment, sentim moltíssim la seva pèrdua i ens deixen un buit enorme. Però mai ho podrem comparar amb el fet de tenir un fill perquè no hem viscut l´experiència de ser pares. Suposem que l´amor que tenim vers les nostres mascotes deu ser molt semblant al que tenen els pares als seus fills, però per a nosaltres serà un interrogant”.
Per a Marc Bacardit i Meritxell Marcet, que conviuen amb el Sasha –el seu gat- “una mascota et fa tenir una responsabilitat, a la vegada que et fa estar pendent d´ella, te´n preocupes i te l´estimes molt. Però tenir un fill està a un nivell diferent”. En aquest sentit, la psicòloga Charo Sosa subratlla que “seria interessant no oblidar-se que les mascotes formen part d´una altra espècie”. “Des del meu punt de vista no és equiparable, però aquest nou model de família permet als seus membres exercir el rol de cuidadors, sense tota la inversió emocional, de temps i econòmica. I, el més important, sense la gran responsabilitat que comporta tenir un fill.”
Un estil de vida
La paternitat és per a molts joves quelcom llunyà, fins i tot quan estan en parella i amb projecció d´una vida en comú. Però, abans de ser pares, molts prefereixen seguir amb els seus estudis, especialitzar-se, buscar millors opcions laborals i tenir una millor situació econòmica. Hi ha persones que fins i tot deixen de banda completament la idea de ser pares i mares i decideixen, simplement, viure en parella. En aquests casos hi ha una solució que sembla presentar-se com una solució “pedaç”, però que s´ha transformat en un estil de vida: tenir mascotes. No es tracta de tenir cura i estimar una mascota, sinó de tractar-la com si fos part de la família, en casos arribant-les a portar a la perruqueria, a fer-se massatges o a comprar-los roba de dissenyador. I és que, tal com afirma la psicòloga clínica d´Àptima Centre Clínic Sabadell, Charo Sosa: “És cert que es tendeix a humanitzar les mascotes. Ja no només en relació amb l´afecte que se´ls proporciona, sinó també respecte a les atencions, les visites veterinàries, les guarderies, els educadors, els cuidadors…”. Per a la Laura i el Manolo, “humanitzar els animals és un error i una postura egoista. Ells com a espècie són éssers en si mateixos, amb les seves capacitats i necessitats específiques, que són diferents de les nostres”.
On és el límit?
Per a l´experta, “el límit és on cada família decideixi. El més important és que els membres estiguin d´acord en la mateixa forma de conviure i educar la mascota, sense imposar criteris”.
Aquestes persones que formen la seva família amb una mascota i no amb un fill tenen un perfil genèric (tot i que no ha de ser l´únic). Així, tal com explica Sosa, es tracta de manera general de “famílies que viuen a les ciutats o àrees metropolitanes, amb estudis superiors, una feina que exigeix molta dedicació i una edat compresa entre els 25 i els 35 anys”.
La mateixa Sosa remarca que aquest fet –una parella sense fills i amb mascota- s´ha convertit en un estil de vida i una tendència a l´alça, tot i que de moment és “precipitat parlar de quelcom que es pugui perpetuar. Així, una variable com pot ser un canvi en l´economia podria revertir aquesta situació”, remarca.
Sigui com sigui, una de les parts més positives d´aquest fet és que s´està agafant més estima a les mascotes i s´és més conscient que són un ésser viu, amb emocions, necessitats i sentiments. Així, cada cop se n´adopten més que se´n compren i adquireixen més drets. Tant és així que el Congrés dels Diputats ha admès a tràmit una llei per deixar-les de considerar objectes.
