La Janet Capdevila té només 25 anys, però ja s’ha submergit a l’esmolat ambient dels “realities” de Tele 5. La jove va concursar a l’última edició de “Supervivientes” i abans va comentar el debat de “Gran Hermano”. Però va ser al programa “Quiero ser monja” (Cuatro) on la vam conèixer, posant a prova la seva fe. Ara fa uns dies va passar per la redacció de Diari de Terrassa.
Diu que, de monja, en realitat, no n’ha volgut ser mai, però sí que es defineix com a espiritual i meditativa, a més de “multidisciplinar, camaleònica, polièdrica i polifacètica”. La Janet Capdevila, lleidatana de bressol i accent, va provar al programa “Quiero ser monja” si el seu camí vital era el religiós, encara que després va deixar l’hàbit i va agafar el biquini.
Que amoïnats que devien estar els seus pares quan els va dir que se n’anava a “Supervivientes”…
Em deien: “Vols dir? Però què hi faràs, allà?’ I tan prima com estàs..!” Els feia una cosa, sí.
I, clar, va acabar no fent-los cas.
De fet, m’ho deia molta gent, tot això. Però al final va ser una decisió meva. Vaig dir: “Janet, endavant”.
Va passar molta gana durant el mes que va estar a Hondures?
De gana, se’n passa. La primera setmana no pares de pensar en el menjar, perquè realment no en tens, i el poc arròs que et donen al programa potser te l’has d’acabar menjant cru, perquè et pots passar una setmana sense foc.
Quines penúries…
Diguéssim que, per a mi, “Supervivientes” va significar tenir la possibilitat de viure una aventura nova. I realment és un programa dur, molt i molt real, en què no pots parlar amb els càmeres a menys que en tinguis una gran necessitat… Ara bé, vaig trobar que per superar el repte era més qüestió d’estar mentalitzat que no pas preparat a nivell físic.
A la tele, la vam conèixer al programa “Quiero ser monja” (Cuatro), provant si la seva veritable vocació era la catòlica. De voler ser monja a ser “superviviente”… Déu n’hi do, quin salt!
Bé, jo la veritat és que, de monja, no n’he volgut ser mai. Si més no de moment. Qui sap en un futur… (Riu.) Però sí que em considero algú espiritual, a qui agrada la meditació, estar en silenci. I sóc una persona creient,
cristiana. Llavors, aquell va ser un programa que em va enriquir moltíssim.
Duu una medalla penjada al coll.
Sí, és de la Verge de Montserrat.
D’on li ve aquesta espiritualitat?
De casa.
Va servir-li d’ajuda a Hondures?
Jo és que crec que els dos programes en què he participat tenen un punt espiritual en comú. “Supervivientes” era un repte psicològic i físic. I “Quiero ser monja” era tot un repte interior.
Però, a veure, si no volia ser monja, què feia allà? A vostè el que li deu agradar és sortir a la tele!
(Riu.) Jo, de fet, he estudiat la carrera de Comunicació Audiovisual. He treballat al Telenotícies de TV3 fent pràctiques de la universitat i en un programa que es deia “Fish&chips”. A mi, m’agrada estar davant de la càmera, però també al darrera. No és que jo volgués agafar la via del “reality”. Però la tele no són matemàtiques. Avui fas això i demà pots estar fent una altra cosa.
Fem una mica de safareig, va. Quins famosos que ha conegut a Tele 5 li han caigut millor?
Jo, per exemple, tenia molt bon rotllo amb la Lidia Lozano. És molt maca i quan vaig estar a “Supervivientes” em va defensar molt.
I ara quins projectes té al cap?
Ara he creat el meu propi canal de YouTube, en què surto al carrer i pregunto a la gent per l’actualitat. Hi faig de reportera. Ah! I aviat hi penjaré un vídeo sobre com és la convivència a casa durant una setmana amb una ovella.
Amb una ovella, diu?
Sí, sempre m’han agradat molt les cabres i les ovelles. I un dia, aquest estiu passat, vaig anar a un mercat, i vaig penjar a Instagram una foto amb una ovella. I al final el seu amo em va dir que, si la cuidava, la podia tenir uns dies.
A la tele, què li agradaria fer?
Doncs, per a mi, un referent és la Xuxa, que feia espectacles per a nens. A la tele, m’agradaria fer com ella, o com la Leticia Sabater en el seu dia, quan presentava aquells programes infantils. Encara que avui a la televisió no hi ha massa formats d’aquest tipus. Però hi ha una Janet pallassa, “clown”, que encara no s’ha vist.
Ha anat força a Madrid últimament, a les cadenes de Mediaset, però aquest accent tan bonic que té de Lleida no l’ha perdut gens ni mica…
La meva família és de Lleida ciutat, però jo ara visc a Barcelona. I per exemple tinc una germana, la Jaqui, amb qui vaig sortir al programa “Quiero ser monja”, que ara treballa de periodista a Madrid. I un germà que estudia cinema a l’Escac, a Terrassa. Així que, per aquí, hi vinc de tant en tant.
