Abans que Cristòfor Colom el descobrís i l’introduís al continent europeu el moniato ja era molt apreciat als tròpics de l’Amèrica Central. Era un exquisit menjar dels precolombins al Perú fins al punt que li van dedicar representacions en manifestacions artístiques. Els historiadors van trobar referències d’aquesta hortalissa amb més de 8.000 anys d’antiguitat. La “Ipomea batatas”, una planta amb tubercles, de carn taronja intens, és cosina germana de la patata. Tots la tenim associada a la festa de la castanyada però si parem atenció a les seves propietats veurem que es mereix el mateix tracte que d’altres fruits de tardor com les castanyes o els bolets. És un aliment amb unes propietats nutritives molt interessants i és important gaudir-ne’n fins que s’acabi la temporada de collita, a principis de l’hivern. Si comparem el moniato amb la patata, tot i que es tracta de tubercles molt similars, els experts prioritzen el moniato com a aliment amb un contingut nutritiu superior i perquè conté vitamines A, E, C i àcid fòlic.
Avui dia la varietat més estesa al nostre país és l’ataronjada coneguda com a “Georgia” i una de les més riques en vitamines.
A l’hora de comprar-lo
Tot i que no parem gaire atenció quan els collim a la botiga, hi ha un seguit de consells que ens ajudaran a triar-los d’una manera correcta per aprofitar millor les seves qualitats. Primer de tot, quan els agafem cal que observem si té la pell ferma i en canvi descartem aquelles peces amb zones toves o que presenten taques. Convé decantar-se per peces d’una mida entre mitjana i petita perquè d’aquesta manera al cuinar-les quedaran més saboroses i es faran abans.
Un cop a casa els moniatos s’han de conservar en un lloc fosc del rebost, ventilat i fresc (per sota dels 15º C) per evitar que es grillin. Millor no guardar-los crus a la nevera perquè tenen tendència a germinar i fermentar. A temperatura ambient poden aguantar una setmana o més. Si els volem posar dins d’una bossa es aconsellable que estigui feta de roba o de reixa i no pas de plàstic.
Com es cuina
Encara que la forma més tradicional de preparar-los es al caliu del forn, com les castanyes, el moniato és un aliment que com la seva cosina germana, la patata, té altres alternatives gustoses de cuinar. Acompanyat de castanyes i d’uns bons panellets i un vi dolç es com més es consumeix.
En tot cas, sempre hem de triar les opcions de cocció que conservin millor el seu contingut aquós (al vapor, bullit o al forn no molta estona). Si el rostim al forn bona part d’aquesta aigua s’evapora i pot resultar més indigest.
També cal ser moderats i no menjar-ne en excés perquè pot provocar mo-lèsties o inflamació abdominal. Les varietats de moniato de color groc fosc tenen un sabor dolç excepcional però poden debilitar l’organisme si se n’abusa.
Interessant per a vegans
El moniato és una hortalissa rica en hidrats de carboni i sucres. El seu contingut calòric és mitjà, no té greixos però sí gairebé un 2% de proteïna, rica en un tipus d’aminoàcid essencial (la metionina), que no es troba de forma freqüent en els productes vegetals. Per aquest motiu és un aliment molt interessant en les dietes de les persones vegetarianes.
Per introduir aquest aliment tan nutritiu a la dieta dels comensals més reticents hi ha bones opcions de cuinar-lo: des de purés decorats amb bolets o pernil fins a boletes, pastissos o “xips”. Segur que us agradarà!
