Potser els més famosos dels molts directors de fotografia i operadors de càmera que s’han graduat a l’ESCAC són Òscar Faura, que ha treballat a les pel.lícules de Bayona i en produccions de Hollywood com "The imitation game", Eduard Grau, amb una filmografia extensa en la que abunden les pel.lícules estrangeres, i Arnau Valls, habitual en les obres de Ruiz Caldera i Kike Maíllo, però de l’ESCAC també han sorgit algunes dones que es dediquen a aquesta professió habitualment tan masculina, com Bet Rourich, Neus Ollé i Griselda Jordana, per exemple. Fins i tot hi va haver una promoció, la quarta, en la que el nombre de noies que cursaven l’especialitat de fotografia gairebé doblava el de nois.
Bet Rourich va començar d’auxiliar de càmera en videoclips dirigits per companys de l’ESCAC. Després va ascendir a directora de fotografia de segona unitat en títols como "El orfanato" de Bayona, "Los ojos de Júlia" de Guillem Morales o "Spanish Movie" de Ruiz Caldera i ja de titular a "Garbo, el espía" d’Edmon Roch, "El camí més llarg per tornar a casa" del terrassenc Sergi Pérez -un film guanyador del Gaudí que va ser força elogiat pel seu tractament visual-, "Blog" d’Elena Trapé, "Fènix 11-23" de Joel Joan i Sergi Lara o "Cómo sobrevivir a una despedida" de Manuela Burló Moreno.
L’any passat Rourich va fer el salt al cinema estranger amb la direcció de fotografia d’ "Adult life skills", l’"opera prima" de la directora irlandesa Rachel Tunnard, premiada en el festival de Tribeca. En una entrevista publicada al blog de l’ESCAC Rourich assegura que "treballar fora per mi és una necessitat. Veure altres formes de treballar i aprendre em dóna una altra perspectiva de la meva feina i noves idees".
Neus Ollé va ser ajudant de càmera a "Honor de cavalleria" d’Albert Serra i "Luces rojas" de Rodrigo Cortés i directora de fotografia de segona unitat a "Suite francesa", una producció de Hollywood rodada entre França i Bèlgica.
Ja com a directora de fotografia titular la trobem a "El cant dels ocells" de Serra, "Tres dies amb la família" i "Tots volem el millor per a ella" de Mar Coll o "La mosquitera" d’Agustí Vila . També ha treballat a televisió i en nombrosos curtmetratges.
Pel que fa a Griselda "Gris" Jordana, va entrar a l’ESCAC amb la intenció d’estudiar guió i en va sortir convertida en directora de fotografia -va fer realitat el tòpic que diu que una imatge val més que mil paraules- que sol treballar en documentals. Considera que el documental és un gènere que exigeix rapidesa en la presa de decisions i capacitat de planificar sobre la marxa i que això li ha permès d’agafar molta desimboltura en els rodatges.
Tanmateix, Griselda Jordana també ha intervingut en pel.lícules de ficció. Va ser ajudant i/o auxiliar de càmera a "Fènix 11-23" de Joel Joan i Sergi Lara, "El orfanato" de Bayona, "Eva" de Kike Maíllo, "Animals" de Marçal Forès, "Biutiful" de González Iñárritu, "Lo mejor de mí" de Roser Aguilar i "Sufragistas" de Sarah Gavron, aquesta darrera rodada a Anglaterra, així com directora de fotografia a "Family Tour" de Liliana Torres i a la sèrie "Sé quien eres".
A més, Jordana ha rodat spots publicitaris -per exemple, per a l’aerolínia holandesa KLM- i videoclips per a grups com M-Clan i Love of Lesbian, entre d’altres.
