Nascuda a Girona, Magda Carlas ja ha escrit disset llibres relacionats amb l’alimentació. Llicenciada en Medicina i Cirurgia i màster en Ciències de l’Alimentació, exerceix d’assessora de diferents empreses alimentàries i de restaurants i col·labora habitualment en els mitjans de comunicació. Acaba de publicar “Pistachos. 49 ideas para descubrirlos y sentirte bien”.
Quins motius o raons la van encaminar a escriure un llibre sobre els pistatxos?
Sempre m’han agradat molt els fruits secs. Com a nutricionista he sabut que són petites meravelles de la natura per al nostre cos. I sempre he pensat que és el fruit sec més exòtic dels que tenim i no sabia gaire cosa del pistatxo. Una de les coses que hem de procurar per combatre l’obesitat i les dietes és que hi hagi coses agradables per picar i que siguin saludables. I el pistatxo té tot això.
Al seu llibre aporta 49 suggeriments o receptes relacionades amb els pistatxos. Per què 49 i no 48 o 50?
És la quantitat de pistatxos que, segons els americans, has de menjar perquè sigui una ració equilibrada. Els fruits secs són molt energètics i hem de menjar-ne una ració discreta, no pots fer el que vulguis.
Li ha costat molt trobar aquestes 49 receptes relacionades amb aquest fruit sec?
No. La cuina sempre ha estat una mica present en els meus llibres. Considero que un metge de la meva especialitat, que parlem dels temes de nutrició, de dietètica i de com menjar bé, ha de saber una mica de cuina. Al final, la gent no menja proteïnes, vitamines o carbohidrats, menja el menjar que passa per la cuina. De cuina, n’has de saber. A altres llibres ja he publicat coses de cuina, he col·laborat en revistes de cuina i he fet de crítica gastronòmica durant molts anys. No sé cuinar massa, però en tinc alguna idea i les del llibre són idees molt simples.
Si en consumim massa o en excés, pot ser perjudicial?
Com tota cosa energètica, si la consumim en excés, pot desequilibrar la nostra dieta. A part, pot resultar una mica indigest. Per això, els excessos mai són bons, però ni de pistatxos ni de res.
El fruit sec, però, sempre ha tingut mala fama i es deia que engreixa. Vostè defensa que, amb moderació, no fan mal.
I tant! Per la seva composició, com que tenen molta fibra i tenen l’índex glucèmic baix, el fet de menjar pistatxos és molt saciant, i hi ha estudis que demostren que menjar pistatxos com a refrigeri entre hores et permet aguantar molt bé les dietes hipocalòriques. Et poden ajudar a aprimar, però amb la dosi adequada i torrats o crus, no salats.
Els mites o llegendes sobre els aliments són inevitables.
Sí, i més en la nutrició. A mi, em fa gràcia quan es diu: “Això engreixa”. I és que tot engreixa, més o menys, excepte l’aigua, que té zero calories. Aquesta és la veritat.
Per què hi ha tantes teories diferents i tantes contradiccions sobre l’alimentació?
Per a mi, els motius són varis. El primer és que la indústria de l’alimentació té uns interessos i té el seu paper en aquesta disparitat d’opinions. El segon és que, avui en dia, malauradament, tothom parla de nutrició. I no tothom està preparat ni té formació per parlar-ne. Una cosa és tenir una opinió i una altra cosa és que el que tu dius tingui valor. El tercer és que la nutrició és una ciència que va avançant, i ara se saben coses que contradiuen les de fa quaranta anys. I el quart és perquè s’ha convertit en una moda, en una filosofia, i, a vegades, en una religió, i estem sobreinformats. Estem atabalats amb tot això.
Menjar fora de casa molt sovint és perjudicial?
Els nostres hàbits quotidians tenen una influència claríssima sobre la nostra salut i sobre el nostre pes. La gent que ha de menjar cada dia fora de casa pot tenir molts problemes. Però molts tenen problemes perquè trien malament. També hi ha gent que menja fatal a casa seva.
S’està convertint la gastronomia en un xou mediàtic, amb tants programes que fan a la televisió?
Des del meu humil punt de vista, crec que s’està exagerant. Amb el temps, com totes les tendències, es posarà al seu lloc. El que passa ara, ho trobo totalment hipertrofiat. De veritat, és una exageració.
Es pot eradicar el sobrepès?
Estem en un moment paradoxal. Tenim més d’un cinquanta per cent de persones que tenen sobrepès i, d’altra banda, mai hi havia hagut tanta informació i tants advertiments sobre el tema. Alguna cosa se’ns escapa, perquè ho estem fent malament.
Hi ha un excés d’ofertes de dietes i règims miraculosos?
Malauradament, hi ha gent que, més enllà de la salut, vol estar prima més per estètica. Estar prim és un dels tòtems de la nostra societat, com ser ric o ser famós. No s’està prim per salut, sinó perquè es considera que és un valor per triomfar. I això és molt trist.
