El seu fill va néixer prematurament, què va suposar això per a ell?
El Martí va néixer de 32 setmanes i 1,400kg. Per a ell va suposar un esforç brutal per viure. No tenia ungles ni pèl i els pulmons encara no estaven formats. Va estar ingressat a la unitat neonatal 28 dies. Els primers dies portava respiració assistida però de mica en mica va millorar fins que ens van deixar tornar a casa. Avui és un nen sa i molt actiu.
I per a vostè?
Per a mi va ser molt dur. A més, vaig patir una malaltia que pot sorgir durant l´embaràs, la preeclampsia. Com que és molt greu em van haver de fer cesària d´urgència, vaig estar ingressada a la unitat de cures intensives i no vaig poder conèixer el Martí fins al tercer dia d´haver nascut. Quan el vaig veure per primer cop no podia parar de plorar, no era com jo me l´havia imaginat i em va causar un shock veure´l tan petit. Però vam començar a fer el pell a pell i això ens va ajudar molt a tots dos.
Va patir molt?
Sí, molt. Per si el nen agafava pes, per si menjava, si la màquina a què estava connectat feia sorolls ja em posava nerviosa… Quan per fi vam arribar a casa vaig pensar, i ara què? Des que neixen és un patir constant.
Què n´ha tret, d´aquella experiència?
Les ganes que tenia de viure el Martí, la fortalesa que tenen tot i ser tan petits i també la força dels pares, que no saps ni com però vas superant cada dia. El Martí ens ha ensenyat a valorar les petites coses.
