Josep Lluch, terrassenc de 53 anys, editor d´Edicions Proa, Pòrtic i Empúries, que pertanyen al grup Edicions 62, parla del que significa Sant Jordi per al món editorial i altres temes.
El món de les editorials ha lluitat de valent els últims anys per fugir de la crisi i per superar la digitalització, que amenaçava d´acabar amb el llibre imprès. Josep Lluch, editor egarenc, ens dóna la seva visió sobre aquests aspectes i, també, sobre la Diada de Sant Jordi i el protagonisme dels llibres.
Què significa Sant Jordi per a les editorials o les llibreries?
El més rellevant del dia de Sant Jordi és que és un dia en què molta gent que no compra habitualment llibres se sent empesa a comprar-ne un. I això crec que està molt bé. Hi ha gent que ho valora malament, perquè els llibres més venuts a Sant Jordi són poc literaris. Però és que és el dia del llibre, no el dia de la literatura, i és el dia en què molts segueixen la tradició de comprar un llibre. Molta gent, i em sembla lògic, se sent més empesa a comprar el llibre d´algú que surt a la televisió o coneix de la ràdio.
Aquest any cau en diumenge. És millor que caigui en cap de setmana per a la venda de llibres?
Està per veure però, d´entrada, no sembla el millor escenari. Els dies feiners, la gent els associa molt a sortir de treballar i anar a voltar, sigui a Barcelona, sobretot, i també a les ciutats mitjanes. Això és més incert i com que ve el bon temps hi ha gent que pot sortir a fora i estar en un municipi on potser no hi ha cap llibreria. També complica la vida una mica a les distribuïdores, perquè fa de mal calcular quanta gent comprarà llibres a Palamós, Puigcerdà o Salou. La festa de Sant Jordi, però, està tan consolidada, que aguanta qualsevol inclemència. No ho veig un risc terrible, però, per als editors, el millor escenari és un dia feiner.
Els dies previs, per a les editorials, han de ser frenètics.
Són dies de molta feina perquè tots els llibres volen ser-hi presents i això obliga a una sobreactivitat de presentacions i cops de colze per aparèixer als mitjans de comunicació i, probablement, hi ha nervis, sobretot per als autors que no veuen aquesta idiosincràsia del dia de Sant Jordi, i pateixen si el seu llibre està tapat per gent amb currículum o de gent amb currículum no estrictament literari.
Les opcions d´un llibre per tenir èxit són més altes per Sant Jordi que, per exemple, a la campanya de Nadal?
Crec que Sant Jordi és molt el moment d´autors que es dirigeixen a lectors que no són estrictament literaris. És el seu millor moment. Com deia abans, gent que no compra habitualment llibres, per Sant Jordi ho fa, i aquests autors que apareixen als mitjans es troben que, per Sant Jordi, molts lectors eventuals van perduts i la seva cara coneguda funciona com un bon esquer. A mi, m´agrada més la publicació a la tardor. És més tranquil·la i no hi ha tantes presses ni urgències als mitjans, i si no es parla avui d´un llibre ja se´n parlarà la setmana vinent o l´altra. Per Sant Jordi sembla que hi hagi una data límit. Un llibre de tardor que tingui cert èxit pot allargar la seva presència, fins i tot fins al Sant Jordi següent. Si ens fixem en els llibres més venuts ara i els més venuts a la tardor, són llibres diferents.
Aquests autors mediàtics fan mal a la resta?
No crec que facin mal. És una manera d´acostar el llibre a molts lectors eventuals, però sí que és veritat que els mitjans de comunicació, a les pàgines de cultura, han de tenir clar de què parlen i potser no val la pena parlar de la mateixa manera d´un llibre que d´un altre. Els mitjans de comunicació que tenen un suplement o unes pàgines de cultura amb un cert rigor, aquí, tenen un paper a fer, i no crec que valgui la pena que facin la crítica d´un llibre que no té la vocació de producte literari que hagi de quedar.
Creix el consum de llibres en català per Sant Jordi?
La crisi, que ha estat absolutament cruel, ha fet baixar més els llibres en castellà que en català. De motius per veure el got mig ple, sempre n´hi ha. El llibre en català ha caigut, però no tant com el llibre en castellà. Tot el ritual de Sant Jordi comporta la presència de l´autor, i cert caràcter vinculat al catalanisme d´aquesta diada afavoreix al llibre en català.
Fa poc una notícia apuntava el fet que la venda de llibres al primer trimestre del 2017 ha pujat al voltant d´un quatre per cent…
No vull discutir aquestes xifres, però no sé fins a quin punt tenim una mica la necessitat d´animar-nos entre nosaltres mateixos. Sí que podem parlar de creixement en alguns períodes concrets, però no crec que puguem parlar de creixement, perquè els hàbits d´oci dels més joves van per un altre camí. Els lectors habituals, però, llegeixen tants llibres com abans, però el lector eventual, que comprava tres llibres l´any, ara en compra un. El que cau més en la crisi és el llibre de butxaca, i això va desconcertar tothom. Probablement no era una crisi econòmica i era una crisi de consum cultural o de concepció de l´oci.
El llibre també té el factor que la gent se´l deixa.
I em sembla molt bé, i que vagin a les biblioteques. La qüestió és que la gent no perdi el plaer de llegir. I això pot passar entre gent més jove que no té aquell punt de calma i de tranquil·litat, fins i tot d´avorriment, que et predisposa en un moment donat a enfrontar-te a un llibre. I utilitzo aquest verb perquè a vegades les primeres quinze pàgines d´un llibre no són precisament agraïdes. En el xip dels lectors més joves, aquesta gratificació immediata és molt necessària.
Hi ha algun gènere literari que estigui a l´alça?
Probablement, com que el lector eventual és el que ha anat minvant, els gèneres més minoritaris, proporcionalment, pugen una mica. No és que ara hi hagi més lectors de poesia que abans, n´hi continua havent pocs, simplement, però, en certes novel·les més de consum, possiblement han baixat. Certs productes literaris de més ambició tenen més presència, no ara per Sant Jordi, però abans i després sí.
Actualment de què hi ha més manca, de bones històries o de bons autors per explicar-les?
Fa de mal dir això, i cadascú hi diria la seva. De bones històries, les sèries ens en proporcionen moltes però els escriptors han de tenir clar que és fonamental el domini del llenguatge. I un bon guionista, a l´hora d´escriure un llibre, ha d´oferir alguna cosa més, perquè si no el seu canal és un altre. I ara no n´hi ha prou amb un bon guió. S´ha d´aconseguir la naturalitat i això significa un bon domini de la llengua. En format llibre, demanem un bon domini de la llengua, un text que vingui de gust llegir.
L´autoedició és una bona solució per als autors desconeguts?
Ho veig més per a novel·les de vocació molt comercial o per a llibres d´autoajuda. Però, en general, formar part d´una escuderia i tenir un segell al seu darrere funciona millor i el lector veu que aquell llibre ha passat una sèrie de filtres. Això, ara, encara pesa molt.
