Durant els tres primers anys de vida, en plena etapa de formació dels molars definitius, hi ha nens que poden presentar petites taques de color blanc-crema o groc-marron a les dents. Més enllà del seu aspecte estètic, aquestes petites alteracions són un avís de que el nen presenta una afecció a l’esmalt. Parlem de la hipomineralització de dents molars i incisius, un trastorn que és motiu de consulta amb freqüència a les clíniques dentals. La doctora Sandra Fernàndez, odontopediatra del Centre Parc del Nord de Terrassa ens explica més detalls d’aquesta patologia encara desconeguda.
La hipomineralització és una anomalia de l’estructura de l’esmalt que es presenta amb zones localitzades on l’esmalt és més tou i porós i, per tant, més dèbil, fràgil i susceptible de desenvolupar una càries, segons explica la doctora Sandra Fernàndez. La quantitat d’esmalt de la dent és la correcta mentre que la seva formació està alterada. Les cèl·lules que formen l’esmalt es col·loquen de manera anòmala i creen porositats.
La hipomineralització, segons l’extensió i profunditat de les lesions, es classifica en tres graus d’afectació:
– Lleu: lesions o taques aïllades sense pèrdua de teixit.
– Moderada: més extenses però sense pèrdua de teixit.
– Greu: més escampades i amb fractures a l’esmalt.
Quines són les seves causes?
Segons l’odontopediatra del Centre Parc del Nord l’origen d’aquestes alteracions és difícil de determinar. “La causa no està clara i degut a l’augment de casos en els últims anys, s’està estudiant per valorar amb exactitud els factors predisposants”, explica. Amb tot, diversos estudis apunten al fet de que el nen hagi tingut febres altes o problemes respiratoris fins als 3 anys d’edat, etapa de formació de les corones de les dents molars. Altres factors poden ser dèficits de vitamines.
Signes i símptomes d’alerta
La sensibilitat i la rapidesa en el desenvolupament d’una càries són els principals efectes de la hipomineralització de molars i incisius. Les coloracions blanques, grogoses o marronoses (més freqüents a molars i incisius de l’arcada superior”, són els signes visibles d’aquesta patologia. “Poden donar-se en una dent aïllada o en trobarem més”, indica.
L’esmalt de la dent afectada presenta una imatge porosa, trencadissa, tova i fràgil, a diferència de la resta de peces dentals. “La prevenció és molt important en estadis inicials perquè degut a la seva alta porositat les dents afectades són més propenses a patir càries i la posterior fractura de l’esmalt”, adverteix l’odontopediatra del Centre Parc del Nord.
Sense la protecció d’un esmalt fort, la dentina queda més exposada i es pateix més sensibilitat a la dent.
L’odontopediatra aconsellarà al nen que eviti menjar pel costat afectat i deixi de passar el raspall per aquesta zona.
Quin és el tractament a seguir?
Segons el grau d’erosió i destrucció de la dent l’especialista en odontopediatria decidirà un tractament o altre. Les tres opcions principals són:
– Si presenta taques grogoses o marrons sense pèrdua de l’esmalt. La tècnica a seguir serà aplicar fluor per col·locar segellats de fissures. Els controls a la clínica hauran de ser més freqüents.
– Si hi ha pèrdua d’esmalt. L’odontòleg reconstruirà la dent amb “ionomers de vidre” (alliberen fluor a nivell local) “quan no es pot controlar bé la quantitat de saliva que toca la dent o en cas de poder aïllar-la bé, se li aplicarà composite o material per tractar les càries”, descriu la doctora.
– Si les lesions són molt extenses i no es pot reconstruir la dent amb materials de resina l’elecció serà una corona metàl·lica. Amb tot, les revisions de l’odontopediatra són vitals per detectar l’alteració a temps. Prevenir és curar.
