Xavi Farnós va començar a practicar el múixing fa 17 anys, quan es va trobar un gos de raça nòrdica abandonat i se’l va endur a casa. Aquell any va anar a una fira d’esports d’aventura organitzada per la Asociación Española de Mushing (AEM) aquí, a Terrassa, i, en descobrir aquest esport, va decidir provar-lo. “Va ser impressionant. Aquell gos que no es movia del sofà, li posaves un arnès i estibava la bicicleta sense parar.” A resultes d’aquesta experiència va participar a la nit de múixing, on va quedar segon. Un any després, es va apuntar al Campionat d’Espanya i també va quedar segon. Amb això es va acabar enganxant a l’esport, i va passar del bikejoring (gos i bicicleta) a curses d’esprint i llarga distància, el que el va fer adquirir més gossos. Ara, competeix amb sis cans i comparteix afició amb els fills. Per al Xavi, aquest esport és “espectacular” i tot i que requereix una certa forma fí- sica, confessa que “els vertaders atletes són els gossos”, amb qui es crea un vincle molt especial. Vivint als afores, tant el Xavi com els seus fills poden exercitar-se amb els gossos, que realitzen entrenaments progressius des del mes de setembre per estar “a tope” al març. Després, a l’estiu, descansen.
Dificultats
Però, és clar, tenir molts gossos a casa comporta molta feina. Una feina que al Roc i al Jan, de 15 i 14 anys, respectivament, no els agrada gens però saben que l’han de fer, ja que cal tenir molta cura dels animals. Els dos nois competeixen en múixing des de l’any 2010 i han aconseguit grans resultats en els campionats de Catalunya i d’Espanya, on han pujat diverses vegades al podi. No obstant això, poder ser múixer a Catalunya no és gens fàcil ja que no hi ha llocs per entrenar i, al no ser un esport olímpic, no se li fa el cas que se li hauria de fer. “De fet, l’esport que ha donat més reconeixements i trofeus internacionals a la Federació Espanyola d’Esports d’Hivern (RFEDI) és el múixing; molts més que l’esquí”, declara Xavi Farnós, qui ha estat president de l’AEM durant cinc anys. En aquest sentit també destaca que la temporada de múixing a Catalunya “és molt curta. Només s’organitzen dues curses. En canvi, a França, hi ha tres o quatre federacions, està molt regulat i fins i tot és una assignatura optativa als instituts del país. A més, compten amb una selecció”. Quant a reptes de futur, el Xavi seguirà fent campionats en esprint però, a llarg termini, voldria tornar a fer curses de llarga distància, que és el que realment li agrada. Els dos nois també volen seguir, durant molts anys, competint en aquest esport.
