Mal d’esquena, cefalees, torticoli, molèsties articulars… Qualsevol d’aquestes dolences òssies pot estar relacionada amb la nostra activitat diària. Moviments mecànics i repetitius o sobrecàrregues o una postura inadequada poden ser l’origen de trastorns. La vida urbana ens passa factura i en la prevenció del dolor hi ha disciplines complementàries a la medicina tradicional que tenen molt a dir. Parlem de l’osteopatia, una teràpia manual que treballa amb les mans per corregir qualsevol alteració òssia o muscular.
Una disciplina de gran prestigi i reconeixement a diferents països d’Europa (està molt implantada a França) i dels Estats Units que cada cop té més demanda i acceptació a casa nostra. A Terrassa, els últims anys s’han inaugurat diferents centres amb especialistes que han rebut una formació universitària i acrediten experiència i rigor. A Espanya, el consell de col·legis de fisioterapeutes reconeix l’osteopatia com un màster universitari posterior a la carrera de fisioteràpia. Per tant, a l’hora d’escollir un professional osteòpata és important assegurar-se que disposa de l’adequada formació.
Els seus orígens
Aquesta tècnica va ser desenvolupada a finals del segle XIX pel metge nord-americà Andrew Taylor Still després d’observar l’estreta relació que existeix entre l’estructura musculoesquelètica i la funció dels òrgans. Els cos treballa com una sola unitat, on tots els sistemes de l’organisme treballen de manera enllaçada. D’aquesta manera l’afectació d’un d’aquests sistemes comporta també que altres quedin afectats.
En aquest sentit, el professional osteòpata abans d’iniciar un tractament manual observa l’estat de salut de la persona i les possibles disfuncions que té. Així, una desviació de la columna vertebral, una alteració en la postura del cos o qualsevol canvi en les articulacions pot descompensar altres sistemes de l’organisme.
Aquesta disciplina terapèutica també interpreta que pot passar a la inversa. Una malaltia orgànica podria estar alterant la postura del pacient, generar contractures i alteracions musculars o esquelètiques de manera que generi dolor.
És per això que l’osteòpata basa el seu treball en una primera avaluació exhaustiva del pacient.
Avaluar la història clínica
El pas inicial consisteix a revisar tota la seva història clínica per tal d’aconseguir un correcte diagnòstic i, d’aquesta manera, poder dissenyar un bon tractament personalitzat. Cada individu, tot i presentar una mateixa malaltia, pot necessitar que l’osteòpata realitzi un abordatge manual diferent.
El tractament es basa en la teràpia manual i la principal eina que utilitza el terapeuta són les seves mans, juntament amb els coneixements d’anatomia, fisiologia i patologia. L’osteòpata utilitza un conjunt de tècniques manuals per tal de restablir la funcionalitat de l’organisme, alleujar el dolor i promoure la salut.
“El moviment és vida.” Aquesta frase del creador de la disciplina, Andrew Taylor Still, demostra la filosofia de l’osteopatia. El terapeuta treballa per assegurar que totes les estructures tinguin un bon moviment (des d’un múscul o una articulació fins a la més mínima cèl·lula es mou) i una bona relació entre si perquè la funció que han de desenvolupar sigui la correcta. L’osteopatia és també una medicina preventiva que tracta una disfunció abans que aparegui el dolor.
