Mestre, llicenciat en Activitat Física i exjugador d’handbol, Joan Carles Folia (Terrassa, 1967), un egarenc inquiet, positiu i amb una vida frenètica, exerceix de coach des de 2004. Gran conversador volta per Catalunya impartint xerrades com a assessor educatiu i empresarial. A més és presentador de televisió (“Pica lletres” i “Famílies i escola”) i a l’abril publicarà el seu primer llibre.
Empresari, mestre, llicenciat en INEF, comunicador i, sobretot, coach. La seva trajectòria no pot ser més completa.
Quina faceta el defineix més?
Sóc un cul inquiet i m’agrada fer moltes coses a la vida. Però per davant de tot em sento professor perquè m’agrada ensenyar a les persones el que he après, ajudar-les a millorar i evolucionar. Sóc assessor personal.
Quant temps va exercir de mestre i per què va deixar l’escola?
Vaig ser professor durant 15 anys als Carmelitans de Terrassa, on també vaig ser alumne. Em sentia tancat, tenia la necessitat de traslladar els meus coneixements d’una altra manera i al 2004 vaig optar pel coaching.
Convertir-se en assessor personal, un ofici desconegut fa tretze anys, va ser tot un repte?
Aquí era una figura nova, que no estava implantada, però, en canvi, vaig veure que als països anglosaxons era imprescindible i tard o d’hora aquí també ho seria. És un perfil professional molt important que als Estats Units forma part de la plantilla de moltes empreses.
Diuen que el paper d’assessor és similar al d’un psicòleg.
És cert que hem de tenir molta psicologia i, pels meus estudis, tinc coneixements d’aquesta disciplina. La nostra missió és la d’acompanyar les persones perquè trobin elles mateixes solucions als problemes de la seva vida personal, familiar o professional. Donem eines perquè les persones siguin fortes, tinguin un estat d’ànim optimista i no s’enfonsin amb els cops de la vida.
Treballa el creixement personal?
Ajudem a prendre decisions per créixer. El problema és que carreguem amb moltes àncores del passat i davant la incertesa del canvi la persona opta per seguir com està. Els canvis vitals ens ajuden a créixer. La vida és molt curta i has de posar vida als anys. Jo tenia un sou assegurat, estava perfectament instal·lat a l’escola i vaig apostar a jugar-me-la.
Assessora en el món educatiu. A quin perfil de persones ajuda?
Un 50% de la meva feina està adreçada a escoles i famílies. Com a mestre i com a pare em preocupa la desorientació que hi ha per educar les noves generacions. Per això, l’any passat vaig impartir moltes xerrades per Catalunya adreçades a pares amb l’enunciat “Com limitem els nostres fills”.
Vol dir que troba molts pares estressats per fills conflictius?
Veig pares que tenen problemes per posar límits no només a adolescents sinó també a nens de 7 o 8 anys o menys. Una criatura no pot dirigir la vida de la família. Hem de saber dir “no” i imposar disciplina, amb amor i, fins i tot, sentit de l’humor.
Quins altres problemes observa?
Estimar no vol dir sobreprotegir i molts pares protegeixen en excés els fills. Ens estem trobant joves de 20 anys o més que per fer la inscripció a la universitat han d’anar amb la seva mare. Hem d’ensenyar les criatures a aprendre a ser autònomes perquè si no creixen com a veritables monstres.
Molt fàcil dir-ho però difícil aconseguir-ho, li deuen dir, no?
Això és com la guerra i, si vas cedint territori, recuperar el que has perdut és molt més complicat. Per tant, s’han de posar límits.
I què passa amb els mestres?
És un col·lectiu que està desmotivat pel desprestigi social de la professió. Els preocupa que s’hagi perdut molt el respecte cap a la figura del mestre. A les xerrades procuro motivar-los perquè segueixen sent molt importants.
I com a assessor empresarial quines situacions troba?
L’empresari busca cada vegada més persones resilients, amb fortalesa mental i capacitat d’oratòria en públic i de tractar un client enfadat. Hi ha joves amb molta formació acadèmica però poc preparats per anar pel món. Treballem la intel·ligència emocional.
I què explica als treballadors?
Als majors de 50 anys a l’atur els ensenyo estratègies per trobar feina i donar-se a conèixer. Aconsello que s’ofereixin a treballar un mes de prova, només cobrant la Seguretat Social. El Ricardo, un mecànic amb molta experiència, l’ha posat en pràctica i ha aconseguit un contracte indefinit.
“Any nou, vida nova.” Al gener troba més gent que vol canviar?
És un dels propòsits que més es fan però immediatament la gent torna a la seva zona de confort. Encoratjo la gent a fer una transformació perquè amb els canvis gairebé sempre millora. I tenim una eina fantàstica, el nostre cervell, per canviar de vida.
Una altra de les seves facetes és la de presentador de televisió.
I m’encanta. En un parell de setmanes començarem a enregistrar els nous programes del concurs escolar “Pica lletres” per a tot Catalunya i que emeten les televisions locals com Canal Terrassa. Però el que més m’ha entusiasmat és presentar i ser guionista de “Famílies i escola” durant set anys.
Ha pensat escriure algun llibre?
L’estic acabant i el publicaré per Sant Jordi. Encara no té títol però tracta de la recerca de la felicitat.
I tornarà al camí de Santiago?
He recorregut vuit trams en bici i a l’abril faré el mossàrab per Andalusia. És una experiència que recomano a tothom fer a peu. Després d’una sotragada és una manera de trobar-se un mateix i prendre bones decisions.
