Terrassa

L’amarant. El cereal que viatja des d´Amèrica fins a l´espai

Si desitgem començar l’any amb un estil de vida més saludable ha arribat l’hora de descobrir l’amarant, un cereal d’origen asteca, ric en proteïnes, vitamines i fibra. Tot i que és encara molt desconeguda, aquesta planta originària de Mèxic i Centreamèrica s’està posant de moda. Els experts en alimentació han redescobert els seus beneficis per a la salut cardiovascular i recomanen el seu consum, perquè té un alt valor nutritiu. L’amarant conté magnesi, fòsfor i manganès. També posseeix aminoàcids (en especial metionina i lisina) i aporta vitamina “A” i vitamina “C” (essencial per fixar el ferro, evitar els radicals lliures i netejar les artèries). A més, és ric en silici i magnesi, minerals per fixar el calci als ossos.

Igual que la quinoa és una llavor, però és més semblant a un cereal, amb un alt valor nutritiu. Si el comparem amb el blat, posseeix quatre vegades més calci i dues vegades més ferro i magnesi. A més, aporta bones dosis de proteïnes.
Amb totes aquestes propietats no és estrany que, fins i tot, la Nasa l’hagi seleccionat per introduir-lo en la dieta dels astronautes. Va ser l’any 1985 quan va començar a germinar als viatges espacials, en concret a la nau Atlantis, segons destaca l’Associació Mexicana de l’Amarant (AMA). I ara és un dels aliments habituals dels astronautes.

L’amarant gaudeix d’una gran reputació com a gra, perquè s’ha observat que a les zones rurals d’Amèrica del Sud, on es consumeix de forma habitual, pràcticament no hi ha malnutrició. Com la quinoa, és conegut per la seva capacitat per créixer en sòls pobres en nutrients i en condicions climàtiques adverses. “Una tassa d’aquest aliment aporta 28 grams de proteïnes, mentre que l’arròs en conté 13 grams”, constata a l’agència Efe la doctora Katz, de la Universidad Favaloro (Argentina). “A més a més, conté més proteïnes que els cereals sense gluten”, explica aquesta especialista.

Diferents preparacions
L’amarant és un pseudocereal clau també per a l’alimentació de persones vegetarianes o que vulguin reduir la ingesta de proteïna animal. Amb un sabor i coccions similars a les dels cereals, a Mèxic el gra de la planta és un aperitiu popular. Es conrea als Andes i s’està estenent a Amèrica del Nord i també a Europa.

A més de les llavors, la planta s’aprofita en la seva totalitat. Les tiges es consumeixen com a verdura i les seves fulles es poden afegir a diferents guisats o emprar per a l’elaboració de sopes, cremes o truites.

Actualment els grans són la base per elaborar galetes, truites, coques, massapans, crestes, xarops, farines, cereals enriquits i begudes. És ideal per consumir en sopes, com ho fan a Amèrica del Sud. La millor manera de cuinar-lo, pel fet que té una textura densa, és barrejar-lo amb algun altre cereal, com ara arròs integral. Si el voleu coure sol, cal afegir-hi una quantitat doble d’aigua que de cereal i bullir-lo uns 20 o 30 minuts.

La seva farina pot ser utilitzada com a espessidor excepcional per a salses, sopes, estofats i, fins i tot, gelees. Les llavors de l’amarant també poden afegir-se a amanides o bé a barretes de cereals o galetes cruixents. Fregides directament a la paella es transformen en unes divertides i saboroses crispetes. Diuen que és un snack amb més proteïnes i fibra que fins i tot el tradicional blat de moro.

A Mèxic, l’any passat van celebrar el Dia de l’Amarant en una trobada on 250 productors van mostrar les virtuts d’aquest superaliment. Encara hem d’aprendre molt dels recursos naturals. 

To Top