La secció literària "Les lletres catalanes", de El Dia, en el temps (1920 i 1922) que hi col·labora Salvat-Papasseit amb poemes i articles, oferia als seus lectors un nivell literari extraordinari. Les pàgines, quasi sempre dues i en edició de dissabte, reunien des de Josep Carner (el més prolífic i perseverant) fins a Guerau de Liost, passant per Eugeni d’Ors "Xènius" (qui va batejar la Terrassa de principis del segle XX com "l’Atenes catalana"), Josep Maria de Sagarra, Carles Riba, Joan Maragall, Joan Oliver, Marià Manent, Tomàs Garcés, Apel·les Mestres, Ventura Gasol, Josep Maria López Picó, Clementina Arderiu (una de les poques veus femenines) i molts d’altres. No en va, el diari n’estava força orgullós i ho va manifestar un 3 de juliol de 1920, en plena Festa Major, amb aquestes paraules: "És tota la intel·lectualitat de Catalunya que fem desfilar per aquestes planes amb regust antològic". Afegir que, de tant en tant, la secció es titulava "Noucents" i que quan apareixia amb aquesta capçalera volia posar de relleu que tot el que es publicava aquell dia era inèdit. Com a anècdota explicar també que en la secció, a més dels poemes, s’incloïa l’anunci de la llibreria del poeta i del seu germà Miquel que, a partir de 1920, pren nom propi. "No oblidi aquesta adreça: Llibreria Nacional Catalana dels Salvat-Papasseit" resava el contingut d’una publicitat discreta en què afegia l’adreça -Gran Via, número 613- i el número de telèfon.
