El vers “Nadal”, de Salvat-Papasseit, per a l’Emili Badiella, a qui va considerar un molt “bon amic” i “pare”, ens ha portat fins a l’Assumpció Badiella Bosch, una de les seves nétes. Explica que ella, com els altres cinc dels seus set germans, ja no va poder conèixer el seu avi (l’Emili va morir amb 54 anys) i que tot el record que en conserva és a través de les vivències que li varen contar els seus pares, l’Elies i la Maria. L’Assumpció el descriu com “una persona amb molt de carisma i un entusiasta de la feina i la cultura”.
Rememora que l’avi Emili era una persona que vivia per la fàbrica. “Quan algun treballador o treballadora es posava malalt anava a visitar-lo a casa per saber de la seva salut. Els duia menjar i abric si els feia falta, i també un carro de llenya si la necessitaven, i els deixava un sobre amb diners a sota el coixí. Tant es així que l’avi, quan anava a la missa dels diumenges, a l’ hivern, a vegades tornava sense abric i era perquè l’havia regalat a algú, un gest generós per part d’ell però que, a l’àvia, no li agradava gaire.” De fet, l’Emili fou també un dels benefactors de l’Asil Busquets.
Evoca també els dies a la natura, a la masia de Can Robert de Matadepera (llavors encara propietat privada), i especialment els estius a la masia familiar de Can Badiella, a la carretera de Terrassa a Sabadell, a l’alçada de Can Barba, on diu que, a l’avi, li agradava fer festes i convertia l’era del mas en un autèntic espai engalanat de festa major. “Convidava tothom, treballadors de la fàbrica i dels voltants de la masia i els del sanatori de Torrebonica. El sanatori de Verge de Montserrat formava part de les caminades en família. Allà anàvem a missa. Els malalts es posaven a les files del davant i els visitants feligresos, al darrera.”
Però no tot era feina i família i, en aquest sentit, explica la seva inquietud per la cultura en totes les vessants (fins i tot l’Emili va intentar provar sort com a escultor) i per protegir aquells artistes (Joaquim Torres-Garcia) i escriptors (Joan Salvat-Papasseit) que ara en diríem emergents. “S’interessava tant per les iniciatives que sortien a Terrassa com a Barcelona, i suposo que a Barcelona va tenir l’oportunitat de conèixer molts pintors, músics, intel·lectuals, escriptors… A casa també parlaven i molt del pintor Ramon Casas.”
