Per a qualsevol bon gurmet, beure bons vins és un dels millors plaers. Però beure i degustar un vi són dues accions ben diferents. Quan degustem un vi ens delectem amb la seva aroma i sabor i, si sabem apreciar-ne tots els components i diferències, aconseguirem gaudir al màxim de la nostra experiència. Un tast de vins és un moment màgic, on entren en joc els nostres sentits i emocions. A través de la degustació del vi es crea un vincle entre el delit de gaudir de la seva aroma, sabor, textura i color i les sensacions que tot això provoca en cadascun de nosaltres. Existeixen diverses modalitats de tasts: comparatius (establint una relació entre diferents vins), a cegues (ocultant alguna dada del vi), vertical (degustant un mateix vi de diferents anyades), varietal (comparant vins amb la mateixa varietat de raïm), per zones de procedència, a partir d’un maridatge… Tastar un vi és un acte senzill a l’abast de tots. No fa falta ser un expert sommelier per aconseguirho. Només necessitem estar atents, obrir els nostres sentits i seguir alguns passos bàsics que detallem a continuació. Abans de començar a degustar correctament el vi s’han de tenir en compte alguns aspectes. El moment perfecte per realitzar un tast és quan tenim l’estómac vuit. És aconsellable fer-lo al matí, una o dues hores abans de dinar, o a la tarda, després d’haver passat la digestió. La sala on realitzarem el tast ha d’estar ben ventilada, no hi han de quedar restes d’olors prèvies (com l’olor de tabac) i ha d’estar ben il·luminada (millor amb llum natural). Així mateix, els participants han d’evitar anar perfumats i qualsevol tipus d’olor externa. D’altra banda, les copes on se servirà el vi a tastar han de ser de vidre transparent, fi, incolor i llis per facilitar el procés de tast. N’hi ha d’especials per a aquestes ocasions; reben el nom de copes tastavins. Tot i que alguns recomanen omplir un terç de la copa, d’altres expliquen que la quantitat és una mica inferior a la que posaríem per a un consum habitual. Si es tastaran diversos vins (alguns recomanen no tastar-ne més de sis), el millor és tenir una copa diferent per a cada vi, sempre que sigui possible. No hi ha un ordre perfecte però, en principi, els blancs van abans que els negres; els secs, abans que els dolços; els lleugers, abans que els concentrats, i els simples, abans que els complexos. A més, s’ha de tenir en compte la temperatura del vi, que varia en funció del tipus. Es recomana que un tast de vins no s’acompanyi de menjar per no emmascarar-ne el gust. No obstant això, si volem tastar-ne diversos, entre un vi i un altre, podem fer un glop d’aigua o menjar un bocí de pa amb un gust bastant neutre. Una vegada tinguem això controlat, podrem començar amb el tast pròpiament dit. Passarem llavors a realitzar les tres fases de què consta un tast: la fase visual, la fase olfactiva i la fase gustativa. ‘BTF WJTVBM Destapem l’ampolla i servim una mica de vi. Analitzem el tap. Agafem la copa pel peu (per no escalfar el vi amb la nostra temperatura corporal) i l’elevem de forma inclinada fins a l’altura dels ulls, intentant formar un angle de 45°, decantant-la a contra llum o bé sobre un fons de color blanc (exemple: tovallons o estovalles blancs). A través d’aquesta fase es pot conèixer l’edat del vi per la seva tonalitat, nitidesa, transparència i viscositat, suavitat o intensitat i efervescència. Per exemple, el vi negre, mentre més clar sigui, més vell serà. Després s’agita una mica per veure la textura de la llàgrima del vi. Com més triguin les llàgrimes a caure, més dens serà el vi i, per tant, tindrà mes concentració d’alcohol. ‘Olorem el vi posant el nas a la copa, sense moure-la, per poder apreciar les denominades aromes primàries (les pròpies de la varietat del raïm). Després agitarem la copa, de forma circular, deixant que el vi s’oxigeni, perquè es desprenguin les aromes secundàries (les que han sorgit de la fermentació). Després agitarem una segona vegada la copa per apreciar-ne les aromes terciàries (aquelles procedents de la pròpia criança). Aquestes accions ens serviran per identificar la intensitat (baixa, mitjana o alta) i el caràcter del vi (floral, fruiter, vegetal o especiat, entre altres).
Fase gustativa
Fem un petit glop però sense arribar a empassar-nos el vi. Passem el vi d’un costat a l’altre de la boca i intentem descobrir-ne els sabors bàsics: dolç, àcid, salat i amarg. Després intentem determinar-ne la textura: si és sedós, envellutat… A continuació, ens empassem el vi i analitzem l’aspecte denominat retronasal. Una vegada engolit el vi expulsem l’aire pel nas i restem atents al temps de duració de les sensacions que ens deixa el vi al nas. Si percebem les mateixes sensacions durant una bona estona, ens trobarem davant d’un vi de llarga retronasal. Per últim analitzem tots els sabors i aromes que continuen en boca una vegada ingerit el vi. Si la persistència en boca dura més de sis segons direm que és un vi amb persistència alta.
