Què passaria si a la ciutat de Madrid o a la de Barcelona es creés una Escola d’enginyeria capaç d’aportar al teixit productiu mil enginyers i enginyeres cada any? Què passaria si aquesta escola impartís 18 titulacions de grau i màster i participés en 25 programes de doctorat en tots els àmbit de l’enginyeria industrial, en el sector aeroespacial i les tecnologies audiovisuals? Què passaria si, a més, els professors i professores d’aquesta hipotètica escola haguessin creat 34 grups d’R+D per liderar projectes europeus i per transferir els resultats de la seva activitat d’innovació tecnològica directament a les empreses?
Passaria que, només per aquests indicadors, seria altament reconeguda i esdevindria un centre clau per al desenvolupament econòmic del país. Aquesta escola existeix i forma part de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la universitat de referència d’estudis de tecnologia a Espanya. Però no està ni a Madrid ni a Barcelona. Està a la ciutat Terrassa, al bell mig de l’àrea del Vallès, un dels motors industrials i econòmics de Catalunya i de l’Estat; un territori que, amb 1,3 milions d’habitants, constitueix la ‘quarta província’ espanyola i el nucli humà més important de Catalunya.
Estic parlant de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), nascuda fa uns mesos arran de la unió de les dues escoles d’enginyeria del Campus de la UPC a Terrassa. La comunitat universitària de l’ESEIAAT ens ha fet confiança per dirigir-la durant els propers quatre anys. La responsabilitat és gran; per encarar-la partim d’una situació òptima. I és que, malgrat la crisi, la nostra oferta de titulacions te una inserció laboral del 90%, amb una qualitat docent reconeguda i premiada basada en l’aprenentatge actiu. Per això impulsaré decididament allò que els anglosaxons anomenen el Learning by doing.
Perquè els nostres estudiants es formen amb un professorat que participa i lidera de projectes d’R+D orientats a la indústria i, a més, realitzen projectes reals amb els que adquireixen d’aquesta manera les habilitats competencials que demanen les empreses. Així formem els professionals del futur; els professionals que lideraran la transformació del model econòmic del nostre territori cap a una economia productiva i del coneixement. No estem ni a Madrid ni a Barcelona; estem al Vallès, el millor entorn perquè això sigui així.
