Ester Pérez va treure’s la carrera de treballadora social l’any 2003. Des d’aleshores, la seva vida ha estat dedicada a persones vulnerables que necessiten ajuda per viure el dia a dia. Actualment, és directora de l’Associació Alba de Terrassa, on s’ajuda persones drogodependents, i està preparant un nou projecte destinat a menors que s’inicien en el consum.
Quants anys fa que es dedica a ser treballadora social?
Vaig començar el 2003, treballant a Avan (Associació Amics Neurologia) just acabar la carrera. Aquesta feina la combinava amb la de coordinadora de pisos tutelats de persones amb malalties de salut mental. Amb ells estava moltes hores i havia arribat a passar-hi caps de setmana. Això em va portar a interessar-me molt pel tema de la salut mental i vaig trobar una feina relacionada amb la inserció laboral amb persones que patien algun trastorn mental. I, per circumstàncies de la vida, em va sortir una feina a la Fundació Esclerosi Múltiple, on vaig estar més de sis anys portant la gestió de projectes i formació per a la inserció laboral.
Què la va dur a especialitzar-se en salut mental?
A causa de la crisi del 2008, se’m va acomiadar de la Fundació Esclerosi Múltiple i, aleshores, em vaig plantejar reformular tota la meva professió i especialitzar-me en salut mental. Mentre feia el màster, vaig trobar una feina al centre de dia de l’Hospital Sant Joan de Déu. Paral·lelament, em van contractar a l’Associació Alba, on vaig descobrir un col·lectiu (drogodependents) que gairebé no coneixia, tot i que havia tractat amb casos -ja que un percentatge elevat de persones amb trastorns mentals són consumidors de drogues-.
I a partir d’aquí s’interessa pel col·lectiu drogodependent.
Exacte. Quan vaig veure que aquest tema m’agradava molt vaig decidir fer el postgrau de “Drogues, conductes addictives, trastorns patològics i criminalitat”. Aquesta última part de criminalitat em va interessar especialment, ja que un percentatge elevat de persones consumidores tenen una probabilitat bastant alta d’acabar delinquint. A part, sóc molt fan de les pel·lícules de criminologia i vaig fer-ne algun curs, però això era més una cosa personal.
Quina és la feina que realitza amb aquesta especialitat a Alba?
M’he ocupat sempre de les persones a qui les probabilitats d’assolir una abstinència i que aquesta perduri en el temps són molt reduïdes. Són persones que fluctuen molt i per tant necessiten que se’ls orienti i ajudi en la cobertura de les seves necessitats de manera constant.
Quins són els perfils d’aquestes persones?
Acostumen a ser sense sostre, amb pocs o cap recurs econòmic per menjar, persones sense família i amb una xarxa personal mínima -per tant sense suport- i que poden venir sovint consumits a l’associació.
La seva carrera a Alba va avançant i finalment l’anomenen directora.
Exacte. L’any 2015, quan va canviar el govern i amb ell la regidoria de Salut, l’aleshores directora d’Alba -Maruja Rambla- va nomenar-me directora.
I ara, com a directora, quines són les seves tasques principals?
Vaig a comissions de l’Ajuntament, a diverses reunions tècniques i polítiques, fa poc vaig entrar a formar part de la junta d’ALEI (Associació Local d’Entitats per a la Inclusió de Terrassa) i també em van incloure com a vocal de la Federació Catalana de Drogodependència… A banda, em dedico a crear nous projectes i a buscar finançament.
Per tant, ja no pot continuar tractant les persones?
Vaig decidir no fer-ho, perquè no podia prestar als meus pacients l’ajuda que necessitaven ni la dedicació corresponent.
Enyora treballar “sobre el terreny”?
Sí. La feina que tinc m’agrada perquè em permet lluitar per l’associació i per totes aquestes persones que la necessiten. Però és cert que de tant en tant ho trobo a faltar. I, quan em passa, vaig d’oient a alguna de les teràpies de grup que es fan a Alba i em reconforta.
Parlava sobre la creació de nous projectes, en té algun entre mans?
Doncs sí. Fa dos anys a Alba vam començar un projecte destinat a joves -de 13 a 18 anys- que s’inicien en el consum i ara hem apostat per fer-lo créixer. Així, passarem de fer només sessions individuals a incloure les grupals, i també es faran sessions per a pares. Serà a partir del 2017 i en un ambient protegit per als menors, és a dir, no es barrejaran amb els adults i la seva identitat estarà sempre protegida.
Si us vau centrar en aquest col-lectiu, és perquè vau veure que augmentava la demanda?
Efectivament. Ens vam adonar que cada vegada hi ha més demanda de joves consumidors però es tracta d’una demanda que no està coberta. És a dir, quan un menor té conductes de consum o que no estan normalitzades dins la societat, no se sap a qui recórrer. Els organismes no se’n volen fer responsables.
Ha augmentat el nombre de joves drogodependents en l’últim any?
Doncs, sincerament, de dades de consum de joves, no n’hi ha (almenys que s’unifiquin). El que sí que et puc dir és que a Alba ara vénen més joves que l’any passat, però podria ser perquè ara es coneix més Alba, per exemple.
Amb quins recursos compta aquest col·lectiu a la ciutat?
Molt pocs. Com et comentava, són un grup que es troba com en un “núvol”. Per això a Alba volem fer aquest projecte.
