Per a la majoria d’alumnes que hi assisteixen, l’Escac és una fàbrica de somnis. Un lloc on aprendre el necessari per fer realitat el que sempre han desitjat: viure de fer cinema. Sobretot, dedicant-se a la direcció cinematogràfica. Cada any uns 300 estudiants il·lusionats assisteixen a l’escola amb aquest pensament. Però, a mesura que va passant el temps, van descobrint la realitat. Primer, que no tots es podran dedicar al setè art. Segon, que a part de la direcció cinematogràfica hi ha moltes altres especialitats que els poden resultar tan interessants com per dedicar-s’hi. I és que en aquesta escola tothom ha d’aprendre de tot: muntatge, edició, direcció cinematogràfica, construcció de decorat, fotografia, il·luminació, so… Cal saber fer de tot i conèixer el que envolta el món audiovisual per poder ser bons professionals. Després, cadascú escollirà la seva especialitat.
Però mai se sap on un pot acabar. Aquest pot ser el cas, per exemple, de Javier Rodríguez, especialitzat en muntatge i que ha acabat fent-se un lloc destacat en el món cinematogràfic després de dirigir films tan populars com “Spanish Movie”, “Anacleto, agente secreto” o “Tres bodas de más”.
Arribar fins aquí però és un somni molt difícil de complir, destinat a una selecta minoria. La resta podran alternar la feina en pel-lícules cinematogràfiques amb altres com els anuncis de televisió o els videoclips. Tal com explica el cap d’estudis Jaume Macià, “en quatre anys els alumnes obtenen una bona formació però encara és insuficient com per convertir-se en el Bayona. El Bayona no seria el Bayona si hagués acabat els quatre cursos i hagués passat a fer una pel·lícula. Abans d’això es va estar bastant temps a Escándalo Films (productora de l’Escac) fent videoclips, un segon curtmetratge, espots… És a dir, Escándalo el que permet és que els alumnes practiquin més en un entorn ja professional. El fet que puguin estar un, dos o tres anys seguint treballant amb un equip més o menys estable és el que fa que aquesta gent que s’ha quedat tingui un plus respecte als qui han fet només els quatre cursos”.
Planter de cineastes
Quan un pensa en l’Escac, el primer nom que li ve al cap és el de J.A. Bayona que, si ja es va fer un lloc amb “El orfanato” i es va consolidar amb “Lo imposible”, amb “Un monstruo viene a verme” sembla que arrasarà.
Però hi ha molts altres noms que també són igual de bons a petita escala. Així ho va demostrar la directora barcelonina Mar Coll amb “Tres dies amb la família”, film que li va valer diversos premis com els Gaudí o els del festival de cinema de Màlaga, entre molts d’altres. Però no tot va de directors cinematogràfics. El director de fotografia Eduard Grau és un dels millors professionals sortits de l’Escac en aquest sector. De fet, se’l rifen els grans. Ha treballat per a Lady Gaga, Tom Ford (“A Single Man”), David Rosenthal (“A Single Shot”), Rodrigo Cortés (“Buried”) o Joe Edgerton (“The Gift”).
Per arribar aquí però cal treballar molt, ser tenaç i esforçar-se cada dia. Així ho explica Denise Castro, directora que acaba de presentar el seu primer llargmetratge , “Salvación”, al Festival de Sitges: “Fer pel·lícules requereix molta energia i implica molts anys de la teva vida. A més reps crítiques per tot arreu i és normal que et vagis trobant amb entrebancs en el camí que et fan pensar a deixar-ho. Però si tens ganes, il·lusió i molta força de voluntat te’n surts”.
Una gran família
“A l’Escac et fas un equip. I quan un triomfa arrossega amb ell cinc o sis persones, com és el cas de Guillem Morales amb ‘Los ojos de Julia’, de Bayona. També de professionals que no són directors: Edu Grau (muntador) quan fa ‘Buried’ s’endú gent amb la qual ha sortit de l’Escac”. Així descriu el director de màrqueting del centre, Aritz Lekuona, l’ambient i les relacions personals que es gesten en aquesta escola, els professionals de la qual acaben sent com una gran família.
“El més important que m’he endut de l’Escac, més enllà del que vaig aprendre, va ser la relació amb les persones. Aprens a treballar en equip i a valorar la feina conjunta. Estàs envoltat de gent que vol fer el mateix que tu i que li agrada el que a tu t’agrada”, explica Nely Reguera, directora del film “María (y los demás)”.
Per a Denise Castro, “encara que passin els anys, la gent de l’Escac som com una família. Uns es recomanen als altres, es formen equips que treballen junts en diversos projectes” i d’aquesta manera acaben formant uns vincles que poden durar anys o, fins i tot, tota la seva carrera.
No és d’estranyar, per tant, que el famós director Juan Antonio Bayona compti, des de fa gairebé dues dècades, amb el director de fotografia Òscar Faura, amb qui ha treballat en els films “El orfanato” (2002), “Lo imposible” (2012) i el recent estrenat “Un monstruo viene a verme” (2016). No obstant això, Faura ha destacat també per dur a terme altres treballs a films tan importants com “The imitation game” (2014), “Mindscape” (2013), “El cuerpo” (2012), “El maquinista” (2004) o “Los ojos de Julia” (2010), que precisament dirigeix un altre dels talents sortits de l’Escac, Guillem Morales.
