De petit va créixer mirant per la finestra les avionetes d’aeromodelisme fent cabrioles al camp de vol de Can Boada. El que no s’imaginava és que de gran, amb 28 anys, pilotaria el seu propi aparell, un octocòpter o dron de grans dimensions, i es dedicaria a la imatge aèria. Sergi Medina és soci i cofundador d’Octovisuals, l’empresa de drons més antiga de Terrassa.
Com ha arribat a dedicar-se al sector audiovisual? Sempre ha tingut clar que la seva professió era la imatge digital?
He crescut entre objectius, càmeres, fotos, vídeos…, i tinc molts coneixements del món multimèdia, de la imatge i so digitals. De fet, vaig estudiar el grau superior de realització d’audiovisuals i d’espectacles i sempre vaig pensar que seria la meva sortida professional. M’agrada tractar les imatges per aconseguir una qualitat de cinema, treballar i millorar el color…
Li ve de família?
Sí perquè el meu pare és operador de càmera de Televisió de Catalunya i el meu germà treballa del mateix però a Canal Barça.
El van ajudar a crear una productora amb drons?
Sí, sense el suport econòmic de la família no hagués pogut crear Octovisuals. De fet, és una empresa familiar amb quatre socis: el pare, el germà, jo i un company de feina del pare, especialista en imatge aèria. Vam ser els primers a crear una productora de drons a Terrassa, el març del 2013.
S’imaginava que muntaria una empresa audiovisual de drons?
La idea va sorgir de l’amic i company de feina del pare. És especialista titulat com a operador de Wescam (marca de sistemes d’estabilització de cámara per a helicòpter) i ens vam engrescar. Vam veure que era molt innovador, una oportunitat de negoci i vam crear l’empresa amb l’assessorament de Foment de Terrassa.
Havia fet volar un dron, abans?
No. Vaig agafar el primer dron per dedicar-me professionalment a l’audiovisual. Mai l’he vist com una joguina tot i que visc al costat d’un camp autoritzat d’aeromodelisme, a Can Boada, i de ben petit veia avionetes i helicòpters però mai m’havien cridat l’atenció.
I com van comprar-ne un?
Fa tres o quatre anys, els drons no es fabricaven en sèrie. Els havies d’encarregar a mida. Per internet vam trobar una empresa a Madrid i després de dir-li les característiques que volíem van acoblar les peces i el vam anar a buscar. El primer va ser un dron gros, un octocòpter (multirotor de vuit motors) d’un metre de diàmetre i uns vuit quilos de pes.
Van començar quan no estava restringit volar amb drons.
Sí. En el primer any d’activitat ens vam guiar per la normativa, una mica informal, d’ús recreatiu d’aparells d’aeromodelisme. Però quan van sorgir els multirotors i drons més avançats van començar a multiplicar-se els negocis, uns professionals i d’altres no.
I què va sentir quan va pilotar per primera vegada aquell aparell?
Al principi tots quatre socis el vam provar a la botiga de Madrid i va semblar que qui millor el feia volar era jo. Així que em van assignar l’atribució de pilot. No va ser fàcil, vam haver de practicar molt després que el fabricant ens fes un curset orientatiu de quatre o cinc hores. Després vaig fer el curs oficial teòric i pràctic i estic acreditat com a pilot i operador de dron per l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA). A més, vaig acceptar ser el director de l’empresa per ser l’únic autònom dels quatre socis.
Quins treballs han fet fins ara?
Hem fet nombrosos rodatges aeris d’esdeveniments esportius, reportatges, documentals, videoclips i vídeos promocionals. La baixada de torxes a la Masella, per a La Marató… En especial, treballs per a Televisió de Catalunya. Em van oferir anar a Jordània o a Finlàndia però transportar les bateries i el material era molt costós.
I quan va sorgir la legislació el Govern va tallar les ales al negoci…
La situació estava sortint de mare i el Govern central va voler intervenir-hi amb una legislació gens realista que ha perjudicat molt els professionals. És un reglament que ho prohibeix gairebé tot: no es pot volar a la ciutat, ni per sobre de grups de gent, ni de nit, ni, per descomptat, si no es disposa de llicència i titulacions de pilot. Ens han baixat en picat els treballs i, de deu encàrrecs que et surten, en pots acceptar tres. Hem perdut molts diners.
O sigui que si apareix un dron volant per la Plaça Vella…
L’has de denunciar a la Policia Municipal perquè està prohibit. S’ha de volar en espais controlats. Però amb els drons hi ha molta pirateria, competència deslleial que ha perjudicat molt els professionals.
És estrany que Octovisuals no hagi tancat com d’altres.
Perquè és una empresa familiar i tots els socis tenen la seva feina a part, excepte jo. De moment, mantenim les despeses al mínim i estem estudiant noves sortides, nous serveis. Si et dediques només al negoci amb drons no sobrevius.
En canvi, la indústria dels drons no ha aturat les seves màquines!
Perquè es fabriquen als Estats Units o a la Xina i la gent va comprant-ne encara que només es pugui volar al camp.
Han visitat la Fira de Saragossa?
Vam ser-hi l’any passat i vam assistir a la conferència de la directora d’AESA que anunciava la nova regulació. Però encara esperem perquè el Govern no l’aprova.
Fins que no aparegui la nova regulació què fa?
Em dedico al muntatge multimè-dia, a fer vídeos promocionals. He fet encàrrecs per a músics com ara un guitarrista de jazz que ha publicat un disc… I escric en dos blogs de tant en tant perquè sóc un entusiasta de la lingüística.
