A en Raül Tortosa, el món laboral li somriu. Després d’interpretar un noble a la sèrie “Acacias 38” (La 1) i de complir el somni d’intervenir en un capítol de “Joc de trons”, acaba de passar pel Microteatre Barcelona amb l’obra “El dramaturgo”, i ara ja assaja “La Estuardo”, una peça basad en el drama de Schiller. Per si fos poc, també fa recerca mèdica.
Vostè és de Rubí.
Aquí està la gràcia. Que els de Rubí naixem a Terrassa.
Hospital o Mútua?
Ui, doncs ara sí que no ho sé. És que ja fa anys d’això…
Quants? Ara no em dirà que tampoc se’n recorda?
Me’n recordo. Però no li ho diré.
Què vol dir que no m’ho dirà?
(Riu.) Potser és una ximpleria, però jo m’estimo més no dir l’edat en públic, perquè els actors depenem molt de la nostra forquilla interpretativa. És a dir, dels personatges que podem fer en funció de quina edat aparentem davant de la càmera. En el meu cas, a la pantalla dono entre uns 33 i uns 42 anys. Però hi ha directors de càsting que directament et descarten si la teva edat real no els quadra. Així que m’estimo més no dir-la. No és res de coqueteria…
Ja ha acabat la seva intervenció a la sèrie “Acacias 38”?
Doncs sí. Per sort els guionistes no han matat el meu personatge… Així que sempre hi puc tornar.
Com ha anat l’experiència?
Ha estat molt gratificant. Interpretava un aristòcrata, el duc Hermelando de Somoza. I ha resultat una sorpresa perquè, tot i ser un personatge secundari, des del moment en què va aparèixer a la tele, va començar a tenir seguidors a les xarxes socials. Hi ha hagut com una minifebre al voltant del duc Hermelando que no m’esperava.
Al final, a quants capítols ha sortit, a “Acacias 38”?
A uns 23 o 24. Si fa no fa, hi he rodat un mes i mig, cap a dos. He de reconèixer que era una sèrie que no seguia. De fet, poques sèries puc seguir perquè, tot i tenir tele a casa, no hi tinc antena. Ja fa anys que només la miro per internet.
Llavors deu ser a través de la xarxa que ha vist “Joc de trons”. M’han dit que és un gran fan de la sèrie, i més encara des que…
Sí..! Molt més encara des que vaig participar en un dels capítols.
Com va anar, això?
Va ser una intervenció molt breu, a l’episodi sis d’aquesta última temporada, la sisena. La història és que jo havia llegit els llibres de “Joc de trons” i m’havien fascinat. Així que quan em vaig assabentar que gravarien algunes seqüències de la sèrie a Girona vaig trucar de seguida a la meva representant i li vaig dir: “Jo hi vull ser!”. Em feia molta il·lusió veure com rodaven. M’era igual fer d’extra o del que fos! Ja no era ni una qüestió professional, sinó simplement per satisfer la meva part friki, que és que la sèrie m’encanta.
I el van agafar.
Sí, però és que, a més, primer havia de fer d’extra, de ciutadà de baix nivell. Però un bon dia em va trucar la meva representant i em va dir: “Escolta, que ja no fas d’extra, sinó de capità de l’exèrcit Tyrell”. Havien tingut una baixa al repartiment principal.
El rodatge va cobrir del tot les seves altes expectatives?
Va ser impressionant. Rodàvem a les escales de la catedral de Girona. Era increïble la quantitat de gent que hi havia, allà. Uns 450 extres, 120 soldats, cavalls… Vam estar gravant quatre o cinc dies. Després, informàticament, van multiplicar el nombre de persones de l’escena, van fer que hi hagués mar… El resultat va ser fantàstic.
Va parlar amb algun dels actors principals de la sèrie?
Sobretot amb un actor anglès que es diu Roger Ashton-Griffiths. A “Joc de trons” interpreta Lord Mace Tyrell. És un d’aquells actors de teatre de tota la vida. Vam parlar una mitja hora, de Girona, de la professió. Va ser encantador.
Encara que no em vulgui dir l’edat, vostè és jove i no para de treballar com a actor. Aquests ulls blaus suposo que hi ajuden…
Home, depèn! I si el director de càsting busca una aparença més del sud, algú més morè? De què em serveixen, a mi, els ulls blaus?
Però la tele és un mitjà que en general valora, i segur que fins i tot sobrevalora, la bellesa.
No n’estic tan segur. A “Acacias”, per exemple, hi havia nois i noies atractius, i d’altres que no ho eren. Jo el que tinc clar és que només ser guapo no et funciona per ser actor. En la interpretació, si tan sols ets un físic seràs incapaç de transmetre a l’espectador allò que li ha d’arribar. I això el públic ho nota.
Té por que el telèfon, un bon dia, deixi de sonar?
Ui, si això ja m’ha passat! Però jo tinc una altra professió. Vaig estudiar veterinària, i ara combino la faceta d’actor amb la meva feina en un hospital. Hi faig recerca sobre malalties inflamatòries cròniques humanes. Entre una cosa i una altra dormo bastant poc.
