Amb un delicat accent francès, encomanat de la seva estada de quinze anys a Bèlgica, l’artista de circ i acròbata aèria més internacional de Terrassa, Laura Coll, ha tornat a casa. Des del juliol, aquesta trapezista del Cirque du Soleil ha vingut a viure a la seva ciutat per retrobar-se amb la família, la terra i el sol que tant enyorava. Ara serà professora d’acrobàcia al Club Gimnàstic Terrassa.
Després de viure quinze anys a Bèlgica i de voltar pel món fent actuacions d’acrobàcia aèria quant fa que ha tornat a Terrassa?
Des de juliol. He volgut iniciar una nova etapa a la meva vida i a la carrera professional i he pensat que el millor lloc és la meva ciutat.
Per què ha deixat Bèlgica?
Va arribar un moment que vaig pensar: “He d’anar a buscar el sol i allunyar-me d’aquests núvols!”. Quan l’Ajuntament em va dir que havia de desallotjar la sala on tenia la meva escola vaig veure una oportunitat de marxar. Ara vull aportar el meu bagatge, el meu mètode d’Aerial School al Club Gimnàstic Terrassa.
Com seran les seves classes? Formarà terrassencs acròbates?
Impartiré el meu programa de preparació física LCT (Laura Coll Training), aerial ioga i stretching. També ensenyaré acrobàcia aèria amb teles, corda, aro i trapezi. El Club Gimnàstic ha fet una remodelació de la seva oferta i jo hi incorporo el meu projecte.
A qui s’adreça? A gent que vol estar en forma o als gimnastes?
Des de joves de 12 anys que volen iniciar-se fins a adults professionals o gent normal de carrer. Les classes a terra són una barreja de dansa, gimnàstica sueca i exercicis de ioga amb els quals treballem molt la potència muscular i l’elasticitat. La part aèria és diferent.
En què consisteix el ioga aeri?
És una tècnica de treball poc coneguda aquí però molt completa. Cap per avall, penjat d’una cama, doblegat per la panxa…, el gimnasta se suspèn d’unes cintes i fa diferents exercicis que li aporten molta flexibilitat.
Seguirà vinculada a Bèlgica?
Sí. És un país que m’agrada molt però no hi ha la llum d’aquí. Amb tot, allà conservo el meu apartament perquè seguiré fent sessions de coaching i classes a professionals. Encara tinc un peu allà.
Ha canviat l’ambient a Brussel·les després dels atemptats?
El terrorisme gihadista ha marcat la vida allà. Recordo que el dia dels atemptats a l’aeroport la ciutat estava ocupada pels militars, els carrers estaven buits i el pànic es va apoderar de l’ambient.
Deu tenir una vida nòmada, no?
No paro de viatjar. Quan em truquen per a alguna actuació agafo l’avió i un dia puc estar a Roma i un altre, a la Xina. És igual que visqui a Catalunya o a Bèlgica. Em desplaço a tot arreu igual.
Venint d’una família de gimnastes ho deu portar a la sang.
La meva mare és propietària del centre de gimnàstica Victòria Galí i quan jo tenia un any o dos ja jugava entre aparells i matalassos. De petita em passava les tardes fent abdominals. I a la platja, amb la meva germana, propietària ara d’un centre de paleotraining, jugàvem amb la mare a endevinar quin problema d’esquena tenia la persona que passava per davant.
Després es va fer ballarina.
Sí. Primer em va atraure la dansa. Se’m donava bé, tenia bon nivell i vaig actuar amb la companyia Arsis, de Barcelona, per tot el món.
I què li va fer canviar la dansa pel trapezi i el circ?
Va ser a través d’una amiga, l’any 2000. “Estic fent trapezi”, em va dir. “Com en el circ?”, li vaig preguntar. “No, és fix. Vols venir a provar-ho?”. I així va ser com vaig començar. La sensació que vaig sentir al pujar em va atrapar.
I com va sorgir l’oportunitat d’actuar en un circ?
Amb aquesta amiga ens vam inscriure, per divertir-nos i viure experiències noves, en una estada a un petit circ francès. Érem uns 50 i van triar-ne tres per fer una gira. I em van escollir a mi.
Quina sorpresa, no?
Sí, sí. No en sabia res com a artista de circ però els va interessar el meu vessant de ballarina. Ho vaig deixar tot, el pis, el xicot…, per treballar en aquell circ. I en poc temps vaig dominar el trapezi.
Li fa respecte l’altura?
En absolut. Quan sóc a dalt, estic en el meu món, tranquil·la. Normalment, entre 6 i 10 metres tot i que el màxim que he fet són 14 metres. En espectacles del Circ du Soleil actuem sense xarxa, però als actes privats tenim protecció.
Ha patit alguna caiguda?
Mai. Només una vegada, quan acabava de tenir la meva filla, vaig tenir un incident. M’havia enfilat a les cintes, a dos metres d’altura, i des de dalt la controlava. Em vaig embolicar amb les cintes però em vaig poder deslliurar dels nusos.
Per ser acròbata aeri quines qualitats s’han de tenir?
Has d’estar en forma, treballar amb regularitat i tenir força i elasticitat. És el còctel perfecte. La proporció del pes i la força també ha d’estar compensada. Es treballa tota la musculatura i pots aconseguir un cos escultural. Els gimnastes més bons tenen intel·ligència i força mental.
És qüestió de psicologia.
Per pujar al trapezi has de tenir fortalesa mental. Si tens una baixa autoestima, amb la força física no n’hi ha prou.
La seva filla serà també acròbata?
No ho crec. Li agrada més la gimnàstica a terra. A més ho té molt vist perquè em segueix a tots els espectacles sempre que pot. És la meva millor crítica quan actuo. M’analitza molt bé i sempre tinc en compte els seus consells!
