El te en les seves múltiples presentacions és la tercera beguda més popular del món després de l´aigua i el cafè. El costum de servir fulles de la planta del te (camellia sinensis) per conferir un bon sabor a l´aigua bullida es va utilitzar per primera vegada a la Xina cap a l´any 250 aC i des d´aquell moment s´ha expandit a gairebé totes les regions del món amb una gran acceptació dels consumidors.
Consumit inicialment com un tònic medicinal, la popularitat del te va ser creixent fins a convertir-se en una beguda mística que va desenvolupar noves tradicions i rituals per al seu consum. El te va ser tan important per a la cultura xinesa que fins i tot va tenir la seva edat d´or -durant la dinastia Tang- i el seu llibre sagrat, el “Cha Sing” o “Art clàssic del te”, en el qual es detallen de forma poètica les diferents tècniques i formes de preparar-lo. Una altra contribució del te va ser el desenvolupament de la ceràmica a la Xina, amb el propòsit de crear utensilis per al seu consum que caracteritzessin i diferenciessin la riquesa de la gent que els posseïa.
El te va entrar en contacte amb els europeus per primera vegada a l´Índia, quan els portuguesos van arribar-hi el 1497, ja que a l´Índia l´ús del te estava molt estès. El primer carregament de te va haver d´arribar a Amsterdam (Holanda) cap al 1610, per iniciativa de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals. A Anglaterra va arribar a totes les classes socials, pobres i rics en bevien.
Actualment, el te es cultiva especialment a la Xina continental, a l´Índia, Sri Lanka, Taiwan, el Ja-pó, Nepal, Austràlia, Argentina i Kenya. El te és un gran diürètic i antioxidant. Preveu l´envelliment, afavoreix la reducció del colesterol, millora les defenses, ajuda a combatre l´anèmia i l´ansietat i no aporta calories.
