A l’estiu, les piscines i les platges són dos dels llocs més visitats per fer front a les altes temperatures. El bany és una de les activitats més desitjades i divertides per als nens i nenes. Però, malgrat això, no hem d’oblidar que l’aigua no és el medi natural de les persones i gaudir-ne té els seus riscos. Les activitats aquàtiques són saludables però comporten un perill i pares i educadors n’han de ser conscients, amb molta prevenció, encara més a l’estiu.
Malauradament, a l’agost es produeix algun cas d’ofegament a les piscines (sobretot dels infants) o també traumatismes ocasionats per caigudes accidentals.
La majoria d’incidències es podrien evitar seguint aquestes recomanacions del Departament de Salut de la Generalitat.
1. Nens sempre vigilats. És important que els infants estiguin controlats en tot moment per una persona adulta i dins del seu camp de visió, quan es trobin dins de l’aigua o al voltant de la piscina. També és important no deixar que els nens petits juguin prop de les piscines de més profunditat, no apropiades per a ells. Recordeu que només un pam de fondària és suficient per cobrir el nas i la boca d’una criatura, si cau endavant.
2. Ensenyar-los a nedar. És de vital importància que aprenguin a nedar com més aviat millor. És la principal mesura per evitar els ofegaments. Podeu aprofitar l’estiu per començar a ensenyar-los a defensar-se a l’aigua. Si no saben nedar, assegureu-vos que duguin posat un dispositiu (armilla, bombolla…) que afavoreixi la seva flotabilitat i pugui mantenir el cap fora de l’aigua.
3. Evitar els traumatismes. Les caigudes són un altre dels perills. No deixeu que es tirin de cap sense comprovar que la fondària és suficient i que no hi ha elements ni persones contra els quals puguin xocar. També cal estar atents als senyals de seguretat de les piscines, pel que fa a l’ús dels trampolins, palanques o tobogans, així com la fondària. A més, en el cas de les piscines particulars, és important l’ús de tanques protectores al voltant de la instal·lació per evitar l’accés dels nens i la seva caiguda accidental.
4. No permetre jocs perillosos. També restringiu els jocs de risc, com donar-se empentes a la vora de la piscina, saltar l’un per sobre de l’altre, enfonsar-se o tirar-se “en cadena” pels tobogans. Feu que respectin les normes de seguretat de les instal·lacions.
5. El bany i el dinar. És l’etern debat de cada estiu: a quina hora es poden introduir a l’aigua els nens després de dinar? I l’escena es repeteix. Molts nens segueixen de morros les instruccions dels seus pares: després de menjar cal esperar dues hores per tornar a banyar-se perquè, si no, es pot tenir un tall de digestió. Un fals mite. En realitat, quan les persones entren a l’aigua i perden el coneixement o moren es produeix una hidrocució, causada per un canvi brusc de temperatura, pel contrast entre la calor corporal i l’aigua freda, però mai per la digestió. Per tant, no permeteu que els nens entrin de cop a l’aigua després d’haver menjat, d’haver pres molta estona el sol o d’haver practicat exercici físic intens.
6. L’otitis del banyista. Els nens també són especialment vulnerables a patir otitis o infecció d’oïda com a conseqüència d’estar més temps exposats a l’aigua i la humitat. A més els infants tenen els conductes de l’oïda més petits, el que facilita a vegades la retenció d’aigua. Per prevenir el risc de l’otitis del nedador cal reduir el temps d’immersió dels nens, vigilar que s’eixuguin bé les orelles i, en cas de ser propensos a aquestes infeccions, facilitar-los taps especials de bany.
7. Protegir-los del sol. També cal tenir una cura especial de la pell sensible dels nens davant dels efectes de les radiacions solars. És important extremar les precaucions per evitar les cremades, renovant cada dues hores l’aplicació dels filtres protectors. També s’ha de limitar, en la mesura del possible, el temps d’exposició dels nens al sol, encara que estiguin dins de l’aigua. Si volen jugar, millor que estiguin a les zones d’ombra, protegits amb samarreta, barret i ulleres de sol.
