Sergi Canyameres és un jove enginyer informàtic de 24 anys que està a punt d’acabar un màster de visió per computador a la UAB i vol forjar-se un futur com a investigador. Per aconseguir-ho aviat marxarà a Alemanya, on té ofertes de treball. Nét de l’exregidor i historiador Jaume Canyameres (Creu de Sant Jordi) ha relatat la seva història d’amor a distància a “Generació Selfie”, de TV3.
Internet és una finestra oberta al món global, que empetiteix la sensació de separació de les persones. Els xats i les videoconferències són com un bàlsam d’immediatesa entre parelles separades per milers de quilòmetres. Al terrassenc Sergi Canyameres, internet li va ser molt útil quan es va enamorar d’una jove a Frankfurt. La seva història d’amor a distància va protagonitzar un capítol del programa “Generació selfie”, a TV3.
Com va conèixer la noia italiana?
Va ser a través d’una beca Erasmus de la UAB que vaig cursar a Frankfurt. Ella, l’Alessandra, italiana de mare alemanya, començava arquitectura i ens vam conèixer allà. Vam estar junts tot un any i quan vaig tornar vam decidir mantenir la nostra relació a distància i veure’ns cada dos o tres mesos. La idea era que en acabar la carrera jo tornaria a Frankfurt a estudiar un màster i treballar.
I com va acabar? Se’ls veia molt feliços per televisió, al retrobament a París!
El viatge a París va anar molt bé. Però allà ens vam adonar que la relació a distància era molt complicada. Jo vaig optar per estudiar el màster d’un any a la UAB, en lloc d’Alemanya, on els màsters duren dos anys. Vam veure que no tenia massa sentit seguir amb una bogeria així. I ho vam deixar estar.
Vol dir que una relació a distància per internet és una bogeria?
Una mica sí. Òbviament, si vols tirar endavant amb la relació n’has d’estar mentalitzat i estimar molt la persona. La distància és una prova de foc per a una parella. Ara bé, amb les noves tecnologies, sí que pots tenir amistats, perquè ara és molt més fàcil comunicar-te que abans. Però, amb 24 anys i un camí professional per fer a l’estranger, no era un moment bo per establir una relació formal.
Què opina dels portals digitals per buscar parella?
Crec que difícilment a internet trobaràs l’amor de la teva vida. Necessites un contacte físic per conèixer l’altra persona i a distància no és una relació de qualitat.
Ara està acabant el projecte de final de màster. En què consisteix?
És un màster d’investigació de quatre universitats, entre elles la UAB, i centrat en la visió per computador. Consisteix a aplicar la intel·ligència artificial, una tecnologia emergent i amb moltes possibilitats, perquè un ordinador entengui què hi ha en una imatge. Amb aquest sistema intel·ligent es pot detectar un objecte i seguir-lo. És molt pràctic per detectar vianants, controlar la velocitat dels vehicles en una autopista o fins i tot identificar peces defectuoses en una cadena de muntatge. També s’aplica en medicina, per ajudar a detectar alguns tipus de càncer. El reconeixement visual a través de la informàtica és el futur.
Troba que a Espanya els enginyers informàtics no estan prou valorats i han de marxar?
Amb la carrera d’informàtica és fàcil trobar feina. Tinc companys d’universitat que ja estan treballant. A mi, m’apassiona més treballar en tasques més ambicioses com ara la innovació i a molts països d’Europa hi ha sortides molt interessants. En canvi, aquí no s’aposta gaire per la investigació.
Què li va dir el seu avi, Jaume Canyameres, quan li va explicar que volia ser enginyer informàtic?
Al principi no li va fer gaire gràcia perquè és un home il·lustrat de lletres, molt vinculat a la cultura. Va rebre la Medalla d’Honor de la Ciutat, la Creu de Sant Jordi i va estar al Centre Cultural, a Amics de les Arts… També va ser regidor a l’Ajuntament. Un cop he acabat la carrera l’avi ha vist que no tot són coses tècniques. Que la intel·ligència artificial és molt interessant.
Vol dir que li agradaria treballar més en intel·ligència artificial?
Sí. De fet, quan vaig tornar de Frankfurt vaig estar treballant al Centre de Visió per Computador de la UAB. Pensant que aniria a viure a Alemanya amb l’Alessandra i que sé parlar l’idioma vaig començar a buscar feina allà. Fa dues setmanes vaig viatjar a Baviera i vaig tenir dues entrevistes de feina.
En què consistiria el seu treball?
Són empreses alemanyes d’automoció que fan components per a vehicles de diferents marques. Allà desenvoluparia un software basat en el model de les xarxes neuronals per ordinador. O sigui, entrenaria un software perquè aprengui a classificar i detectar coses. De fet, el meu projecte de final de carrera va ser entrenar un ordinador per detectar vianants des d’un cotxe. Els sensors s’instal·larien als cotxes per evitar accidents o, si més no, ajudar a evitar accidents per distraccions del conductor o per falta de temps de reacció.
Què aconseguiran en un futur els ordinadors?
Fins a on poden arribar els ordinadors no ho sabem ni nosaltres. Ara bé, que ens dominin o es tornin en contra de la humanitat no passarà mai. El que sí que faran d’aquí poc temps és entrenar-se sols. Buscar la manera de resoldre una tasca encomanada per si sols.
Té alguna afició?
M’agrada molt viatjar i fer voluntariat a camps de treball. Sempre vaig jugar a hoquei però des que vaig tornar d’Erasmus jugo a rugbi als Carboners de Terrassa.
Té més germans?
Sóc fill únic i els pares saben que marxaré aviat. De fet, des de dimecres ja sé que les dues empreses de Baviera que vaig visitar per feina m’han dit que sí. Així que és quasi segur que el mes d’octubre marxaré.
