Carme Pla és actriu de T de Teatre. Fa dos anys, l’actriu terrassenca i membre de T de Teatre va protagonitzar “Dones com jo”, una crítica a la societat que no sap valorar una dona en la cinquantena. Una visió que comparteix a la vida real ara que ha complert els 50.
Com porta això de sumar anys?
Amb una barreja de sentiments.
Creu que una dona canvia o pot aparentar, si s’ho proposa, els 40?
El pas del temps canvia a les persones, per dins i per fora, i la dona (i l’home) canvia. Encara està en forma, però no crec que aparenti els 40 si no és per qüestió de ge-nètica o per l’esforç que hi posi. Dediquem massa temps i diners a semblar joves, en lloc d’acceptar l’envelliment, la malaltia i la mort.
Com reflexionava a “Dones com jo”, la societat t’aparta quan entres en la cinquantena, no?
La societat està evocada, dirigida cap a la joventut. La vellesa no interessa gens, ni tan sols la maduresa. Mira l’aparença i la superficialitat i no la profunditat. És una llàstima. Ens perdem tantes coses!
A la crisi personal se suma la crisi laboral que penalitza l’edat.
Els diners manen i nega la maduresa o la mort. És un tabú. En canvi, als 50 ets millor professional que als 30. Tens més experiència. Altra vegada: quina llàstima!
També passa al món del teatre?
Influeix i molt. I si ets dona, molt més. No hi ha gaires papers interessants per les dones de 50 o més.
Què fa per cuidar-se?
Cremes sí, però sense exagerar. Faig Pilates però per qüestió de salut: per reforçar la musculatura i que segueixi aguantant els ossos.
Algun repte personal nou?
El mateix que des de fa 30 anys: aprendre a viure i estar millor (interiorment) cada dia. Tenim dues opcions: fer els 50 i no fer-los. I com vaig sentir una vegada: “La joventut és un mal que es cura amb els anys”.
