Conrad Roset (Terrassa 1984) és membre d´una brillant generació d´il·lustradors digitals nascuts a les xarxes socials. La seva obra, de gran transcendència, combina la publicitat amb les exposicions. L´any passat va ser notícia per participar en ambicioses campanyes comercials. Als seus 32 anys aquest creatiu viu feliçment a Barcelona amb la il·lustradora Maria Diamantes. Ara treballa en equip al seu taller del Poble Nou.
Des del gener està submergit en la creació d´un videojoc. És ara el seu projecte més ambiciós?
Sí. És un projecte personal que hem endegat cinc amics i que m´ocupa el 90% del meu temps. Com a hobby sempre m´han agradat els videojocs, una indústria on es poden fer coses innovadores. Ara veig que lligar el món de l´art al dels videojocs és genial i divertit perquè et permet investigar, crear i fer coses super interessants.
Quina és la seva tasca? Fer animació de les il·lustracions?
No. Sóc el director artístic del videojoc i estic rodejat de bons professionals que fan animació digital. És gent amb experiència perquè fa temps que es mou per empreses del sector del Canadà i Londres. Un dels dissenyadors fins i tot viu al Japó i ha exposat al museu Moma de Nova York.
Veurem a les seves famoses “Muses” en jocs animats?
No té res a veure amb les “muses” però sí que les il·lustracions recorden el meu estil, un món femení i de glamur. És una simbiosi de l´art i el món digital. El videojoc té un llenguatge molt artístic.
Tot i que han marcat molt la seva obra, no?
Reconec que les “Muses” em van obrir moltes portes. El que va ser un treball per aprovar una assignatura de Belles Arts quan el vaig exposar al meu blog va tenir tal repercussió que Zara em va contractar un any per decorar samarretes. Va ser un fenomen a les xarxes socials i va acabar en exposicions internacionals i en un llibre. És un treball que me n´aprecio molt.
Sempre va tenir clar estudiar belles arts o al principi va dubtar?
Efectivament no veia clar això de viure de l´art i vaig iniciar estudis de disseny gràfic a Terrassa. Al final, vaig començar a treballar d´il·lustrador i ni disseny gràfic, ni res (riu). Potser torni a estudiar art quan compleixi 45 anys! (jejeje)
Com a il·lustrador de la generació digital li deu molt a internet?
Sí. El primer que vaig fer per començar va ser obrir un blog, després una pàgina a Facebook i un compte a Instagram. És impensable no treballar en il·lustració sense la difusió que et brinden les xarxes socials. És la forma més fàcil, gratuïta i global de que els nostres treballs arribin a tot el món. Abans els dibuixants anaven porta a porta amb la carpeta d´originals per les editorials. A més, el mercat internacional seria inaccessible.
Aquesta finestra virtual al món li ha permès fer exposicions o encàrrecs publicitaris a tot arreu.
Tot i que el meu mercat de clients es concentra a Barcelona i Espanya, també he fet dissenys per a empreses japoneses. australianes… Seria un mercat inaccesible sense l´ús de les xarxes socials.
L´opinió dels seus seguidors a internet pot condicionar-lo?
En absolut. Sí que tots els il·lustradors ens trobem que quan pugem una imatge d´una obra al Facebook és inevitable que miris quants likes té, si agrada o no. Però no considero que les opinions dels amics hagin de marcar el teu estil.
Alguna vegada ha vist els seus dibuixos pel carrer?
Darrerament vaig trobar una noia amb una samarreta que vaig decorar fa vuit anys. I per Instagram, un noi de Tailandia amb una de les meves muses tatuada a la cama!
Canviaria de registre per un encàrrec comercial?
No estic tancat a res. M´agrada experimentar i les novetats sempre són més interessants. Fer un treball repetitiu seria avorrit. En el món publicitari faig el que em ve de gust, el que m´interessa i ho combino amb les exposicions.
Prepara alguna mostra?
Fa poc he participat amb obres de petit format en una col·lectiva a San Francisco. I ara estic pintant uns quadres per a Art Basel, una fira mundial molt selectiva que es celebra a finals d´any a Miami.
El 2015 va ser un any prolífic de treballs de gran difusió, no?
No em puc queixar. Van ser creacions mediàtiques on m´ho vaig passar molt bé i vaig aprendre molt, com pintar un tren sencer per a la marca Moritz o crear espots televisius per a la campanya nadalenca de Codorniu.
També forma futurs il·lustradors?
Sí. Sóc professor esporàdic tres setmanes l´any. Col·laboro en un màster d´il·lustració a la BAU, una escola privada de disseny de Barcelona. És molt interessant entrar en contacte amb estudiants, veure quines inquietuds tenen.
Què els aconsella?
Primer de tot que obrin una plataforma online i mostrin la seva obra. I que treballin molt per arribar a ser bons il·lustradors. Si no mostren els seus dibuixos per por al plagi ningú els coneixerà.
Té algun projecte a Terrassa?
Sí. Quan vaig fer la felicitació de Nadal de l´alcalde vam parlar amb el regidor de Cultura de pintar un mural a Terrassa. Han de trobar la paret on pintar-lo i un dia per reunir-nos i concretar-ho. Aprofitaré algun moment, quan baixi a veure els pares a Terrassa.
