La recepta del pa és senzilla: farina, aigua, llevat i sal. Aquests components fan que sigui molt ric en hidrats de carboni i que tingui una aportació proteica significativa. No obstant això, a l’estar fet de farina de cereals, “és deficitari en l’aminoàcid essencial lisina”, detalla Ramón de Cangas, col·laborador del Consell General de Dietistes-Nutricionistes d’Espanya (CGDN).
D’altra banda, cal tenir en compte que el seu contingut en greix és molt baix, per això, el seu valor calòric no és massa elevat. L’especialista manifesta que la principal característica nutricional del pa és la seva riquesa en hidrats, que tenen una funció principalment energètica. “Per això, incloure pa en la nostra dieta és una bona forma d’aconseguir aquest 50 o 55 per cent de l’energia diària que es recomana ingerir en forma d’hidrats de carboni.”
Quant als minerals, “destaca el sodi, sempre que el pa porti sal, i el potassi. A més, és ric en vitamines del grup ‘B’”, apunta. Així mateix, el pa ens ajuda a aconseguir la ingesta diària recomanada de fibra, que és important per a la salut intestinal, indica De Cangas. Malgrat tot, la quantitat de fibra és molt variable, doncs depenent del tipus de farina pot anar des dels 3 grams fins als gairebé 10 per 100 grams de pa. El nutricionista també comenta que el contingut proteic del pa “no és menyspreable” i destaca que menjar pa “és una bona forma d’incloure proteïna de fonts vegetals en la dieta”. De la mateixa manera, indica que les vitamines del grup “B” intervenen en el metabolisme dels macronutrients.
Respecte a si el pa engreixa, el dietista assenyala que té “un valor calòric relativament moderat, per la qual cosa fins i tot es pot i s’ha d’incloure en les dietes de pèrdua de pes”. En aquest sentit, detalla que les seves calories varien en funció del tipus de farina.
Veure la qualitat
“Un pa, com més pesa a la mà, menys pesa a l’estómac”, afirma el forner Moncho López. Així, el pes és una de les característiques per saber si un pa és de bona qualitat. López també destaca que l’escorça ha de ser cruixent i romandre així, i les barres han de tenir el sol llis, ja que això vol dir que ha estat tractat en un forn de solera refractària, “símptoma de qualitat”. A més, indica que els forats de la molla han de ser “grossos i irregulars, fruit de la formació a mà”. Finalment, detalla que el pa artesà sol ser “més dens, més sa, amb major conservació i menys regular en les seves formes”.
