Carles Casanovas és projectista mecànic i té 57 anys
Vostè va fer la mili el 1977…
M´hi vaig incorporar al juliol. Vaig anar-hi voluntari amb 18 anys i vaig estar-hi 20 mesos. La possibilitat de ser excedent era molt remota i vaig optar per anar-hi. Vaig estar al CIR, 11, d´Araca, a Vitòria, i al Regimiento de Infantería Garellano, 45, de Bilbao.
Com ho recorda?
Com l´oportunitat de conèixer gent molt diversa i situacions no viscudes fins aleshores. A més de les grans amistats que en conservo. Però també recordo la caserna, que estava en una situació lamentable. Fins i tot per dutxar-te era millor anar als banys públics que hi havia al centre de Bilbao. El menjar també era molt millorable.
Defensaria que es recuperés?
Rotundament, no. Estic més d´acord amb un exèrcit professional, amb un personal que faci el que li agrada. Els joves tenen coses més importants a fer que passar-se molts mesos fent una activitat que no els interessa gens.
A nivell personal, què li va representar fer la mili?
La necessitat d´espavilar-me pel meu compte, tant pel que fa a la caserna com a la meva vida posterior. El més valuós va ser l´amistat amb un grup reduït de companys, que són com a germans.
