Àngel Díez Soriano és enginyer industrial i té 56 anys
Vostè era dels joves que volien anar a fer el servei?
No, estava estudiant i somiava ser-ne excedent, però no vaig tenir sort. Sóc de la promoció 1980-81.
Quin destí li van assignar?
Càceres, al campament, i després a les COE, 11, de Madrid. En total, 13 mesos.
Quins records en té?
Va ser un malson tot i que el temps va passar volant perquè fèiem moltes activitats. Recordo com a negatiu la ignorància d’un exèrcit de pandereta i la pèrdua d’un any. Vaig interrompre els estudis perquè, en tornar, vaig tenir una feina i vaig trigar molts anys a acabar la carrera.
Li agradaria que es tornés a implantar?
No i, si es fes, suposo que ja no seria allò que vaig viure. Si ens haguessin cridat a files, ens haurien matat com a formigues.
Alguna anècdota?
Sí, estava a Madrid i em vaig assabentar de l’intent de cop d’Estat del 23-F quatre dies després, quan vaig trucar a casa. Vam fer proves d’armament i de reconeixement amb camions i ningú sabia què passava. Ens van dir que en qualsevol moment hauríem d’intervenir.
